Plagueta de Bord

El 12 de febrer de 1809 naixien
Charles Darwin i Abraham Lincoln: el primer en una casa confortable i
burgesa d’Anglaterra, el segon en una cabana al bell mig d’un bosc de
Kentucky. Enguany comparteixen protagonisme: l’un com l’autor que més
ha contribuït a la nostra visió secular de la naturalesa, l’altre com
el gran alliberador dels esclaus i, per tant, l’iniciador d’una llarga
i penosa carrera dels africans en Amèrica, un itinerari de
reconeixement que culmina a la Casa Blanca. Ara els historiadors Adrian
Desmond i James Moore revelen l’enorme pes que va tenir l’abolicionisme
en algunes de les troballes fonamentals del naturalista anglès.

Les biografies de Darwin més celebrades (la dels mateixos Desmond i
Moore del 1991, o la monumental, més de mil pàgines, de Janet Browne,
que acaba de traduir al castellà la Universitat de València) ens
mostren el savi de Down House com un home marcat pel pensament
malthusià i la revolució industrial victoriana, fill privilegiat de la
puixança de l’imperi britànic. Tot això és cert: el Beagle havia de
completar la cartografia de l’Amèrica del Sud i Darwin, per pura
casualitat, acabà essent un naturalista que sabé treure un profit
insospitat de l’aventura imperialista. D’una altra banda, ja tornat a
Anglaterra, la noció de selecció natural li vingué llegint l’Assaig sobre el principi de la població
de Robert Malthus. I no és menys cert que el progressista correu
victorià li permeté, des de la soledat de Down House, d’establir
contacte amb quasi dues mil persones. Es conserven 14.500 cartes que
són el testimoniatge d’una impressionant xarxa que implicava, amb la
mateixa naturalitat, tant membres de societats científiques com socis
dels clubs columbòfils.

La tesi central del llibre Darwin’s sacred cause (Allen
Lane, 2009) és que les idees abolicionistes que Darwin va mamar en la
seua pròpia família, l’influïren en el seu treball naturalista tant com
el viatge del Beagle i la lectura de Malthus. Els industrials de la
ceràmica Wedgwood, amb qui els Darwin practicaren l’endogàmia durant
generacions (Charles es casà amb una cosina seua, Emma Wedgwood) hi
eren obertament compromesos: dissenyaren un camafeu sobre l’emblema de
la Society for the Abolition of Slavery, un esclau agenollat i
encadenat amb el lema Am I not a man, and a brother?, que fou
tot un èxit de propaganda, com assenyalen Òscar Barberà, Rosa Giner i
Vicent Miralles en el suggerent article ‘Darwin als quioscos’ (Mètode,
número 60). La fauna de les Galápagos, els fòssils dels mamífers
gegantins sud-americans o l’angoixa malthusiana il·luminaren el
pensament de Darwin i això ha estat explorat amb tot detall. Desmond i
Moore ara treuen punta de l’horror nauseabund que sentia Darwin quan
sentia els crits dels esclaus torturats al Brasil.

És innegable: Darwin i Lincoln han tingut un efecte pertorbador en
la ment humana. Quan van nàixer, el 1809, el dogma revelat imperant era
la verticalitat de la natura: tot és jeràrquic, hi ha éssers superiors
i éssers inferiors i, dintre els humans, també n’hi ha de superiors i
d’inferiors. Quina millor justificació de l’esclavitud? En l’escorcoll
de cartes i apunts es descobreix com el pensament abolicionista, en
lluita contra aquest dogma en l’àmbit de les societats humanes, es va
estendre a tota la natura de la mà de Darwin: l’escala jeràrquica és un
mite, un miratge sense cap fonament real. Tots som parents, tots
derivem d’antigues formes i aquestes, d’unes altres de més primitives,
seguint una genealogia ininterrompuda que ens porta a l’origen mateix
de la vida. La metàfora de l’arbre de la vida fou aplicada per Darwin
als humans amb tot el rigor i la coherència en una obra posterior, L’origen de l’home. Per això, la utilització del darwinisme per a justificar el racisme fou una manipulació ideològica repugnant.

Darwin hagué de canviar les seues concepcions sobre l’origen de la
complexitat biològica: un ull no era el resultat del designi diví, sinó
de l’adaptació per selecció natural. Li calia, per tant, rebutjar allò
que havia après en les amenes lectures de la teologia natural.
Tanmateix, les seues pròpies indagacions el portaren a un esquema
global de la natura i de l’origen de la biodiversitat plenament
compatibles amb els seus ideals abolicionistes. Lincoln, en el
territori polític i jurídic, i Darwin, movent-se per les frondositats
de l’arbre de la vida, canviaren el món per sempre.