BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

TRIALERA DE LA CREU D’AGUILAR 24.02.2008

Per Anscari Nogueras

Ja no comencem bé: a les dues de la matinada rebo un missatge del nostre amic Adrià (també conegut ultimament amb el sobrenom d’ Anscari) que havia tingut sopar i que no l’esperessim.

Ens trobem a la plaça set corriolaires, potser de les vegades que menys som, els màsters ultimament ens tenen abandonats, entre les curses d’orientació, esquiades, altres que fan familia; l’afluència a la plaça ha minvat força.

En Pep apareix d’ estrena, una flamant KTM, ja en serem dos amb la “naranja mecánica”, i ens porta un “repicatrujes”: en Jordi. A primera vista, sembla que no hagi passat el temps per ell, calça bambes i porta calapeus, però nano, ens fa un lliçó de força a més d’ un que anem a l’última.

En Valentí proposa anar cap a la banda de Llavaneres i fet i dit ens dirigim cap allà. Agafem la Cinc Sènies, tot fent una mica de repàs a les notícies d’última hora. En passar el poble de Llavaneres s’acaba la xerrameca i ens posem a pujar els corriols que ens portaran al cementiri on, no hi ha lloc per nosaltres i passem de llarg, agafem els trams de baixada trialer on la Ktm d’en Pep ja fa les seves primeres aparicions, temps, i aquest noi farà por amb la nova adquisició. Sortim a la pista dels kiwis que dur a Sta. Mònica i veiem les primeres bicis del matí, la pista està molt transitada i en Vallmajor treu els colzes, que es preparin, els hi treurà els adhesius de cop, ens estira a tots plegats a seguir-lo i arribem a l’hípica esbufegant i cridant alhora ieepaliiiiiiiiiiiiiii, conseqüència d’ una caminaire força atractiva.

Després de la desfilada ens enfilem pel corriol del Sot d’en Mandri, que fa les delícies dels més corriolaires, i quan sortim a la pista que va al Mortirolo baixem per agafar a mà esquerra el corriol que passa per Can Montalt i que ens deixarà a la Pedra de la Ferradura, no en tenim prou i enfilem a la plana dels Lladres per baixar el distret i humit corriol que ens deixarà a la Creu de Rupit.

Allà mirem rellotges, i com que es d’hora per baixar directe per la pista cap a Canyamars, proposo anar a fer una trialera que crec que molts desconeixen ,la de la Creu d’Aguilar. Agafem la pista del corredor en direcció al pi d’en Buac, els misteris i fins el GR, comprobem en primera persona les paraules de l’Adrià ,ja no hi ha res, el corriol es una pista més, passem per la zona d’acampada i ens enfilem pels prats de ca l’Arenes, punt on deixem el GR per agafar la fantàstica baixada de la Creu. Particularment no hi ha anava feia dos anys, però no decepciona ningú, està igual que l’ultima vegada que hi passava, dreta ,tècnica, divertida, pedregosa… i com no, que guapooooooooooooo. Ha agradat.

Comentem la jugada i com que no surten els noms dels màsters que no se la poden perdre, no trigarem a tornar-hi.

Agafem la pista que trobem després del descens, per baixar a Canyamars i en arribar-hi, ens despedim del novell. Ens entaulem a Cal Víctor, entre el fred d’estar a la terrasa i els crits dels “moteros” no és un dels nostres millors esmorzars.

Fet l’àpat, ens enfilem cap al turó d’en Gel, creuem la pista de Can Rimbles cap a les vinyes de can Marc, i iniciem la pujada forta cap a cal Gaig, distreta i forta pujada, que fa que més d’un posi el peu a terra. No s’acaba l’ascens, després queda la forta pista on perdem en Vallmajor desde l’inici, està decidit a treure la pols del pinyons petits.

Sortim a les planes de Can Nogueres per acabar pujant a Can Bruguera on abans en Pep i un servidor ens despedim de la resta, per acabar a la creu d’en Serra, ell per anar cap Argentona i jo per baixar pel parc forestal fins a casa. La resta ja ens comentaran que van fer per Can Bruguera.

A reveure,

Ancari Nogueras

Distància recorreguda: 38 km.

Desnivell: 946 m.

Corriolaires: Jordi C., Joan V., Valentí T., Pep F., Jordi, Manel T. i
Anscari N.

Les fotos: clica aquí.


  1. Sinó que t’ho expliqui en Valentí, quan, a molt estirar, n’erem quatre. Però potser tú, encara havies de néixer. Ai!… els mamallons…
    Caram en Pep, sembla que vagi damunt d’una bici!

  2. Sembla que si no venen els masters, la gent no s’aplica al 100×100. A la que passaven per un tram de pista tot eran excuses per no pedalar amb ganes i posar-se a xerrar. 

  3. Hola Reis;

     

    Amb en Joan ens ho varem passar d’allò mes be, corrent per el pla de la Calma, cercant fites com posseïts per el dimoni. A veure el dia que us animeu, segur que us agradarà…… ahir hi havia 508 persones corrent.

    Ja m’agrada que ens trobeu a faltar però  ja va be desconnectar de tanta bicicleta i així us podeu esbargir una mica, però no us acostumeu.

    Felicitats en Pep per la seva nova criatura.

     

    Apa

  4. Felicitats per la sortida. La veritat és que feia força temps que no feiem una sortida amb trams tant diversos i divertits i com no corriolaires. El que haig de dir és que estic molt orgullós dels que vàreu venir.
    Quin corriol més guapo el de la creu d’aguilar, i mira que per la part de dalt hi hem passat moltes vegades.
    En resum, a disfrutar de la bici que són quatre dies!

  5.    El retrobament amb l’antiga trialera de la Creu d’Aguilar va resultar ser una troballa (molt técnica i bonica enmig d’alzines) i crec que els masters, per moltes activitats que fecin, no varen arribar a disfrutar com en Manel i l’Anscari baixant-la. La sortida del diumenge va ser molt…. sobretot perqué alguns dels companys estan fent punts per pujar de categoria com l’Adria (perdó….Anscari) millorant molt a les baixades i en Manel crec q ja es mareix el doctorat.
       En arribar a Can Bruguera els cuatre que restàvem vàrem anar a descubrir nous corriols que ens van deixar a la Font del Perico per el torrent del Pixador del Ases…(no es conya es diu així…..)
    Salut
    Jordi

  6. Abans de res, fel.licitar a l’ Adrià per la seva magnífica crònica. Està vist que un no pot fallar cap diumenge, perquè just el diumenge que un falla per motius plenament justificats (tres ampolles de vi entre 4 adults dels quals només 2 son bevedors em sembla prou motiu…), va i la colla aprofita per baixar per nous corriols guapus.

    Per cert, ja ho comentaré però la setmana santa i l’ anterior estic de vacances (és que tinc encara pendent el permís de paternitat), així que estic obert a propostes corriolaires des-honestes.

    Ansaring

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.