BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Manel Trenchs

Quan en Pistons i el Tete ens plantegen fer una sortida força llarga en flaca (o bici de carretera) alguns de la colla tenim clar que cal aprofitar les oportunitats que ens brinden els pastors amb els seu alt coneixement de la geografia catalana. Dit i fet, el diumenge, cinc bicicorriolaires sortim (ben d’hora, ben d’hora) per deixar la furgo a Canovelles (per segons qui sinònim de Cànoves…), lloc d’arribada del tren de tornada des de la Molina.

Així doncs, cap a les 7, ja estem sobre les nostres estimades… no malpenseu! em refereixo a les bicis! Ens plantegem fer una tirada llarga d’entrada. La previsió del temps no és massa clara, però de moment s’aguanta. Ens dirigim a Sant Feliu de Codines i passant els primers poblets, encara adormits, ens omplim d’una sensació de pau i tranquil.litat que ens acompanyarà tot el dia.

Alguna paradeta per renovar líquids i fer algun mos ens permet contemplar el bell paisatge que ens envolta. Malgrat alguns entrebancs, digueu-los-hi senglars o carretera tallada al trànsit i fins i tot haver de fer “sterrato” (rodar per trams de sorra), aconseguim arribar a Borredà.

Ha plogut una mica, però no fa fred. Tot el camí el fem pràcticament sols, només alguns grups de “motards” que, com nosaltres, volen gaudir de les desertes carreteretes revirades que ens ofereix el nostre país.

Tot i l’estona que portem pedalant i la gana que ja apreta, encara ens queda força per arribar al bonic Sant Jaume de Frontanyà per dinar, decisió que després considerarem molt encertada ja que a més de gaudir de l’art romànic amb la seva preciosa església (del segle XI), clar exemple del Romànic llombard i que són les restes del que abans era una canònica agustiniana (que es noti que sóc professor d’història de l’art!) també gaudim d’un suculent dinar (pèsols amb carxofes molt bons, peus de porc que n’hi ha per sucar-hi pa – ai! si l’Oriol hagués vingut…-, mousse de mató amb mel…). En resum, una parada més llarga del previst, però el lloc i els plats servits s’ho han valgut!

Hem quedat amb l’Enamorat i la Cris a Castellar de N’Hug pel que ens afanyem a enfilar-nos a les estimades per anar cap a la Pobla de Lillet, on comencem el que serà la darrera i llarga pujada final. Malgrat l’esforç aconseguim gaudir dels bonics racons que ens té reservats la ruta. Ens trobem amb la parella i seguim fins dalt del Coll de la Creueta. La boira és força espessa però fa menys fred de l’esperat. Són quarts de sis quan arribem a La Molina. Havent d’esperar que surti el tren cap a Canovelles, s’agraeix el caliu d’una llar després de tan llarga pedalada! La parelleta ens acull a casa seva i ens ofereix repòs i refrigeri, què més volem? Moltes gràcies!

Durant el viatge de tornada ens hem distret seguint via mòbil aquest final de lliga tant divertit, oi, Valentí?

I pensar que es pot fer una mena de “trans-Catalunya” en flaca sense trobar pràcticament  trànsit… La sortida ha estat tot un plaer pels sentits i ens ha fet conèixer una mica més la geografia del nostre estimat país.

Recorregut (entre d’altres pobles): Canovelles, Sant Feliu de Codines, Moià, l’Estany, Sant Bartomeu del Grau, Sant Agustí de Lluçanès, Alpens, Borredà, Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug i la Molina.

Distància: uns 165 km
Desnivell: uns 3.600 m
Durada: 10 hores i mitja

Bikers: en Pistons, la Formiga collonera, il Grande-Prosciutto, el Tete i en Mossèn Tronxo, i al tram final, l’Enamorat.

Fins la propera,

Manel

Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.
Les fotos potpourri de la Cris, de l’Andreu, d’en Gio, d’en Manel: cliqueu aquí.