Per Adrià Triquell
La crida d’ en Joan té resposta, avui m’ estreno amb la crònica. Vinga, som-hi: ens presentem tretze corriolaires a la plaça Fivaller, quin goig!. Després de xerrar una estona i molestar als veïns, sortim esperitats cap a la riera d’ Argentona. Com no podia ser d’ altra manera, de riera poca i desseguida ens enfilem pel nostre corriol
dels porcs, avui amb alguna petita variant. Cal parar a treure roba, increïble, som en ple març i exceptuant els “manguitos” vaig amb la mateixa equipació amb que aniria en ple agost. Doncs apa, Can Castells, Can Coll de Bocs i petita baixada fins arribar a la riera d’ Argentona. Tan esforç i suor per tot plegat arribar a la riera d’ Argentona-Dosrius, un xic més amunt del pont de l’ autopista. Definitivament no fem coses normals.
Passem per dins d’una canonada d’ aigua gràcies a la qual passem per sota la carretera de Dosrius, i apa, ara si que suem, corriol exigent que primer ens farà passar per can Rigola i més endavant enllaçarà amb la petita pista ja més coneguda que flanqueja el Turó de Can Ribot, per finalment anar a esmorzar a St Carles. Com sempre ben atesos i a un preu força raonable, anem xerrant de política, que avui tenim eleccions, i també comentem que és molt significatiu que actualment les empreses de Mataró amb més empleats siguin l’ Ajuntament i l’ Hospital. Mala senyal.
Al sortir del restaurant descobrim dues punxades, mentre posem solució al tema, fem una mica de broma a costa del cangur del Manel (que voleu que us digui, jo trobo molt pitjor el nou casc de l’ Anscaring amb els colors de la bandera espanyola). Fa un xic de fred, baixem una mica més del que voldríem per l’ ensopida pista que porta a St Esteve del Coll, i després d’ un parell de dubtes finalment trobem a mà dreta el dur corriol que ens ha de dur a la Torrassa del Moro. A partir d’ aquí, felicitat complerta. Fem LA BAIXADA en majúscules. L’ anècdota del mes (que dic jo, de l’ Any!) estava per arribar, estic segur que al bloc hi haurà polèmica: com sempre, els màsters davant baixant amb mestria i precisió, els menys màsters al darrera. En aquesta ocasió anem molt juntets en Joan V., l’ Anscaring, jo mateix i en Jordi C. En Joan V. baixa perfectament un petit baixador dificultós, l’ Ancaring, ja sabeu com és, amb cert rintintin el felicita, just en el mateix moment que ell està baixant pel mateix tram….i la trompada del nostre amic resulta espectacular.
Un cop hem rigut i hem arreglat el llantasu de l’ Anscaring, continuem baixant, flanquejem el Puig Pedrós, creuem la carretera de Dosrius-Cardedeu, i finalment per la bonica pista que va paral·lela a la carretera anem a petar a Dosrius. En Joan LL. en Joan V., en Jordi C. i Manel T. allarguen un xic mentre la majoria decidim tornar a Mataró per la Riera.Fins aviat,
Adrià Triquell
Els corriolaires: Valentí T., Sergi C., Pep F., Martí M., Manel T., Jordi C., Joan V., Joan LL., Carles LL., Anscari N., Àngel V., Andreu C. i Adrià T.
Distància recoreguda: 40 km.
Desnivell: 1.180 m.
Les fotos i videos: clica aquí.
Hola nen,molt bé per l’estrena , però encara et queda molt per estar a la meva alçada amb les cròniques, i ja no et dic per arribar-li a en Joan, molt de Gps hi total per posar-hi tres noms que tots coneguem, però bueno queda molt bé penjat de la camelback.Per cert, d’ aquí faig una crida perquè a les baixades cadascú es posi on li pertoca, és a dir, TU i en Joan V. els ultims, així els demés no haurem de frenar i patir caigudes tontes.Gràcies.
P.D.:Espanya també és el teu País (encara que no t’agradi)
Molt bé per l’escrit. Malgrat hi ha algú de la canalla que és un xic crític, cal felicitar-te per escriure. Ja n’hi ha prou amb l’esperit de l’escrit, no cal ser tant “perepels” a l’hora dels comentaris. Com deia en Joan, que cadascú escrigui amb la seva manera.
Us penseu que algun dia hi haurà “pau”, sembla que aquí a molts els hi va la marxa.
També hem sap greu no haver vist la “anscaring-caiguda”, malgrat haig de reconèixer que poc a poc, va agafant nivell. Ja començo a patir una mica. Però bé, ja s’ho mereix perquè s’esforça un xic, malgrat en certs moments sembla com el Barça, dies que sí i dies que no.
En resum, ens veiem aviat i porteu-vos bé
No em sembla gens bé que l’Anscari faci crítiques tant negatives de la crònica de l’Adrià (la crònica està molt bé). És ofensiu per tots nosaltres que porti un casc amb la bandera espanyola. Va donant les culpes als altres quan no sap passar per un baixador. S’està passant de la ratlla.
També vull dir, que fa un parell de setmanes em vaig queixar per haver sortit retratat anant a peu. En aquesta darrera sortida, tot hi havent baixat certs trams millor que l’Anscari, surto retratat amb el cul a terra. No ho trobo bé, altres també van a peu o cauen i sempre els retraten a dalt de la bici.