BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

SETMANA SANTA 23.03.2008

Per Anscari Nogueras

Ens retrobem deu corriolaires a la plaça. Fa fred i tota la nit del dissabte ha estat plovent, fa una semana va sortir la proposta d’anar a fer el descens de la balena, però ens vam engrescar per la zona dels porcs i ho vam deixar estar. Avui torna a sortir el seu nom, i ja no ja volta de full, la muntanya ens espera.

No recordo mai haver pujat el carrer Isern tant a poc a poc, esperem en Jordi, té problemes de canvi i s’ha aturat, sembla que podrà anar fent.

Anem cap a la riera d’Argentona, els pisteros marquen el ritme, arribant a la riera de Can Riudemeia, ens hem d’aturar de nou per adobar la bicicleta d’en Jordi, el canvi li continua fallant, si no la sortida per ell ha acabat.

Feta la posta a punt, i haver parlat amb una iaia que ens dona els vist i plau de la sortida prevista ens dirigim cap a la via Romana, ens les prometem molt dolces però aviat començarem a posar peus a terra, el camí pedregós està millor que la darrera vegada però el fangueig i les pedres mullades la fan realment dura però alhora divertida. El Màster recula allà on ha posat el peu per intentar-ho de nou
i el pre-màster (segons ell) el segueix, el segon intent no se li resisteix al Màster, en canvi el pre torna a posar els peus a terra, de fet així s’aprèn, d’aquí li envio ànims per arribar a ser un màster (veieu les fotos són molt explícites).

Arribem a Parpers i anem a buscar el pla de l’ Espinal, observem el Montnegre tot blanc, sembla que arribi l’hivern, el paisatge contrasta amb el verd dels camps de l’Espinal, personalment, és un dels llocs que més m’atrauen de tots els verals que ens movem.

Agafem el corriols que passen per darrera de St.Carles, per anar a sortir a la carretera, hom proposa baixar una mica de carretera per pujar per un nou camí , l’agafem per l’entrada d’un dels magatzems del breinco, però aviat veiem que ens estem encigalant, mitja volta, pujem per la pista principal en direcció als corriols dels misser, aviat els creuem, per anar a trobar Can Bordoi, creuem carretera i ens enfilem pel dret, direcció al castell, aquest tros es fa pesat, no es pla i el sotabosc que hi han deixat la fan emprenyadora.

Per fi, arribem al esperat descens, avui més que mai es farà perillós, les arrels estan mullades, el primer tram ja dóna els primers avisos, però tot queda aquí, els més avançats fem la primera baixada cafre, sembla més del que té, en Carles s’ho mira però acaba desistint, una altre dia serà. Continuem pel tram trialer de arrels i
alhora recs que la fan més lenta i perillosa, arribant al tram del baixador més gran que hi ha, parada obligada per mirar el terreny, la resta que no s’hi veu en cor continua pel camí.

No té res, de fet les motos han obert una alternativa que la fa més fácil, en Martí es mira de baixar pel dret (tal com va fer en Marcel un dia) però decideix que vol menjar mona de l’endemà.

Ens despedim d’ en Manel, abans d’anar a esmorzar a Llinars, a Can Cherokee, compren l’ As, i hi ha una plana del Barça, que estrany, és igual , el servei és bo i el pa també. Ben esmorzats agafem en direcció a les vinyes de Llinars, però com la darrera vegada anem a cercar el corriol, és el que ens agrada i de fet és divertit i distret, i dóna molt per practicar tant la tècnica com les pujades fortes i curtes. A dalt a les vinyes seguim els corriols que tracen pel costat de la pista en direcció a Can Bordoi, ens espera un altre descens, no sonarà el Ke guapooooooo!!!!! però tots el disfrutem en el nostre silenci. Arribats a Dosrius agafem la riera que ens portarà a casa, a l’alçada del loopings ens deixen en Giovanni i en Martí que allargaran la volta una mica més.

Fins la propera,

Anscari Nogueras

Corriolaires: Andreu, Carles, Manel, Adrià, Valentí, Giovanni, Martí, Jordi, Sergi i
Anscari.

Kmt. Total :46 km

Desnivell positiu acumulat :885 m

Les fotos: clica aquí.


  1. Com mola això de pre màster, el dia del meu retorn aniré a roda del “pre” pq. vull ser tant tant tant com ell, que guaaaapoooooo!!!!!!!!!!!!!!

  2. Hola Anscari!

    Felicitats per la crònica!. No està a l’ alçada de les d’en Joan, però quasi quasi. Això si, et queda cert recorregut amb el tema fotos…caps tallats, fragments de cames, fotos mal exposades, enquadres sense profunditat, contra llums desencertats…

Respon a mamallo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.