BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

XVI VOLTA A LA CERDANYA. ELS PRE-MÀSTERS DONEM LA TALLA 18-19.09.2010

Per Pep Famadas

Ep, perdoneu la gosadia per auto anomenar-nos pre-màsters però, què carai, vam tornar ven orgullosos cap a casa després del paper interpretat enguany a la Volta. Malauradament l’error d’estratègia en la orientació del primer dia ha marcat la nostra classificació final vers els altres participants. Tot i això, hem pogut mesurar-nos amb altres beteteros i, aplicant les correccions pertinents, creiem que hem complert amb les nostres aspiracions; per tant, pit a fora!

Ara sí, us relato l’esdeveniment.

Després de les teòriques vacances d’estiu arriba com cada any la Volta. Aquest any només la nostra parella representa a la colla, per motius diversos. Llàstima. Enguany tenim la responsabilitat de passejar el nostre nou equipament.

El divendres ens trobem al càmping Stel de Llívia. El pèssim tracte rebut durant el sopar i l’esmorzar són dignes de ser escampats arreu, abans de res. Durant el breefing la sort ens porta a sortir els penúltims. Ja ens hem trobat amb els companys de Mónbike, en Jaume Vila, l’Esteve Serra i el seu fill de catorze anys que farà parella amb un altre noi de la mateixa edat. Això sí que és canalla amb un
parell de collons. Sopem plegats i plantegem les estratègies pel tram d’orientació. Demà, sobre el terreny, ja veurem. Estem tots plegats una mica acollonits ja que fa més de dues hores que plou amb intensitat i les previsions no són esperançadores.

Com a novetat el roadbook està imprès en un paper plastificat que sembla prou resistent a l’aigua. El dubte és si aguantarà tot un dia sencer. Després d’unes petites proves abans d’anar a dormir decidim no esmerçar-nos forrant els fulls amb l’aironfix. Ja veurem.

Dia 1. Puigcerdà – Matamale. 77,81 km i 2.100 m.

El perfil marca una primera ascensió força potent fins al km 24 i després dents de serra fins al final. A priori sembla molt assequible. Sortim a les 6.50 sense frontal ja que els primers kms són asfaltats fins a Llívia. El dia s’aixeca molt tapat però no plou.

Passat Llívia circulem per un tram molt agradable, força tècnic, de pujada, que ens porta a Targassonne. Allà el dia ens regala una vista inoblidable de la Cerdanya espolsant-se les mandroses boires d’entre les valls. Contemplem com la comarca es desperta aixafada pels núvols curulls d’humitat.

En una urbanització trenquem per una pista que ens pujarà fins a 2.100 m. És l’ascensió forta del dia que no té més. Menem a les pistes de Font Romeu. D’allà cap el pàrquing de Fonts Bolquere, on hi ha el C2. Seguim sense dificultat les indicacions del roadbook tot i que no et permeten despistar-te. El recorregut és molt agradable, sense excés de pistes. Iniciem el control d’orientació. Se’ns han enganxat, a banda dels vailets de Mónbike que s’han quedat sense comptaquilòmetres i han optat per acompanyar-nos, dues o tres parelles més que ni tan sols miren el mapa. Quins collons.

Estem perfectament situats i ens dirigim cap un corriol que, encara que suposadament tingui trams a peu, ens ha de portar de dret al control. Som a la zona del càmping de les Bulloses i recordem la sortida d’un parell d’anys enrera. Pugem carretera amunt fins a clavar l’inici del corriol. Aquest es presenta poc transitat i ens obliga a anar a peu des de l’inici. Al cap d’un quart de caminar el corriol es perd degut a la gran quantitat d’arbres arrencats de les ventades d’ara fa un parell d’anys i que també van malmetre els corriols de les nostres muntanyes. Continuem caminant entre pins i boira i comencem a dubtar quan ja portem mitja hora caminant. Per sort els de parella que s’havia afegit i que són els mateixos amb els que hem compartit la caseta aquesta nit porten rellotges virgueros amb brúixola. Agafem el nord de referència i amb un quart més de caminar entre blocs de pedra, pins i xapotejar en bassals arribem a la pista que amb cinc minuts de pedalada ens porta al C3. Quina cagada. Decepció total. Què hi farem. Som a la Jaça de Bernardi. Encara ens queda moral pel que encarem la resta de la carrera amb ganes. Seguint les instruccions – el llibre va perfecte – passem per Les Angles i cap a Formigueres. Travessem el poble, just per davant del bar que vam esmorzar a la sortida del Tour (quanta nostàlgia). Ara ens dirigim a Puyvalador. Per arribar al C5 passem per la paret d’una presa que han buidat i ofereix un paisatge llunàtic que combina perfectament amb la grisor del cel. Apretem a fons fins l’arribada, al centre de Matamale.

Arribem i ens trobem moltes parelles ja dutxades, bicis netes, etc, etc. Realment estem una mica tocats. Hem pedalat bé, sense avaries ni errors de roadbook, hem arribat bé de fons, però – tot i no perdre’ns – l’hem vessat de mig a mig en l’elecció del recorregut en la orientació. Sí, teniu raó, forma part de la carrera, però toca els collons.

Passem la tarda vibrant amb el partit de rugbi en que juga l’USAP que acaba guanyant el partit contra uns parisencs (imagineu la rivalitat nord-sud, rural-urbà) per un sol punt.

