BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTA TRENCACAMES PER L’IRATI MÉS INHÒSPIT. FLACA 16.08.2010

Per Martí Montserrat

Després d’uns dies fent excursions per aquest magnífic racó de Pirineu, preparo una sortida amb la flaca que serà la meva última pedalada de les vacances. Per tant, vull aprofitar bé el temps i treure el màxim de suc a aquesta zona. Rebuscant en els mapes 1:25000 IGN francesos dissenyo la volteta. Coll d’Arnostegui (coeficient del 320 ), coll d’Errozate (coeficient del 315 ), coll d’Irau, col de Souzay, col de Bagargiak, col D’Ugatze i per acabar, col d’Ahusquy.

Mes feliç que un tornavís, surto de bon matí tot disfrutant de la fresca, i per pla arribo a Donibane Garazi. Encara dins el poble agafo el trencant de la D428 direcció al famosa collada d’ Arnostegui i hem trobo de sobte una duríssima rampa del 21%…collons com les gasten aquí, quina rebuda més cordial!!Sort que nomes té uns 400m i segueix per uns km suaus que donen pas a la part més dura d’aquesta increïble pujada. Després d’una llaçada comença aquest quart km amb una rampa del 15%, per a continuació fer una segona marrada i encarar una recta d’uns 700m en la qual la major part és d’una inclinació del 20%!!! Sort que el km següent només és del 11,5%!!! i el següent és del 13.9% i per fi un petit descens. A partir d’aquí segueix amb una inclinació raonable fins a dalt, cosa que permet gaudir al màxim d’aquesta aèria  pujada en la qual podrem disfrutar d’unes vistes espatarrants a dreta i a esquerra, doncs aquesta part és tota per un esperó ple de prats amb unes pendents considerables fins al fons de la vall.Un cop al coll l’espectacle es total. Aquí mateix el cim Urculu amb la  seva torre en  runes de la època dels Romans ( dalt del cim), arreu on m’arriba la vista el verd és intens, hi ha bestiar per totes les vessants de la muntanya, veig voltors i trencalossos…tot plegat hem fan gaudir de valent.

Segueixo ara amb baixada, direcció al coll d’Organbide passant per un bosc centenari de faig i una sèrie de bordes de pastor que donen un toc pintoresc a aquest descens. Sense ni haver fet 100m de pla, arribo a la cruïlla amb la D301 que m’ha de portar fins l’imponent  coll d’Arrozate.

Llamps i trons ja hi tornem ha ser!!!, no he fet ni 100m de pla que ja estic pujant en forta pendent del 13%. La pujada se’m fa molt feixuga, aquí la pendent és molt constant llassada rere llassada, km rere km el desnivell no afluixa 11,7%,11,2%, 11,2%,13,1%,9,9%. Però després d’una dura rampa del 20% que em fa veure les estrelles, s’obre davant meu el cim Errozate curull de verd i de bestiar per tot  arreu.

Disfrutant plenament del magnífic ambient arribo al coll d’Artaburu, però per pujar a Errozate encara s’ha de pujar i pujar fins gairebé fins al cim. El punt més alt d’aquesta ascensió es l’esquena cimera del pic Errozate i  4 o 5 vertiginoses   llassades més avall hi ha el petit i penjat coll envoltat de bordes de pastors, abeuradors i un verd esclatant que arriba a ser embriagador.  Sota el coll comensa una vall de prats gairebé verticals a dreta i a esquerra que es desplomen fins al petit torrent que va serpentejant sinuosament vall avall, tot amanit per petites bordes escampades arreu. Un cop a la cruïlla amb el torrent Archilondoko hem toca fer una maca i còmoda remuntada fins el coll d’Irau i enllaçar amb la D301 un altre cop.

Segueixo pujant, ara ja ha més bon ritme fins el coll de Sourzay. D’aquí ja en ràpid descens fins els xalets d’Iraty, doncs són les dues de la tarda i tinc molta gana i les cames ja demanen un descans. Tot menjant un entrepà miro el contaquilometres i em quedo acollonit, només porto una cinquantena de km i només he fet una mitja de 13.7 km /h !!! jo havia fet una previsió a la defensiva de 16km/h però no arribar n’hi a 14km/h!!! Això, per a mi, demostra la gran duresa d’aquesta volta que transcorre per aquestes mini carreteres.

Un cop menjat continuo la meva excursió i a tocar de les aigües del llac trenco direcció al coll de Bagargiak per la D19 tot passant amb comada pujada per dos bonics llacs i frondosos boscos. Un cop al coll agafo la destartalada carretera particular que em durà per un autèntic trencacames fins l’original coll d’Ahusquy. Aquesta carretera passa per una carena paral·lela a la zona d’Iraty i permet disfrutar d’unes vistes fantàstiques sobre tota aquesta part del Pirineu Atlàntic. Un cop a dalt, cruïlla amb la carretera D417 que ens portarà per un vertiginós descens fins a la civilització.

Volta molt recomanable perquè el 80% del seu recorregut passa per carreteres d’alta muntanya on el trànsit es pràcticament inexistent. Per a mi és una volta cinc estrelles.

106km
6hores de bicicleta
3116m de desnivell
Les fotos: cliqueu aquí.  


  1. Noi, he quedat sense esma després de llegir les tres cròniques seguides. Estic desfet només de llegir-ho.
    Sou uns mestres.
    Em consolaré tot solet a Parpers o Can Bordoi, què hi farem.

Respon a formiga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.