Per Ferran Sans
Semblarà una tonteria, però per mi ha estat una gran experiència això de posar-nos a nedar mar endins des de davant de casa nostra… La gesta, és per posar-nos a proba psicològicament de cara a quan per octubre anem a creuar nedant l’Estret de Gibraltar (la unió de dos continents amb molt de trànsit tant de vaixells mercaders com de grans animals marins…) L’experiència ha estat molt però que molt recomanable (ja se que ningú de la colla ho farà, mariques!, sou gent de terra ferma…)
El dimarts a les 19.45h ens tirem a l’aigua 4 intrèpits, 3 amb neoprè i un servidor sense i una noia amb una piragua, la qual ens faria de guia, recolzament, i fer-nos una mica visibles a mar obert.. No teniem molt clar quanta estona nedaríem mar endins, el dia estava molt enteranyinat i era una mica tard…Al principi passem una barrera de medusses que durà uns 100mts, i després pim pam pim pam neda que nedaràs, ara para, ara reagrupa, ara mira cap a la costa, ens flipem, i ens donem conte que stem nedant amb una aigua realment MOOOOOLT transparent (quin blau…) Alucinats per lo lluny que estem de la costa, el petit dels edificis costeners, la transparència, la tranquilitat que es respira i el tot plegat, ens donem conte que ens estan a punt de donar les 20.45h i estem mooolt lluny..! Nens! Hem de tornar que sino se’ns farà de nit, i quan arribem a la costa, no hi haurà qui vegi les medusses! A part, tenim a l’Oscar una mica fatigat (és l’únic del grup que amb dos collons, ve, i no està avituat a nedar distàncies una mica més llargues…)A la tornada, he començat a tirar, i de seguida he vist que l’Oscar es quedava molt, giro, torno cap a ell i li pregunto com va. Va tocat. Em dirigeixo cap a la Melisa,i li dic que sobretot el vigili a ell, que els altres anem força bé, i que de mi es despreocupi que agafaré la directa i cap a la costa. El cas, és que arribo a la platja després de passar el peatge de medusses i no tocar-ne cap, surto i pujo a la cadira de la Creu Roja, i vinga mirar i mirar mar endins, que no veig res, i a més es va fent fosc.. Passen els minuts i…. Ehhh! Però si per uns 100mts a la meva dreta surt un malalt de l’aigua! És en Pere!, però i els altres i la piragua? Al cap d’uns minuts, molt però molt a la dreta, quasi al port, veig un punt negre que s’acosta, és la piragua amb en Víctor i l’Óscar nedant a prop seu!
Per fi tots sans i estalvis, i amb una experiència per repetir, i amb ganes de veure la costa encara meeeees petita.
Pd.- L’Óscar amb el globasso dels últims 1500mts, anava tant desorientat que no volia ni fer cas a les instruccions de la Melisa amb la piragua..
Felicitats a tots!
Els nedadors: Víctor el rubio, en Sebollator, en Perepeix i el Calvu
La Piragüista: Melisa reina de la paciència
Dades: 5600mts i quasi dos hores a dins l’aigua
