BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

XVIII VOLTA A LA CERDANYA. DE NOU ELS SANT PAUS? 15-16.09.2012

Per Pep Famadas

En Manel i jo teníem clar força temps enrere que aquest any tornava a tocar. Volíem competir en la que potser és la cursa que millor s’adapta al nostre perfil, al menys això pensàvem a priori, amb l’experiència d’anys anteriors. Rutes llargues, exigents, amb trams corriolaires i on la orientació també hi juga, a vegades a favor i altres en contra. No es tracta només de pedalar. Finalment “les sensacions” (com diu la parella) viscudes, tot i una bona classificació, no han estat les esperades.

Fins i tot ha fet mandra escriure la crònica, i amb això excuso la demora. Aprofito, de passada, per reclamar cròniques tardo-estiuenques de gestes viscudes per altres companys gasius de compartir-les. A veure a qui li xiulen les orelles.

1er dia: GUARDIOLA DE BERGUEDÀ – BELLVER DE CERDANYA.

Com a prèvia comentar que vam hostatjar-nos a l’allotjament rural El Recó de l’Avi, a Guardiola mateix. El personatge és ni més ni menys que el famós avi del Barça, fornit amb la característica barba blanca. Sopar casolà i copiós i habitacions correctíssimes, que van esborrar-nos el mal record que encara resta del càmping Estel, a Puigcerdà, ara fa dos anys. Vam compartir sopar i tertúlia amb dues parelles mixtes una mica més granades que nosaltres, assidus a la Volta i coneguts del Màster i el Mamalló ja que també participen en curses d’esquí de muntanya.

El breefing ens havia informat del recorregut del primer dia: 108 km i 3600 m de desnivell positiu. Aquest any estem animats i no ens espantem; repassem el recorregut en el mapa Alpina de la Cerdanya i ràpidament ens adonem que és quasi tot pista. Vaja, això ja no ens agrada tant. Veurem.

Sortida a les 6.00 h per enfilar cap el coll de la Bena. 1.000 m de desnivell per treure la son de les orelles. Els darrers trams coincideixen amb l’impacte dels primers raigs de sol a les parets del Pedraforca, vestint-lo d’un groc intens per a recordar. Sens dubte és la imatge de la Volta d’enguany. Descens fins a Jossa de Cadí. Segona ascensió a Coll de Jovell. Descens cap a Cornellana. Ara per carretera fins a Fornols i cap Coll de Bancs, indrets tots desconeguts per a mi, on dominen els boscos de pi rajolet. Al coll davallem pel GR7, creuem un rierol i pugem per un bonic i exigent corriol fins el coll de Creus, conegut per la seva terra vermella. Aquí comença el pseudo tram d’orientació.

Ens han donat el mapa amb el recorregut marcat i, amb unes indicacions al roadbook que de tan evidents ofenen. Ens menen per un corriol, deixant la pista principal, que cal seguir sense badar. Cal però estar atents i no errar, feina que deixo per en Manel, més assenyat. Potser per la eficàcia de la parella, al no tenir cap errada, el tram m’ha semblat molt assequible. Constatem que “la fama” del grup en el terreny de la orientació i els corriols és coneguda i lloada per molts pros de la bici. L’amic Burutau i la seva desconeguda parella no dubten a seguir-nos i deixar-se portar en tot el tram. Ens agraeixen l’eficàcia aconseguida, mèrit tot de la parella. El tram acaba a la Mare de Déu de Boscal, racó que val la pena tornar-hi. Continuem cap a Ansovell, on quedo maravellat del poble. Continuem per una pista secundària, ara de pujada, que deixarem en un revolt, ara de baixada per una altra força desfeta que ens aboca a l’únic descens trialero de tot el recorregut. Pels advertiments de la organització, recomanant-nos fervorosament fer-lo a peu degut a una timba on suposadament et jugaves la vida, semblava qui sap què. En realitat baixem tots dos a fons, no veient per enlloc cap amenaça i gaudint del tram (potser és que a Navarra vam perdre la por al vertigen?). Malauradament el goig s’acaba ràpid i serveix per adonar-nos que aquesta carrera ja no va amb el nostre tarannà.

Travessem Arsèguel i ara toca el darrer ascens pel Coll de Jou. Ara sí que patim. Un cop al coll descens a Toloriu i trepitgem de nou asfalt fins Els Arenys. Ja som al fons de la vall del Segre. Ara només resta arribar a Bellver seguint les indicacions, sense pena ni glòria i amb algun desagraït pujador que em fan despertar per un instant els alacrans. Passem per Martinet i Santa Eugènia. Final d’etapa travessant el riu Segre descalços amb la bici a coll, fins al càmping la Solana.

