VOLTA CIRCULAR PEL PUIGSACALM, SERRA DE LLANCERS I CABRERA 29.04.2012
Per Giovanni Leonardi i Martí Montserrat
Quan en Martí es presentà el dijous al Casal amb un mapa a la mà i amb un somriure a la carona i ens va dir : nois, per aquest diumenge us he preparat una sortida a la Garrotxa per un recorregut inèdit, tècnic i molt macu…….ja ens varem imaginar de què aniria la cosa.
I així va ser. Grans pujades i grans baixades, en bici i a peu, boscos verds frondosos i humits, fullaraca per un tub, arrels i pedres per tres tubs, suor i llàgrimes en igual mesura que divertiment i riures, així com caigudes i relliscades variades, també en bici i a peu, varen ser els esperats i ja coneguts ingredients d’ una recepta que mai no falla per a gaudir d’ una sortida en bici de muntanya com deu mana.
Ara bé, mirant les fotos algú podria demanar: però, que pedaleu? Home, si que pedalem, es clar! …de tant en tant.
Per Martí Montserrat
Comencem a pedalar en un revolt de la pista que de Sant Andreu de la Vola va cap a Cabrera. Quant portem no mes de 2 Km passem per la casa de turisme Rural el Güell, en uns pocs centenars de metres deixem la pista principal i ens dirigim a la font de la Grevolosa per una pista força malmesa.
Un cop ja en descens ens arribem a Sant Nazari observem el llogarret i reculem uns centenars de metres per agafar un corriol fantàstic que ens acostarà ja a la carretera del coll de Bracons per travessar-la tot seguit i començar a remuntar per unes pistes d’explotació forestal (amb descontrol inclòs) fins a trobar el corriol que ens a de dur fins el coll de la Coma del Coll. En aquest ens dirigim direcció coll de Sant Bartomeu i d’aquí fins a font Tornadissa. Per fi ja en forta pujada ens dirigim cap l’espectacular cim del Puigsacalm.
Per baixar del Puigsacalm reculem sobre els nostres passos fins el coll de Sant Bartomeu. Seguim per una tècnica trialera fins al coll de Bracons, travessem la carretera i comencem el llarg corriol que ressegueix tota la serra de Llancers fins arribar a Can Pibernat. En aquest punt ens arribem fins a Sant Miquel de Castelló per poder gaudir de les fantàstiques vistes sobre la vall d’en Bas.
Continuem direcció al veïnat de Falgars i per la pista emporlanada passem arran de l’espectacular salt d’aigua anomenat Sallent de la Coromina. D’aquí remuntem per pista fins el Collet de Cabrera. Pugem al santuari de Cabrera per les verticals escales i continuem baixant fins a coll Vidrier per l’espectacular i accidentat corriol. Per acabar passem en ràpid descens per la coma del Cantinell i en un obrir i tancar d’ulls tanquem el cercle tot passant pel Güell i ja per pista bona fins el cotxe.
A reveure,
Martí
Els corriolaires: l’Uri, en Trescunces, l’Home no tant senzill, en Ken, el Maestro, el Mamelló, en Raffanculo, en Ventús, el Nét de la Trini, el Màster, en Formiga i en Prosciutto.
Les fotos d’en Ventús: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Prosciutto: cliqueu aquí.
A veure, que si a Andorra es te que pujar dues hores amb la bici a l’ esquena, doncs es puja. Que si ens estem apunt de matar al Canigó pujant per la xemeneia, doncs mira, te un passi. Que si estem tres dies seguits a Mallorca sota una pluja sense treva, doncs cangur i avall. Que si es fan 240 quil.lòmetres seguits amb flaca, res que no pugui solucionar un massatge xinés. Que pedalem 10 hores a la Senglar i se’ns fa fosc en un bosc ple de llops, cap problema, qüestió de pedalar més ràpid i no anar últim…. ara bé, per l’ amor de deu, com diu en Gio, només cal que mireu les seves fotos.
No sé què collons fèieu al final de la cua. Al davant ja et dic jo que vam pedalar tota l’estona excepte els passos impossibles per roques, arrels, etc. I amb plat mitjà i tot!!!.
Va ser una sortida digna de tan bella comarca. 100 % Garrotxa.
Hi ha vàries dites populars que venen brodades:
– Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.
– Qui no vulgui tralla que no vingui a la Garrotxa.
Ventús, tu mateix. Amb una mescla de Màster, Mamalló, 3unces i Uri, què vols, corriols escombrats, com els dels avis enginyers???
Tanmateix també crec que tindríem de fer-ne més , mes quilomètres , mes dificultat i amb mes desnivell amb definitiva mes epíques a on la penya penses on collons me fotut.
De totes formes aquestes alçades tots podem analitzar prèviament si per el grau de patiment, la llargada , desnivell o dificultat ho passarem malament o realment volem assolir l’endurance
HO TINC QUE DIR: Per voltes com aquesta t’has de treure les rodetes…ja que no passen per les trialeres i d’aquesta manera tots anirem millor…o com diu en Formiga. QUI NO VULGUI POLS QUE NO VAGI A L’ERA.
No home no, anar amb els amics a pedalar no en té res d’hipocresia.
En el meu cas només haig d’agraïr el que m’ajudeu en els pasos més complicats, de fet sino fos aixi, segurament no podria venir.
Es fa el que es pot i l’altre dia ens varem trobar un terreny molt relliscòs, i sí era molt fàcil fotrés una trompada……….
La volta va ser preciosa, molt maca!!! Aixô no ho pot negar ningú!!!
Ara hem de tenir clares les posibilitats de cadasqú, sobretot a les baixades, on és evident que hi han diferències i força considerables. Però no passa pas res!!!!!
Tots hem de tenir una mica de paciència, els que corren mès per esperar-se i els que caminem més doncs res, jo ja gaudeixo veien que on jo no arribo els meus companys s’ho passen de guai!!!! De fet sempre, de fa molts molts anys ha estat així.
Però si som uns privilegiats de tenir uns cracs a la colla que són capaços de montar unes voltes tant collonudes.
Apa salut i gràcies per cuidar-me tant bé!!!!!!!!!1
Estic d’acord amb el Valen cadescú arriva a on arriva però sobretot sortim a fer l’indiu…..
Salut
– Renoi com tenim el galliner d’esvalotat. Només agraïr els pastors per portar-nos a voltar de tant en tant.
Fins la propera,
Manel