BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

SICILIAN DREAMS. GEOLOGIA PURA 13.06.2007

Per Giovanni Leonardi

Hola a tots els corriolaires dignes d’aquest nom!! Com que no resistia més el mono de sortir a pedalejar, el dimecres vam muntar una sortida amb un dels meus germanets: en Salvatore.

Així doncs, a les vuit del matí, un amic ens duu amb cotxe fins la banda sud del volcà Etna, a 2.000 m. d’alçada per tal de donar gairebé tota la volta a la muntanya, tot seguint les pistes del parc natural.


Va resultar-ne una excursió preciosa que m’agradaria que qualsevol de vosaltres pogués efectuar, si algun dia es deixés caure per la meva terra per passar-hi unes vacances.

Una anella de pistes de 42 qms., entre els 1.500 i els 2.000 m. d’alçada, a través de boscos d’alzina, de roure i faig, alternats amb trams sobre colades làviques més recents o bé centenàries, de baixa dificultat tècnica (700 m. de desnivell positiu en total), però d’una gran bellesa paisatgística. Acabada la volta, una baixada d’uns 30 qms. més per carretera fins arribar a la costa a les quatre de la tarda per prendre un bany a mar (vegeu les quatre primeres fotos), sense evitar però, una mitja hora de forta pluja durant la primera part de la baixada (cosa que darrerament resulta ser habitual, Camí del Nord per exemple).

Doncs nois, feu un cop d’ull a les fotos i fins el proper reportatge, si em surt alguna cosa bike-interessant per contar-vos.

I com diuen a la tele: “IL GRANDE PROSCIUTTO, BICICORRIOLS, SICILIA”.

Les fotos d’en Giovanni, cliqueu aquí.

 

 


  1. Avui és un dia de confessions. Amics corriolaires, us he de confessar un secret, relacionat amb el Giovanni. El dia escollit no és casual, doncs com un covard aprofito que ara està a uns quants quilòmetres de Mataró, i també que des de divendres tinc proves gràfiques del que diré:

    Resulta que cada cop que el miro i el sento parlar, em tronxo de riure, doncs tinc un company de feina, en Michelle, que a més d’ italià, és igualet igualet que en Giovanni. Tots dos tenen un català perfecte, amb el mateix subtil accent italià (més subtil per cert que el meu lleidatà heretat dels meus pares) , i físicament semblants, i si no mireu

    http://www.flickr.com/photos/lacapsa/560330885/in/set-72157600380458375/

    Per cer Giovanni, sàpigues que la teva absència la fan servir d’ excusa per descansar. Quan paren en algun corriol (suposadament per esperar-me), en lloc de començar a pedalejar quan arribo, diuen: "espereu espereu, que falta el Giovanni".

    p.d. Les fotos xulíssimes, quina enveja.

Respon a Adria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.