BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Al tercer intent per part d’uns i l’enèssim per part d’altres, definitivament, el bon temps i la neu en força bones condicions, ens han deixat acomplir la nostra fita: el Tomb dels Tres Colls a la vall de Núria. Les previsions per aquest diumenge eren molt bones, per tant, si també teníem en compte les darreres nevades, se’ns presentava al davant una bona oportunitat per assolir el que una temporada darrera l’altra, per culpa sobretot del vent, ens era vetat.

L’agafem pels pèls i amb les presses em deixo la càmera, no sé si al terra  de l’aparcament o sense voler l’he entaforada a la bossa dins el cotxe. Tornant ho esbrinarem. Quina llàstima… Amb el dia tant bonic que se’ns presenta. Sort que hi ha altres tres companys que en duen.

Al vagó esmorzem i quan arribem a Núria ho trobem tot tancat per fer un cafè amb llet. Quan tots hem passat per l’excusat, marxem amunt, cap el primer objectiu, el Finestrelles.

A la primera llaçada i quan la traça s’enfila, al Torrent de Finestrelles, ja arrufem el nas. La neu és dura i els que som al darrera, en Xarli, en Dani i jo ens calcem les ganivetes. Arribem així al Roc de la Maula i trobem a uns altres travessaires amb el gos.

Tot seguit prenem la nostra colla el relleu, anem al davant i, en vistes de l’estat de la neu, els que encara no ho havien fet, s’acaben calçant les ganivetes. Traço en ziga-zagues l’embut i pala lateral fins gairebé al cim. La qualitat de la neu va millorant a mesura que guanyem alçada. El dia és esplèndid tot i que el vent és gelat.

Al cim ens apressem a treure pells, a abrigar-nos i de seguida que hi som tots, comencem la davallada cap al Pla de la Beguda, a la Vall d’Eina. Just baixats els primers metres ventats on hi afloren les pedres, la neu hi és abundant, verge i de qualitat: hi dibuixem les primeres sanefes de la jornada.

Quan som al capdavall després de fruïr amb el primer descens i ens hem tornat a calçar les pells, remuntem una estona vers la Coma d’Eina fins trobar un lloc ben arrecerat per fer-hi un moç. La raconada és majestuosa, els gruixos de neu, com més va, més importants; la textura flonja del mantell i la potent llum que reflexa ens activa tots els sentits. D’una vessant a l’altre, la qualitat de la neu ha canviat com la nit al dia. Augurem una gran diada.

Reprenem la marxa deixant una traça d’una fondària important. Qui va al davant, ara ha començat en Xarli, s’ho ha de treballar de valent. Amb una neu, un paisatge, una temperatura i una companyia així, tots voldríem ser al davant. El plaer d’aquests moments és incalculable.
Prenc el relleu a en Xarli i remato la pala fins el Coll de Torre d’Eina. En arribar-hi,  se’ns presenta un gran panorama: sobre la Coma de l’Infern, la Torre d’Eina, més enllà el Roc del Boc i les Banyes del Boc, més a prop, cap a llevant, la Cresta de l’Hereuet i la seva Agulla: uns grans gendarmes que guaitaran el nostre proper i memorable descens.

Quan hem finit la davallada, contemplem bocabadats les nostres ben dibuixades traces damunt la neu verge. Celebrem la primera gran i fructuosa esquiada de la temporada: iiiiiiuuuuuuuhuuuuuu!!!!

Quan som a l’estany sota l’Agulla de l’Hereuet, les ressenyes ens fan dubtar de com arribar a l’Estanyet. Segons els plànols, hauríem de superar un flanqueig impossible, tal i com veiem des de la nostra posició i per assegurar el tret, seguim avall fins la confluència amb els dos torrents. Fem doncs un altre curt descens fins arribar en una raconada totalment inhòspita, d’una bellesa incomparable i amb una quantitat de neu que ens meravella. Trenquem durant una estona la uniformitat del núvol blanc -en Xarli torna a prendre la iniciativa- i en un replanet que fa el torrent ens asseiem a fer una altra queixalada.

El dia és radiant. Ens acomodem damunt un joc de rocs i la fem petar fins que matem la gana.

Reprenem la marxa amb en Xarli al davant i li pren el relleu en Martí que acaba d’obrir traça fins el Coll d’en Bernat. Des d’aquí podem observar els cims de les capçaleres del Ter i del Freser: Pic de l’Infern, del Freser, Bastiments, les Vaques. Pel perfil que veia en una de les carenes del Noufonts, estava ben convençut que ja arribàvem al coll de Noufonts. Però encara ens quedaría fer un flanqueig un xic precari per l’estat de la neu dura i glaçada. Superat el pas del Bernat, alguns baixen fins la coma i uns altres acaben el flanqueig fins el coll. Aquesta neu ja s’assembla més a la nostra del vessant sud, no val res.

Al coll hi bufa el vent. El passem per cercar un xic de recer per treure les pells i abrigar-nos pel darrer descens. Quan hi som tots, comencem la davallada en neu un pèl encrostonada fins que arribem a tocar del torrent. Dic als companys que segurament, per antigues experiències, la neu del torrent estarà en òptimes condicions i, efectivament, fem el darrer descens amb neu tant o més bona que a les pistes.

A la Jaça de Baix, on conflueixen el Torrent de Noufonts i el de Noucreus, hi ha tal quantitat de neu que el senyal indicador dels senders gairebé resta colgat. Té dos metres d’alçada.

Arribem a Núria amb un somriure d’orella a orella. No podem demanar més. Berenem al santuari i baixem amb el cremallera de tres quarts de cinc amb els deures fets.

La càmera no és al terra ni esperava trobar-la-hi. És dins la bossa entremig de la roba mal plegada. Uf!

Per molts anys i bones traces,
Joan

Els corriolaires: Xarli, Martí, Albert, Dani, Carles i Joan.

Desnivell+ acum.: 1913 m.
Les fotos de l’Albert: clica aquí.
Les fotos d’en Martí: clica aquí.
Les fotos d’en Xarli: clica aquí. D’aquí uns dies.