BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Hom decideix d’anar cap a ponent, cap a Cabrils, que l’Andreu hi va ser dissabte a córrer i ens ha d’ensenyar nous corriols.

Fem cap a Argentona i travessem la riera a la casa de la Por, enfilem per sobre Madà i arribem a la Torre Ametller d’Agell. Fem un tram de la cursa de Burriac tot passant per l’aqüeducte, travessant els torrents d’Agell i pel vell camí de Cabrera arribem prop del cementiri, a la falda del Turó d’en Punsola.

Quan ens hem agrupat, discutim per on continuar per arribar a Cabrils. Descartem travessar Cabrera i comencem la dura escalada al turó. Hom arriba al cim amb grans esbufecs com no podria ser d’una altra manera. Continuem fins el coll de Codera per la pista que fins fa pocs mesos havia estat un gran i entranyable corriol. Sempre ens punxarà el cor.

Seguim fins el coll de Burriac on ens creuem una colla de ciclistes de Cabrils que pugen i continuem fins la Creu de l’Avellà. Fem l’intent de baixar a Cabrils per un corriol que s’endinsa al torrent Roig però en desistim per la quantitat de vegetació que ha fet perdre el camí. Reculem i decidim de pujar al Coll de Gironella pel camí més directe de la contrada.

Enlloc d’enfilar a peu pel lloc habitual, en Lluís ens ensenya una alternativa que comença un xic més endavant, on acaba la pista. S’inicia amb un graó on cal una bona dosi d’empenta i sacrifici si no es vol fer a peu i segueix amb unes rampes de considerable pendent i llargària que deixen a tothom amb un bon regust de boca. Són fetes per a nosaltres, ens agraden, del nostre nivell: molt, molt dures.

Al Coll de Gironella podem contemplar el Pirineu tocat pel sol que contrasta amb la resta del país que és tapat per núvols alts. El Montseny és cobert per un capell que no es treurà en tot el matí. Trobem giro de ciclistes com sol ser en aquest veral. Punt de confluència a muntanya dels que pugen de la costa.

A cal Truc fan mitja volta en Martí i l’Anscari, els deures familiars els reclamen. Per cert, l’Anscari ja té doble de segona mà que ha estrenat avui: una Giant que li ha sortit molt bé de preu.

Seguim per la pista en direcció el Coll de Porc però trenquem pel camí que fent ziga-zagues puja fins els topalls de ca l’Arcís. Tornem a la pista per evitar discussions de drets de pas per l’esmentada casa. Passem el dòlmen, ens endinsem als rocs de can Boquet on veiem un parell de caçadors amb cara de gos mal dissimulada, baixem al mas i hi passem a ran tot tombant cap a llevant per resseguir el vell camí del Roc de la Granota. Fem el trialer i exposat descens fins l’encreuament amb la pista i, per sorpresa, joia i alegria de l’Albert i meva, veiem passar pels nostres morros i durant un centenar de metres, un jove, sa i àgil exemplar de cabirol.

És el tercer que veig pel nostre territori en relativament poc temps. El primer va ser el 28 de maig de 2008, molt a prop de can Polseguera al veïnat de Sant Jaume a Argentona, el segon ara farà un any, precisament el dia de Nadal per la zona de can Martí de la Pujada i can Cabanyes. Realment fa molta il·lusió veure fauna d’aquestes dimensions per la nostra tan poblada comarca i senyal que la repoblació està donant els seus fruits. Reculant força anys, vuit o nou, en vam veure un al desguàs de la riera de Fuirosos, al Vallès Oriental.

Baixem delerosos per un viarany cosit d’arrels i soques que, paral·lel a la pista i a ran dels xalets més enfilats, ens endinsa a l’arrecerat poble de Cabrils.  Esmorzem al restaurant de l’emblemàtica societat la Concòrdia, seu d’entitats culturals, artístiques i esportives cabrilenques des d’el 1891. Pels que no ho sabíem, també seu de la Secció Ciclista Cabrils, organitzadors de la “Cabrilenca”. De fet, no vaig veure cap indici de ciclisme. Hom podia observar, de la taula estant, una pantalla de televisió on apareixien esculturals gropes femenines d’on emanaven núvols de papallones.

Com que l’Andreu ha de marxar havent esmorzat, em fa cinc cèntims d’on comença el corriol que pretenia ensenyar-nos i que recorre tot el faldar de muntanya al nord de Cabrils, des de ponent fins al Coll de Gironella a llevant, a la Mútua.

Anem amunt fins on hi ha l’Arborètum i el camp d’esports a cercar aquest esperat camí. Després d’anar amunt i avall pel lloc assenyalat per l’Andreu i d’intentar parlar amb ell per telèfon sense èxit, comencem a enfilar per la pista dels cavalls.

Un xic més amunt prenem un camí que s’endinsa cap a ponent i resta mort al fons del torrent. Reculem i desistim de trobar cap nou corriol i fem tota la pujada fins la Roca d’en Toni. Allí decidim d’anar cap a Sant Bartomeu pel GR i repetir el tram que vam fer el diumenge anterior des d’el coll.

El GR bonic com de costum fins a l’ermita i el camí de descens fins a can Sagal, molt divertit. A diferència de fa vuit dies, anem a cercar el camí de l’Andreu, el que baixa a can Company. Ho fem primer per la pista i després per un corriol que gairebé tots desconeixíem que finalment ens mena, tot passant sota d’una línia elèctrica, al camí de pujada que cercàvem.

Baixem fent equilibris enmig de grans xaragalls fins la carretera de Parpers on, a ran mateix de la cadena que barra el pas al camí, ens trobem un cotxe desmanegat a conseqüencia -suposem- de l’excés en aixecar el colze el seu conductor.

Per can Company de Baix entrem al torrent de can Cigala però el deixem tot just que el camí es comença a enfilar per anar cap al sud i pujar per un atapeït bosc d’alzina on amb prou feines podem intuïr el camí que fa alguns mesos ens ensenyà de baixada l’avi Cid.

Els primers metres que encara resten a la plana de la vall són prou assequibles, però quan comença el faldar i el camí gira per guanyar alçada, el pendent s’incrementa de forma violenta i ensems continuada. Aleshores cal una bona dosi de fons i força física per assolir, esbufegant, el coll de Parpers.

Val a dir que aquesta escalada és molt esportiva i és una gran alternativa al torrent de can Cigala i el pla de ca l’Espinal.

Després d’adobar la punxada de l’Albert,  baixem a tota pastilla per la solana de can Riudemeia fins a can Roviró. Com havia de ser simesnó havent-hi l’Albert i en Pep al davant? Davallem amb el mateix esperit suïcida el tram fins el desguàs del fondo de la Gallega i cap a casa a dinar.

Molt bonic recorregut per una matinal de diumenge. Només hi mancaria el nou corriol de Cabrils.

Fins aviat,
Joan LLadó

Els corriolaires: Albert G., Andreu C., Anscari N., Joan V., Jordi T., Lluís, Martí M., Pep F., Valentí T. i Joan LL.
Distància recorreguda: 45 km.
Desnivell + acum.: 865 m.
Foto: del bloc “Al caliu dels mots”.