BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

TURÓ DE L’HOME, TORNEM-HI 20.06.2010

Per Joan Lladó

Dissabte, com també en les darreres setmanes, vaig acompanyar, per fer gaudir de la bicicleta, a la colla del country. De moment, s’estan avesant a aquest gran vici però cal fer-los canviar un mal hàbit: l’horari. Si per ells fora, i val a dir que no tots pensen el mateix, sortiríen a les deu-quarts d’onze per ser a casa a quarts d’una. Així no anem enlloc.

Divendres vam anar a sopar i entre la tisana del Xeflis i el gin-tònic del “billarín”, vaig quedar tocat. Tot i així, els vaig convèncer de quedar a dos quarts de nou per l’endemà fer: Bosc de Mata, Sant Martí, Coll Pallarès, Can LLibre, Can Rimbles, Moreneta, Can Rovira, Font del Pericó i cap casa. Bé, abans cal netejar la bici. Un altre mal hàbit que cal extirpar.

A la nit de dissabte, després de ser present a la reunió informativa per les meses del 20J, encara no tenia prou clar què faria l’endemà. El que si tenia decidit era amb quina bici: la flaca. Però, anar on? Cap a les dotze màxim, hauria de ser a casa. A les dues em toca el torn al col·legi de Santa Anna. Quin tomb prou interessant podria fer amb aquell horari i que tingués un bon desnivell? Doncs el Turó de l’Home. Què simesnó? Caldria llevar-se d’hora i sortir com a màxim a les set.

Se m’enganxen el llençols i surto del garatge a tres quarts de vuit. Tard! Amb el neguit del temps i refiat que al bidó hi tindria aigua, només n’hi trobo dos dits. Bé, ja ompliré a qualsevol font, penso.

Pujo esperitat a Can Bordoi. Cal guanyar els tres quarts perduts entre somnis. Una espessa boira cobreix la serra i fins que no arribo a LLinars no escampa. Justament baixant, que em calia un xic d’escalfor, no hi toca el sol.

Quan he passat LLinars i surto al despoblat, noto el vent que bufa. Malament. Patiré. Passo una parella amb tàndem i els dic de broma que així no s’hi val. Ella em somriu, ell, amb cara de gos, gairebé em lladra.

Arribo a Sant Celoni i m’aturo a fer un moç. Només he pres un got de llet quan m’he llevat i a la nit no vaig sopar. Calia nodrir-se per afrontar el nostre colós. Prenc un coca-cola i un pastís de poma. Dubto si agafo o no un entrepà per dalt o a mig camí. No ho faig, penso que amb la barreta que duc en tindré prou.

Continuo. A la rotonda de Mosqueroles trobo aturat un nombrós grup d’aquells de Badalona o Santa Coloma, ara no recordo d’on exactament.

A Campins en passo tres o quatre d’un altre grup que van xino-xano i més amunt uns altres. Vaig trobant força gent que enfila a Santa Fe però cap d’ells al Turó. També un parell que he passat a Sant Celoni els retrobo tot pujant. Em sap greu de passar la gent sense saber d’on vénen, cap on van… M’agrada de bescanviar quatre mots. N’he trobats de Malgrat, Tordera, Barcelona i Les Franqueses. Tots molt simpàtics. Cap d’aquells que sembla que els molestis.

A mesura que pujo, vaig planificant, calculant, patint per si tindré temps de fer el Turó i això, inconscientment, em fa anar a un molt bon ritme. Potser massa? De moment no m’afecta.

Arribo a la cruïlla de la carretera de Fontmartina quan duc exactament dues hores de camí. Penso que és un bon temps i em dic: vinga, pujo a Santa Helena i baixo per Mosqueroles i ja podré estar content.

Encara tinc els dos dits d’aigua al bidó i pujant al coll passo una font on no m’hi aturo. No hi havia galet i m’ha fet mandra omplir. Al mirador, on hi he arribat amb una revolada,  hi ha un ciclista fent una queixalada tot observant el dilatat panorama. Davallo fins la cruïlla del Turó. És d’hora.

Un altre ciclista que em ve de cara, tomba cap amunt i jo, sense  tenir temps de pensar-m’ho, el segueixo i, quan el tinc a tocar li dic:  ara comencem el patiment. I anem fent plegats. És de Cerdanyola del Vallès. Al primers revolts em desenganxo i vaig avançat uns dos-cents metres fins la caseta de la diputació. Allí ens tornem a ajuntar i fem gairebé plegats el cim.  Dues hores i tres quarts des de casa. No m’ho haguera pensat mai. Estic contentíssim, eufòric. Em bec els dos dits d’aigua que duia al bidó. Amb en Blàzquez, el noi de Cerdanyola, ens fem unes fotos i de seguida me’n vaig avall. No puc perdre ni un minut i a més, fa vent i és fred. Ell encara s’hi quedarà una estona.

A mesura que baixo el tram del Turó, que com ja sabeu, és on hi ha el pitjor ferm del Montseny, em vaig creuant amb una vintena de ciclistes, en corrúa estirada i entre ells, una noia. L’altra vegada també n’hi vam veure dues. Què els deu atraure del turó?

He pres la decisió de baixar per Mosqueroles per evitar el motards que pugen plegant cap a Santa Fe i em trobo amb la sorpresa que el tram més malmès de la carretera, per damunt de Fontmartina, és tot asfaltat de bell nou.

Fins que no arribo a Mosqueroles, no em refaig del fred. No he dut els “manguitos” i m’hagueren anat molt bé. Recordo també, que quan baixàrem el mateix tram en la pujada que vam fer-hi al juliol de l’any passat, l’aire era abrasador, com un forn.

Travesso Sant Celoni tot cofoi i quan he passat la cruïlla de Palautordera, a uns dos-cents metres per davant meu, veig un bttero que va fent. Quan hi soc a cent metres veig que es gira i em reconeix. L’Anscari. Cony! Què hi fas per aquí amb aquesta bici? Males notícies noi, vinc de l’hospital de Sant Celoni. Collons, no m’espantis. Que el Magret ha caigut i s’ha esquinçat el llavi superior. Hem baixat com bonament hem pogut fins a l’hospital i allí l’han curat. El tornaran a casa amb taxi.

Resto glaçat. Atordit. Amb l’Anscari anem xerrant dels detalls fins a LLinars i quan comencem a pujar a can Bordoi, m’avanço per seguir al meu ritme fins a casa. Al pla, a la carretera del Cros, les cames piquen. Em falta líquid. No puc parar de pensar amb el Magret. Això m’ha fet distreure que havia de beure.

Arribo a un quart d’una a casa. Molt bé! Però el Magret… Tant eufòric i valent que ara se sentia…  Romanços! Estic totalment convençut que aquest accident no el farà defallir.

Salut,
Pistons

Distància recorreguda: 114 km.
Desnivell + acum.: 2.176 m.
Temps emprat: 4h. 35min.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.