BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Som divendres a la tarda i els corriolers, cadascú a l’hora que bonament pot, emprenem camí cap a Puiggerdà. Els que marxem més d’hora o fem amb el Volvo d’en Giovanni i la furgo de la feina de l’Andreu. Som set, i feina tenim per col.locar les bicis més tots els trastos que portem. Després de lluitar-ho una estona podem marxar. El viatge es fa agradable, el trànsit està força bé. Tot enfilant la colladeta ens plantem al petit poblet de Tosses on davant la sorpresa d’algú, eh Manel!!!, parem a berenar i a saludar al Lluis que és la persona que porta el bar de l’estació, i que coneixem de fa temps. En Manel pateix per no fer tard al briefing, traquil "nanu" que hi ha temps!!!!. Arribem de sobres al camping l’Estel on ens hi esperen uns bungalows "moníssims" que hi oassarem la nit, en cadascun, cinc corriolers. Assistim al briefing amb puntualitat, i just quan comencem a sopar arriben en Joan i en Carles que havíen sortit una horeta més tard. Mentresw el sopar coneixem també al company de l’Andreu, en Joan Sola, benvingut noi!!. Aprofitem també per passa’ls-hi les anotacions que hem près perquè se les anotin en el Road-Book per l’etapa de l’enedemà. Més trad arriben en Martí i l’Albert. instal.lats i amb un rum, rum a la panxa un xic nerviosos ens acomiadem per anar a dormir. El despertador ens desperta a les cinc, Mare de Déu quina mandra!!!esmorzem el que podem, aquella hora tut costa de passar. Emprenem sobre quartsde set la primera etapa, que si bé ens fa passar per llocs bonics, no és la mena de ruta a la que nosaltres estem acostumats, molta pista, asfalt…….tot plegat es fa una mica pesada. Bé després de patir una miqueta arribem a la seu d’Urgell on ens reuinim altres cop tots plegats. Aquests moments són collunuts i com sempre ja hi tornem a veure qui la diu més grossa. Ens prenem unes "cervesotes"  ohh, allò ja és Es colmo!!!!!!, i a més que punyetes, ja nes les hem guanyades!!! A La Seu ens toca dormir a l’Alberg i cap allà ens dirigim carregats amb les bosses. Ens hi instal.lem, fem una "siesta", descansem una estona i xerrem "baratu"…..tot plegat moments entranyables i que gaudim de veritat. A quarts de vuit assistim al briefing de la segona etapa, que es fa al Parc del segre i que ens deixa una mica espantadets, ja que hi han molts qms. i molt de desnivell. Que hi farem, a sopar i a dormir, no abans sensa la gresca que pertoca, que si un, que si l’altre, que si aquell es fluorescent a la nit, que si per canviar la roda del cotxe no nessecita armilla, ui!! quin fart de ruire. A les cinc aquest cop, no sé ni com anomenar-ho, és molt més que mandra………..esmorzem no massa bé, fins i tot dir que, segons el Pere de probike, la cunera que ens servir l’àpat va ser acomiadada l’endemà mateix, no sé si n’hi havia per tant però…….Comencem a pedalar sobres tres quarts de set, el Giovanni i jo comencem força bé, a més podem fer el tram d’orientació amb els companys. Més tard ja no ens les mamem tant dolces, l’etapa és molt dura, i hi ha moments on patim força, però aconseguim acabar-la sencera sobre 3/4 de cinc. Aquell moment si que és fantàstic de debò, l’esforç ha valgut la pena…….ah!!! i a sobre el Giovanni i jo hem tingut premi, ja, ja….un meravellós casc Giro cadascú. La veritat és que ara que ja ha passat la sensació és formidable, el sofriment queda enrere i només queden les bones sensacions, estem molts contents. Donar anims als "mamallons", a l’Anscari i en Sergi que per ser la primera vegada que venen han ensopegat una edició molt dura, felicitats a tots "nanus". Bé a tots, tots no ho sé………je, je, je….

                                       apa adèu-siau i salut tinguem