BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTA PEL PLA DE LA CALMA: UN PLAER PELS SENTITS 13.06.2010

Per Martí Montserrat

Comencem la sortida des d’Aiguafreda i per bon camí resseguim el curs de la riera del Pujol. Després d’una estona parem un moment a l’amagada font del Gat, on gaudim de la riera i el seu frondós entorn. Un cop avituallats seguim resseguint la riera en direcció nord fins el Pi  de Ferreres, on en repetides llaçades anem guanyat alçada amb rapidesa, fins arribar a les pastures i les runes del Burgès.

En aquest punt disfrutem d’una postal difícil de trobar tant a prop de casa… Prats d’un verd intens, vaques pasturant i un espès bosc més enllà d’on arriba la vista…Tot molt maco, però hem de seguir i, per no fer-ho tant “pistero”, la idea és pujar per un corriol que en flanqueig ascendent (segons el mapa) ens portarà fins dalt del Pla de la Calma. En un principi el corriol és prometedor, frondós i ciclable, però després d’atravessar  un torrent es comença a complicar, (però nosaltres insistim) i de mica amb mica el camí es perd definitivament. Som al mig del bosc rodejats d’esqueis i, atrapats per una vegetació abundant (els renecs van en augment). La massa forestal no ens deixa avançar, no sabem què fer, tenim dubtes, però quan pensem en tot el que ja hem passat… Decidim que amunt i pel dret.

Després de més d’una hora d’haver començat aquest particular calvari, arribem per fi a l’espai obert de la Calma!!! Un cop alimentats, gaudim plenament de la pau i la tranquil·litat d’aquest indret privilegiat. Seguim la ruta en direcció sud per la pista principal de la Calma, trencant direcció al Poble del Montseny i de seguida farem un puja i baixa al Puig Drau, que és la punta més alta de la Calma. Per tant és un formidable mirador i disfrutem d’unes vistes excel·lents sobre tot el massís.

Reculant sobre els nostres passos arribem a la pista principal i d’aquí, primer per pista i després per una tècnica trialera de pujada, arribem a la punta del Sui… És un lloc espatarrant… té una situació privilegiada, és un mirador perfecte sobre el Vallès, la Serralada del Litoral, Montserrat, la Mola i els Cingles, etc… La grandiositat dels espais et donen una sensació de llibertat i de benestar, difícils d’igualar… Però bé, hem de seguir doncs és tard i amenaça a tempesta.

Tornem a recular sobre els nostres passos desfent la tècnica trialera fins la pista i d’aquí ens dirigim cap al Tagamanent. Per començar de l’era mateix de Can Bellver, el corriol/trialera i també GR que en vertiginós descens ens portarà al cotxe.

Nois, aquest descens és del millor que conec, és una passada, té tralla de dalt a baix, sense afluixar en cap moment!!!

Volta feta per en Ken, l’Ansquerioooo, l’home GENS Senzill i un mateix.Les fotos d’el Màster: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.