BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

En principi el pla era pujar al Puigmal des de Queralbs i fer la volta circular per Fontalba però les previsions meteorològiques i les advertències d’alguns de la colla sobre la possibilitat de trobar força neu va fer que l’itinerari previst es modifiqués, amb la idea d’anar a Núria per Fontalba, i des d’allà agafar el camí dels Enginyers fins al refugi de Coma de Vaca, per baixar després cap a Queralbs. Però el resultat final va tornar a canviar…

Arribàrem a Queralbs passades les set del matí. Ja vam adonar-nos que feia força vent però no érem prou conscients del que ens trobaríem més amunt. Jo vaig agafar la meva estimada Cube per fer la pujada per la pista cap a Fontalba, uns 12 km aproximadament que en condicions normals es fan força bé, mentre la Maria pujava amb el primer el cremallera fins a Núria i allà començaria a caminar pel camí dels Enginyers fins que jo l’atrapés.Ja a primera hora els pocs cotxes que pujaven cap a Fontalba, tornaven a baixar al cap de d’una estona, fins i tot, algun es va parar per comentar-me que a dalt el coll feia molt, molt, molt de vent. Ja ho vaig comprovar a l’arribar-hi, amb prou feines podia aguantar la bici per a que no em marxés volant (mai havia tingut una sensació tant extrema de vent). Vaig esperar una estona arrecerat fins que va baixar una mica la força del vent i aleshores vaig tirar endavant, potser una mica massa agosaradament cap a Núria pel GR 11.8, un corriol d’uns 9 km, del que una part important es pot fer dalt de la bici, tot i que per culpa del fort i gèlid vent, que no em va deixar en cap moment, molts dels trossos que hauria pogut fer tranquil·lament, vaig haver d’anar a peu.

En arribar a Núria em vaig trobar amb la Maria qui, amb molt bon criteri, després d’haver fet quasi mig camí dels Enginyers i veient les adversitats climatològiques va fer marxa enrere per a trobar-nos en el Santuari. Vam prendre alguna cosa calenta ja que jo estava mig mort de fred. Allà dalt no s’hi podia estar, la sensació de fredor era de -7ºC i semblava que nevés, ja que el vent feia volar la neu que havia caigut la nit anterior projectant-la a la nostra cara com si fossin agulles, pel que no ens va quedar més opció que baixar cap a Queralbs. Ho férem pel típic camí que va pel costat del cremallera, i que la majoria de gent ja coneix. És un corriol molt tècnic, complicat i a vegades, impossible, per al meu nivell, és clar. I si a tot això hi afegim el fred, el fort vent, la gent que pujava i una petita parcel·la que vaig comprar va fer que no en gaudís tot el que hauria volgut. Quina sorpresa la meva quan baixant em vaig trobar l’Oriol, qui per descomptat va entendre perfectament que volgués intentar baixar per allà. Ja comença a veure de quin peu calcem a la colla.

Un cop arribats de nou a Queralbs, canvi de roba i cap a Mataró que tocava votar per la Independència i això sí que teníem clar que la meteorologia no ens ho impediria.