El breefing de l’etapa del diumenge ens amaga dues sorpreses com a novetat d’aquesta Volta: la sortida serà per ordre invers al dia anterior – això vol dir que sortim els segons – i hi ha un tram cronometrat entre dos controls amb classificació independent que, curiosament, coincideix amb l’ascensió dura del dia, entre els kms 62 i 75.

Dia 2. 96 km i 2.800 m.

Després de passar molt mala nit, sobretot per què un dolor darrera el genoll dret em fa patir pel que m’espera, ens llevem d’hora. Val a dir que som en un petit apartament que compartim amb una altra parella però dormim en habitacions individuals. Jo en el llit de matrimoni, sol. Tot un luxe. Tant el sopar del dia anterior com l’esmorzar són molt complets i amb molt bon tracte. Cal dir-ho. L’establiment es diu La Capcinoise.

Sortim doncs els segons del dia, enfilant pel Coll de la Creu per l’asfalt. Al Coll tombem a l’esquerra cap el Coll de Sansa i Coll dels Agrellons. El dia clareja amb un cel ben net. A diferència d’ahir, ara som per sobre la boira i aquesta s’estén sota nostre cobrint tota la vall. Encara no és clar pel que l’ambient fascina per la fredor de la temperatura i els colors. Una altra imatge per retenir a la memòria.

Sortim de nou a l’asfalt i passem pel poble de Sansa. Ara Railleu, Aiguatebia i Talau. Quasi 25 km d’asfalt per un ambient molt a tenir en compte per una sortida amb les flaques, i tant. A Talau C7, esmorzar. Això vol dir parar i menjar alguna cosa. Arribem solitaris però de cop, apareixen les parelles pros que van a sac. Paren només per signar. Entre elles hi ha en Jaume i l’Esteve. Van per feina i nosaltres restem amb un pam de nas però no ens atabalem. Acabem de menjar i continuem. Sí que durant els quilòmetres següents fem algun comentari i potser ens animem a pedalar amb més força però essent conservadors. Des de l’inici el dolor al tendó no em deixa pedalar còmodament i cal dosificar. No voldria que una parella meva es quedés tirada una altra vegada per culpa meva.

Passem pel pàrquing del Coll de la Llosa i ara pista, ara asfalt, arribem a Montlluís. Els quilòmetres van passant. Fora dels pros, ens han passat dues parelles més. Ens sorprèn un tram de poc més d’un km, de platillo, que no preveiem. Som a punt d’arribar al C9 i en Manel li ve gana. Arribem al control i, sorpresa, trobem en Jaume i l’Esteve que sembla que també han patit aquest darrer tram. Sembla que l’home del mall ha rematat a en Jaume.

Arribem a Eyna, prenem la carretera de Llo on ens creuem amb una carrera de flaques en ple descens. Després de pendre una pista circulem per un corriol perdedor que ens porta al punt del dinar i inici del tram cronometrat. En Manel flirteja amb una bonica voluntària que hi ha al control i que ens anima a pedalar.

El tram cronometrat són 15 km, 4 de baixada i 11 d’ascens. Passem per Llo i els seus banys i menem cap a Mas Patiràs on un goudron (interpretem que vol dir pista cimentada) que serpenteja per un engorjat va enfilant amunt amb un pendent assequible i un paisatge que mereix un retorn. Canviem de ferm i l’augment de pendent obliga a utilitzar tota l’artilleria. Som al punt decisiu de la carrera. Jo pateixo per la meva cama ja que el dolor s’està escampant cap el bessó. Passem pel refugi de La Culasse en mig de fortes rampes i l’esquena també adolorida. Dos quilòmetres abans del control i amb el permís d’en Manel – ha preferit acompanyar-me en lloc del seu clàssic hatxassu – llegeixo el perfil de la muntanya i endevino que restarem planers fins al control o sigui que baixem un plat i pedalem amb ganes per un perfil planer. Arribem al C10, al Pla de la Creu (2.049 m) havent passat dues parelles i prou contents. Ara restem uns quants quilòmetres de baixada i un tram força embolicat per la zona baixa de la comarca. Passem per Err, Nahuja, Osseja, Palau de Cerdanya i cap a Puigcerdà, on la darrera pujada fins el llac em fa bufar, amb la cama ben adolorida.

A l’arribada els pros encara estan estirats reposant. Algú ens mira amb cara de sorpresa, no sé si deu ser de la cara de contents que fem. Ja en tenim una altra. Avui som allà on toca. La cama ara sí diu prou (compareu a la foto de portada la meva cama dreta i la d’en Manel) i no tinc esma ni per anar a recollir el cotxe a Llívia. Sort que la meva parella ha arribat sobrada.

Per si algú té interès a la classificació general (trencat) vam ser la parella 21. El segon dia la 14, i a la cronoescalada la 11.


Si féssim càlculs, tipus logístic, hauriem quedat…..Però que consti que a la Volta no anem a competir.

Pep Famadas

Les fotos: cliqueu aquí.

l

 


  1. Enhorabona!

    Així és com hem d’escampar el nostre nom: lluitant pels primers llocs i ensenyant les dents als primers. Bé, caldrà un xic de pràctica en orientació, però, per davant hi som.
    Molt bona feina.
    Pistons
  2. Et felicito per la crònica Pep. Clarament queden reflectides les nostres vivències del cap de setmana. Confio que tornarem a repetir, oi parella meva???, i si s’afegeix més gent de la colla millor.

    A seguir disfrutant de la bici que això és el que compta!

    El pink pre-màster

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.