SERRA D’ESPADÀ. UN ALTRE MEDITERRANI 11-13.06.2011
Per Joan Lladó
Se suposa que tothom espera que faci el relat de l’escapada anual d’estiu. Malgrat els esforços mentals que he fet per posar-m’hi, no m’en veig en cor. Em sap greu per tots vosaltres i també per mi, però ara mateix no estic en plena forma, el camí és molt costerut i necessito posar ordre a la meva situació personal. Per fer un nyap, val més no començar. Ara mateix em manca ordre i estabilitat per tenir les idees clares. Tot això no vol dir que estigui enfonsat ni molt menys, tant sols imperceptiblement tocat. Tanmateix, sempre endavant.
En Giovanni m’envià un comentari per afegir a la cua de la crònica, però serveix ben bé com a cos d’aquest apunt. És fresc, sincer, desinhibit i tal volta el que reclamo sovint quan faig crides per donar caliu i vida al bloc. Aquí el teniu.
Per Giovanni Leonardi
Sortida d’estiu atípica, diferent de totes les altres fetes fins avui, que no són poques (16).
No s’hi valen comparacions, la Serra d’Espadà és territori 100% mediterrani, oliveres i garrofers sobre milers de terrasses amb murs de pedra seca, pobles pintats de blanc, muntanyes per sota dels 1.000 metres, res a veure amb les alçades, els gran paisatges, els passos de les muntanyes que trobem cada any.
De retruc –i sortosament per a nosaltres– menys grimpades bici a coll, menys quilòmetres i desnivell, un ritme de ruta més tranquil, més estones de descans i de relax per a tertúlies de poca volada (xerrar barato, diria l’home no tant senzill), més temps per grans tiberis de suculentes cireres furtades a mans plenes sempre que podíem, també per innombrables gerres de clara i cervesa, per llargs vermuts a la tarda amb braves, xipirons i calamars, i –dulcis in fundo de cada vespre- pels fantàstics sopars de ca la Paquita.
L’altra gran diferència, l’inusitat i tantes vegades criticat us del GPS, obligat aquest cop per la falta de bons mapes de la zona. Em pensava que això li restaria encant a la sortida, per treure bona part de l’ esperit d’ “exploració per nous territoris” que dona el fer servir els mapes, ja que “només has de baixar el track i seguir la fletxa en la pantalla”…..Mentida!!!! