BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

No me n’he pogut estar –i sempre és un orgull pels que aconseguim passar l’escull al costat dels que ho intenten, perquè sense la colla no tindria sentit– d’explicar que hem tornat a tombar La Bèstia. Escapada de dimecres tarda-nit. Prèviament debatem cap on hem d’anar i resolem: a la Feu pujant per Riudemeia. El Nét de la Trini proposa de pujar la bestiota abans que ja no ens sigui possible.

Per l’obaga de Riudemeia i amb una forta xafogor, anem enfilant vers el turó d’Aquença. En Formiga treballa aquells vessants, ens ho fa saber i ho podem comprovar: res de greu: deu passes a peu enmig de la llenya. El grup es dispersa i ens perdem. Al davant ens impacientem. Finalment ens arriben noves: ha estat una petita pana d’en Ventús que amb l’ajuda d’en Tresunces s’ha resolt sense més. Amunt.

Arribem a la carena. A les envistes de Can Fulló ens agrupem per continuar pel que havia estat un bell camí agombolat per tota mena de vegetació talment fóra una tartana i que ara, després de l’aclarida, ens permet de veure el mas aclofat al fons de la vall: Can Riudemeia.

Iniciem el descens cap a Òrrius pel llevant d’Aquença fins a can Guineu. Fabulós.

Travessem la carretera i prenem la pista de can Manyana que abandonarem en acostar-nos a can Sagasta per enlairar-nos en esportiu ascens als turons de can Prat: capçalera que tanca a ponent la vall de Clarà.

Ens endinsem al perímetre de la Mútua que és cobert aleshores d’una espessa boira. Els quatre llums que amb prou feina fan una claror difusa i vague, blana, donen al nostre pas, una sensació de dolçor que és trencada per la fressa que els companys fan al darrere.

Davallem fins el Coll de Gironella. Seguim cap a llevant per la pista i a Matacabres tombem vers el sud per anar als peus del nostre següent objectiu: La Bestiota.

Mentre alguns dels companys inicien la dramàtica ascensió per no haver d’allargar el patiment en els moments previs, em col·loco el llum de reforç al casc: cal evitar les sorpreses de branques i esbarzers en la fosca de l’ardu, aspre, exigent i esgotador viarany de Cirés.

Surto el darrer precedit per en Formiga i en Trescunces. El ferm, com deia el Nét de la Trini, es presenta òptim per a intentar de nou superar aquest temut escull que es troba dins el nostre estimat terreny: el cercle de Burriac.

Amunt. Just que entro en la pendent, em trobo en Formiga que baixa de cara. Ho vol tornar a intentar perquè no ha reeixit. Passo el primer revolt amb força èxit. Em feia patir la possible absència de tracció de la roda del darrere perquè no hi tinc gaire dibuix però l’estat del terra m’ajuda. Baixo el ritme de pedalada, vaig accelerat i encara em resta el segon revolt encara més potent. El supero sense gairebé adonar-me’n. Ja soc a la recta que no s’acaba mai al fons de la qual hi veig un parell de llums. Sento uns forts esbufecs, no pas els meus. En Tresunces s’ha gastat i és per terra intentant de recuperar-se al costat d’en Prosciutto. Els passo havent sortit ben airós del laboratori de proves per tercera vegada. Volo. Quina joia!

Més endevant trobo en Ventús enmig del camí fent fotos. Arribo a dalt on ja hi ha en Bonateia, el Nét i l’Home. Pregunto. En Bonateia també se n’ha sortit. Comentaris. Passió. Efervescència. Tècnica. Força. Entrenament. Pes. Frustració. Desengany. Desil·lusió, mai.

Vinga! Ara de cara a la Feu. Primer cap a les Banyadores. En Bonateia va al davant i es passa de llarg el ramal que flanqueja la Brolla fins la font del Llop. Sort que tenim una mar d’atractives alternatives per anar al mateix lloc. Hi arribem per sota.

Fenomenal davallada fins el Turó de l’Esquei de la Feu, la Font de les Oliveres després i al bell mig d’Argentona ens acomiadem d’en Formiga.

A l’Atzucac, els que quedem, cinc, fem un parell de cerveses.

Per molts anys!

Pistons

Els corriolaires: el Nét de la Trini, en Trescunces, en Ventús, en Raffanculo, en Prosciutto, en Formiga, l’Home no tant senzill, en Bonateia i en Pistons.

Endevinalles: quina és la casa que es veu a la part inferior dreta de la imatge de l’apunt i des d’on va ser presa la instantània?