Sembla que estem ben col•locats ja que som la desena parella. Jo estic trinxat, força més que la meva parella. Ambdós decebuts pel recorregut, però a l’espera de l’etapa de demà, que al ser més curta anhelem que sigui més corriolaire.

2on dia: TALLÓ – GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

Avui ens esperen 72 km i 2.600 m de desnivell, tot per pista i sense ni tan sols orientació o quelcom semblant. Quin desengany. Quines poques ganes…. En fi, ara ja hi som posats.

Sortida neutralitzada del càmping fins a Santa Maria de Talló, amb nervis de la parella a primeríssima hora ja que en el darrer moment se n’adona que té una roda punxada. Eficient com sempre, en un moment posa la càmera i ni tan sols fem esperar la sortida neutralitzada.

El recorregut és fàcil i per molts de la colla conegut, o sigui que no el detallaré massa. Menem cap al refugi dels Cortals d’Ingla. En lloc d’anar cap al coll de Pendís ens dirigim a els Cortals i, un cop al coll, davallem per pista semiasfaltada fins a Riu. Ara per carretera cap a Urús, Das i la carretera de la Masella, que la deixem en un revolt. Aquí prenem una pista que ens porta a l’aparcament de les pistes, que les travessem seguint les indicacions del GR4 fins a Coll de Pal. El tram de les pistes és molt exigent. A mi em pot la desgana i desmunto tot sovint mentre que el company, tossut com és, fa quasi tot el recorregut lluitant els pujadors.

De coll de Pal per carretera a la collada de la Bòfia i ara seguint un tram de la pista (també GR) del refugi del Rebost, tornem a la carretera. M’extasio de nou amb els contraforts de la serra del Moixeró, tal i com ja van captivar-me anys enrere en una altra Volta. Descens pronunciat per pista secundària amb moltes paelles i trenca-aigües cap a Gavarrós on, ara per pista cimentada a trams, baixem a tot drap fins a un indicador a la dreta de “pista tancada”.

Comença el darrer tram advertits prèviament de la seva gosadia, que efectivament, des de bon inici tastem. Són 4 km molt intensos en un estat anímic deplorable. Tot i que ens ho agafem de valent, cal a aturar-nos en més d’una ocasió i fins i tot caminar el darrer tram. El racó de món però, és sublim. És una vall molt tancada curulla de pins esvelts i herbassar arranat pel bestiar salvatge. I un silenci que ho emplena tot, trencat només per dos corredors vençuts. El pujador mena cap a la Collada Gran. Un cop a la collada el camí voreja cap a l’esquerra per aconseguir el collet de Fanelles on el darrer centenar de metres fa riure. Cal tornar amb altres condicions per vèncer aquesta humiliació. Del collet de Fanelles descens per pista fins a Guardiola de Berguedà, on arribem contents d’acabar de nou una altra Volta però derrotats d’esperit.

I aquest darrer sentiment és el que compartim tots dos. Hem gaudit de dos dies molt i molt intensos de bici de muntanya on ho hem donat tot però no ens hem emportat “bones sensacions”. Han mancat corriols, tant de pujada com de baixada. Ha mancat aquell ambient on circulem amb més destresa i habilitat, allà on la falta de fons queda dissimulada per l’equilibri dalt de la bici.

Tot i les mancances, dos dies pedalant pel Cadí i la Cerdanya, amb un cel sense ni un núvol, no tenen preu.

Corriolaires: Mossèn Tronxo i Trencapins o en Formiga i la Pantera Rosa.
Recorregut. 180 km i 6.200 m desnivell positiu.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Nois, us felicito i sobretot en Pep per treballar per engrandir el nostre ego a través del bloc. Gaudir amb els companys i intentar traslladar aquesta sensació a la colla i a la resta de lectors és una tasca molt difícil. Que no decaigui la nostra trempera per continuar fent-ho i emplaço repetint a tothom, -i a tots ens agrada de veure’ns reflectits-, ni que sigui amb quatre mots, d’escriure pel nostre bloc les nostres escapades a fer l’indio. No s’hi val només amb el WA. Allò dificilment quedarà. El bloc si.
  2. Tinc mala conscidència. He de reconèixer que he perdut l’ hàbit de llegir el bloc de manera habitual. I és una llàstima. He gaudit d’ allò més llegint el magnífic escrit del Formiga, semblava que estigués talment a la cursa. I com diu en Pistons, aquestes sensacions no es viuen en el WS dels collons.

    Per cert formiga, de si no vols pols no vagis a l’ era…

Respon a Pistons Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.