13 de juliol de 2008
Sense categoria
1 comentari

EL SABOR DE LES COSES

Jean-Paul Enthoven em diu que el sabor de les coses es dedueix de la seva precarietat.

Blai Bonet em diu que vivim dins la utilitat de les coses.
Jo cerc el cos de les coses. La part més superficial, la part més fonda, la cosa sencera: el camí per anar-hi és eròtic, pornogràfic o místic: tres sinònims.
El cos de les coses és el títol d’un llibre de poemes que treuré a Pagès Editors de Lleida. L’acab, suara.
———————————
Ahir vaig dormir mil i una hores. Estava rebentat!
Vaig perdre la noció del temps.
No vaig recordar ni la Plagueta de bord.
Avui vaig amb totes les olors del mercat de Santa Maria del Camí pel cos: les tomàtigues de ramellet perfumades de pa amb oli, els melons de Vilafranca de Bonany tan dolços, les síndries de Montuïri fresquíssimes, els albercocs de Campanet ambarins, els pebres verds de Muro molt coents, les cebes de la Pobla que no fan plorar, les olives negres de Sóller tan saladetes i amb popa, les prunes de Manacor àcides, l’alfabeguera de Son Sardina tota perfum, els alls de Lloseta esmolats, i un llarg etc.
(…)

He de contar la feta, festa dels Jardins del Palu Robert de Barcelona. Ovidi i Guillem davant més de mil persones!
Després de la sesta!

Una troballa:
Vos que sou empaltador

I vos n’enteneu de mudes

Empaltau-vos sa perdiu

I si aferra en tendreu dues.

Estimat meu dues eines

Són males de manejar

Tu amb dues vols barrinar

I amb una t’hi veus en feines.

Bona barca, bon timó

Bon arroç, bona llimona

Si tu hi vas per sa major

Jo hi aniré per sa segona.

Sa filla d’en Bujarró,

Sa major, no sa segona.

Li trobaren dins sa poma

Set pardals i un garballó

I diuen que si cercaven

Ben arreu tots es racons

Trobarien es collons

D’es vicari i d’es rector.

———————————————

Petit i dóna bon compte

Que mentre hi hagi gent tonta

Es capellans viuran bé.

I els sermons dels capellans

Sempre acaben amb bacines

Compren cotxes i benzina

Dels doblers dels ignorants.

Saps que va dir el jai Sampol

Que es predicar és ben de bades

Que si en el cel no hi ha lladres

El Bon Jesús és tot sol.

I es rector de Manacor

S’en va anar a boixar a Maria

I llavonses se’n venia

Collons buits i fora por.

Em pensava que en tombar

Ja no s’aixecava pus

Però és com el Bonjesús

Que torna a ressucitar.

————————————
Sa Corema ja s’en ve

Com un cavall a n’es cos

Ai ximbombeta adios

Ja mos veurem l’any que ve

—————————————
Por la ventana te ví

I en es cap duies un gorro

Me pensaba que eras tí

I era es porc que treia es morro.

  1. amb oli, els melons de Vilafranca de Bonany tan dolços, les síndries de Montuïri fresquíssimes, els albercocs de Campanet ambarins, els pebres verds de Muro molt coents, les cebes de la Pobla que no fan plorar, les olives negres de Sóller tan saladetes i amb popa, les prunes de Manacor àcides, l’alfabeguera de Son Sardina tota perfum, els alls de Lloseta esmolats, i un llarg etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!