VOLTA TRENCACAMES PER L’IRATI MÉS INHÒSPIT. FLACA 16.08.2010
Per Martí Montserrat
Després d’uns dies fent excursions per aquest magnífic racó de Pirineu, preparo una sortida amb la flaca que serà la meva última pedalada de les vacances. Per tant, vull aprofitar bé el temps i treure el màxim de suc a aquesta zona. Rebuscant en els mapes 1:25000 IGN francesos dissenyo la volteta. Coll d’Arnostegui (coeficient del 320 ), coll d’Errozate (coeficient del 315 ), coll d’Irau, col de Souzay, col de Bagargiak, col D’Ugatze i per acabar, col d’Ahusquy.
Segueixo ara amb baixada, direcció al coll d’Organbide passant per un bosc centenari de faig i una sèrie de bordes de pastor que donen un toc pintoresc a aquest descens. Sense ni haver fet 100m de pla, arribo a la cruïlla amb la D301 que m’ha de portar fins l’imponent coll d’Arrozate.
Llamps i trons ja hi tornem ha ser!!!, no he fet ni 100m de pla que ja estic pujant en forta pendent del 13%. La pujada se’m fa molt feixuga, aquí la pendent és molt constant llassada rere llassada, km rere km el desnivell no afluixa 11,7%,11,2%, 11,2%,13,1%,9,9%. Però després d’una dura rampa del 20% que em fa veure les estrelles, s’obre davant meu el cim Errozate curull de verd i de bestiar per tot arreu.
Disfrutant plenament del magnífic ambient arribo al coll d’Artaburu, però per pujar a Errozate encara s’ha de pujar i pujar fins gairebé fins al cim. El punt més alt d’aquesta ascensió es l’esquena cimera del pic Errozate i 4 o 5 vertiginoses llassades més avall hi ha el petit i penjat coll envoltat de bordes de pastors, abeuradors i un verd esclatant que arriba a ser embriagador. Sota el coll comensa una vall de prats gairebé verticals a dreta i a esquerra que es desplomen fins al petit torrent que va serpentejant sinuosament vall avall, tot amanit per petites bordes escampades arreu. Un cop a la cruïlla amb el torrent Archilondoko hem toca fer una maca i còmoda remuntada fins el coll d’Irau i enllaçar amb la D301 un altre cop.
Segueixo pujant, ara ja ha més bon ritme fins el coll de Sourzay. D’aquí ja en ràpid descens fins els xalets d’Iraty, doncs són les dues de la tarda i tinc molta gana i les cames ja demanen un descans. Tot menjant un entrepà miro el contaquilometres i em quedo acollonit, només porto una cinquantena de km i només he fet una mitja de 13.7 km /h !!! jo havia fet una previsió a la defensiva de 16km/h però no arribar n’hi a 14km/h!!! Això, per a mi, demostra la gran duresa d’aquesta volta que transcorre per aquestes mini carreteres.
Un cop menjat continuo la meva excursió i a tocar de les aigües del llac trenco direcció al coll de Bagargiak per la D19 tot passant amb comada pujada per dos bonics llacs i frondosos boscos. Un cop al coll agafo la destartalada carretera particular que em durà per un autèntic trencacames fins l’original coll d’Ahusquy. Aquesta carretera passa per una carena paral·lela a la zona d’Iraty i permet disfrutar d’unes vistes fantàstiques sobre tota aquesta part del Pirineu Atlàntic. Un cop a dalt, cruïlla amb la carretera D417 que ens portarà per un vertiginós descens fins a la civilització.
Volta molt recomanable perquè el 80% del seu recorregut passa per carreteres d’alta muntanya on el trànsit es pràcticament inexistent. Per a mi és una volta cinc estrelles.
106km
6hores de bicicleta
3116m de desnivell
Les fotos: cliqueu aquí.
Noi, he quedat sense esma després de llegir les tres cròniques seguides. Estic desfet només de llegir-ho.
Sou uns mestres.
Em consolaré tot solet a Parpers o Can Bordoi, què hi farem.