AQUEST COS QUE SÉ MEU, MENTIDA, ESTRANY

M’has encarnat, arborescent, una paraula

M’has obert d’ampit en ample l’obsessió

M’has fet alenar un altre embragament

M’has orientat aquesta bruíxola apagada

M’has llivanyat el camí que m’espera

———————————————————————
SENSE EL GOB (I ELS MILERS I MILERS D’HUMANS BONS I JUSTS QUE HI HA DARRERA) LES BALEARS JA SERIEN INSOSTENIBLES!!!

La lectura d’aquest Informe del GOB sobre la política urbanística del Govern de centreesquerra de les Illes Balears m’ha fet veure amb lucidesa allò que ja sabia: és molt difícil frenar la velocitat de construcció, d’asfaltament, de destrucció del territori, les veus, les espècies, les clarors, el terrers, les històries, breu, els paisatges de l’ànima: l’alenar del Món. ÉS DIFÍCIL EMPERÒ CAL FER-HO PER DAMUNT DEL NEGOCI I L’ADORACIÓ DEL VADELL D’EUROS. I aquest govern de centreesquerra NO HO HA FET! (va massa poc a poc, li falta clarividència i empenta!)
Primer, tinguérem la ferida oberta de l’hospital de Son Espases! (Ahir hi vaig passar per davant: les obres em sorprengueren (?), els gratacels de formigó em varen fer mal els gratacels de formigó. No hi ha anestèsia que hi valgui. I si ens dormim, pitjor! Ens cal estar ben desperts. I el toc d’alerta del GOB és un raonat, clar, científic, cruu despertador per a tots els adormits o els que no volen sentir res.)
Després hem vist continuïtat de polítiques depredadores en camps de golf, construcció oficial, dessaladores, cable elèctric, polígons industrials, femització del Pla, i nombroses fetes en què l’economia es menja el patrimoni. Ens menjam l’herència dels avantpassats quan només la teníem en usdefruit!
USDEFRUIT! Els polítics de centreesquerra haurien de fer un master sobre els sentits fondos de la paraula usdefruit!

CAL AQUEST CRIT D’ATENCIÓ, DE DENÚNCIA, DE VERTADER AMOR A LA TERRAMARCEL!!! AMOR ALS HUMANS QUE VIUEN EN AQUESTA PATRIMONI DE LA HUMANITAT! AMOR ALS VISITANTS QUE VÉNEN PER FRUIR D’AQUEST PATRIMONI DE LA HUMANITAT!

Els nostres polítics de centreesquerra ho haurien d’escoltar i DESfer en conseqüència!!!
(…)



Un poema d’Emily Dickinson traduït al castellà per Marià Manent

Pasados ya cien años
nadie el lugar conoce:
la angustia allí sufrida
es una paz inmóvil.

Se irguieron victoriosos los hierbajos;
vagaron forasteros allí, eletreando
aquella solitaria ortografia
de los muertos lejanos.

Los vientos, en bancales del estio,
recuerdan el sendero,
pues el instinto recogió la llave
que la memoria se dejó en el suelo.

After a hundred years
Nobody knows the Place
Agony that enacted there
Motionless as Peace

Weeds triumphant ranged
Strangers strolled and spelled
As the lone Ortography
Of the Elder Dead

Winds of Summer Fields
Recollect the way-
Instint picking up the Key
Dropped by memory-

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *