Xª MONTALTBIKE 30.01.2011
Per Manel Trenchs
Un dia el Tete va comentar de començar l’any participant en una prova que feien a Sant Vicenç de Montalt, la Montaltbike – la cursa que organitzen els “xurribikers”-. Tal dit, tal fet. L’any passat ens apuntàrem uns quants de la colla (el Grand-Prosciutto, en Magret, en Ventús, l’Avi i un servidor).
Per aquesta edició, ja es veia que seríem pocs els que voldríem anar-hi. Està clar que amb les sortides que fem amb el grup ja gaudim al màxim i no cal anar a curses per gaudir dels corriols o descobrir nous caminets, però bé, almenys per la meva part, fer-ne alguna de tant en tant ja m’agrada. Per a les meves característiques jo prefereixo curses més llargues tipus la Volta a la Cerdanya o la Tramunbike però també m’agrada de tant en tant participar per aquí a prop, com a l’Orrienca o aquesta.
Aquest cop només hi vam anar el Tete i un servidor. Degut a la gran quantitat de sol.licituds es van tancar les inscripcions abans del previst i algú de la colla, com la meva parella (en Formiga) i segons també ens va comentar un d’Argentona, en Magret van quedar-se sense inscripció. De ben segur que s’ho haurien passat molt bé.
I de la cursa, què us puc comentar? doncs que està morint d’èxit, més de 920 inscrits. Una distància d’uns 36 kms, un desnivell d’uns 1500 metres i un circuit força trencador amb molts corriols que nosaltres ja coneixem (roques boniques, darrera l´hípica de Llavaneres, el coll del pollastre, la roca de la ferradura,…).
Amb en Marcel vam quedar d’anar i tornar a Sant Vicenç en bici, per anar escalfant una mica. També vam tenir molt clar abans de començar que ens posaríem per davant, al principi de la sortida, per no tenir molts problemes d’embús en els primers corriols. Que cadascú aniria al seu ritme i que ja ens trobaríem a l’arribada. Cadascú va assolir els seus objectius prou dignament, encara que el Tete, degut a rampes a la part final de la prova, va haver d’afluixar una estona el ritme. Per ser tanta gent i quedar com vam quedar, em sembla que vam deixar el nom de Bicicorriols prou digne (Marcel, 185; Manel, 58).
Si voleu veure les classificacions aquí teniu l’enllaç xurribikers.
Incloc les fotos dels Xurribikers.
Fins la propera,
Manel
Com ja va passar a l’Orrienca, fa molta mandra d’anar a fer una pedalada amb tanta gent, però un cop hi ets hi trobas el teu lloc ,vas fent, total hi han diumenges que amb la colla tinc més de 10 corriolaires davant meu.
A més tenia un deuta amb en Manel, ja que com molt bé diu, vaig ser jo a l’any passar de dir de fer-la i al final no recordo el perquè no hi vaig anar-hi.
Particularment estic cofoll de quedar el 185 de 910 bikers, potser també son aquestes coses que et motivan d’anar-hi, i que per un mateix en aquest esport d’esforç solitari, hi ha la necesitat d’esplaiar-ho a la gent que pedales durant totes les setmanes. Doncs crec també que son els que més t’han de reconeixar els mèrits fets, ja que si ho comentas a qualsevol, els kilometres, el desnivell, o bé el que acostat de acabar-ho, no hi treus cap reconeixament.
Dit això, felicità en Manel per l’exel.lent posició final, i convidar els pocs corriolaires de la colla que mai en pres part en una pedalada al costat de casa, de participar-hi en alguna, també els hi pot agradar, tot i que no es diguin “voltes a la Cerdanya”,”guilleries”…
salut
Benvolgut Manel, sí senyor, veig que estàs informadíssim de tot. Com t’ho fas? Doncs és cert, en escoltar que tu i la teva parella hi anàveu vaig pensar que pobre Marcèl quedaria sol i … però noi, vaig adonar-me’n massa tard!
Apa, salut, Jordi