ENCERCLANT EL TURÓ DE CASTELLANS 22.02.2009
Per Joan Lladó
Cap dels corriolaires blancs hem marxat a foquejar i es veu a la Plaça. En som onze incloent-hi la sempre agradable presència de la parelleta de l’Alt Urgell: la Tastassols i en Sergi. Per començar, ens criden l’atenció per la cridòria que generem a quarts de vuit. No m’estranya pas. Si fóra jo el perjudicat, de segur que actuaria amb més contundència: una bona galleda d’efectes evacuats. No ho dic més clar per no donar idees. I parlant d’idees, ningú ha pensat cap ruta per aquesta matinal i costa de decidir-nos cap on anar. En Jordi proposa quelcom i ho anem enllaçant. Doncs vinga.
Passem Argentona per Sant Jaume i a can Misserprats enfilem cap a la carena, per damunt de can Blanc fins a can Ribot. Pugem fins dalt per tornar a baixar pel pendent de la línia elèctrica. Enmig d’un xaragall la roda del davant em patina i vaig a terra fent-me un fort cop al dit polze de la mà dreta. Collons quin mal!
De mica en mica em va passant el dolor i de moment no em trec el guant. Continuem anant a cercar la Font dels Àlbers d’en Javà i baixem per la trialera de la llum. Quan l’hem superada, enlloc d’anar cap a la font, carenegem entre el Xaragall de l’Espinal i el del Pont Gran. Hi ha molt pins per terra de la darrera tamborinada que hem de passar a peu i alguns ja ho sabíem, però els que ara van al davant manen. Fem el “gran” descens del Pont de l’Espinal. Prenem la pista del LLorer i trenquem per anar a cercar la Barraca d’en Rectoret i pel camí de l’Àvia, arribem a ca l’Espinal. Interessant pujada.
Fem la volta per ponent del Turó de Castellans fins el Collet i enfilem fins el restaurant de Sant Carles a esmorzar. Arribo amb el dit ben inflat i m’hi poso gel. Hem esmerçat una hora llarga a taula i encara pràcticament no hem fet res.
A la represa baixem un altre cop al Collet i pel GR pugem a la Torrassa. Quan filmo una de les pujades més o menys tècniques, els primers companys que passen aprofiten per posar-me a punt la bici: és que tinc uns amics que no me’ls mereixo!
Baixem pel GR en direcció a can Bordoi on una encantadora arrel ajuda en Prosciutto a fer el saltimbanqui.
Anem a cercar el descens de les estaques, el llarg, i com sempre, sensacional, encara que hi trobem algun obstacle. La Tastassols gairebé llepa el terra en un dels ressalts i, arribant a la carretera, fa de rastellera i neteja el voral. Si hi haguera hagut herba, l’hauria dallada amb les dents. Ai la nostra petarrella!
Per la resclosa de Dosrius anem a fer el camí de l’Avi fins la Vinya d’en Cintet i can Gemmir. Al Torrent de Manyans la Flor, el Tete i servidor ens acomiadem de la colla. Algun voluntariós ens explicarà la resta de la matinal.
Fins la propera,
En Pistons
Els corriolaires: la Flor, el Tete, en Sergi, en Ken, el Màster, en Formiga, en Prosciutto, l’Home Senzill, la Tastassols, l’Avi i en Pistons.
Distància recorreguda: 45 km.
Desnivell + acum.: espero dades.
Les fotos i vídeos d’en Pistons: clica aquí.
Els vídeos d’en Prosciutto: clica aquí.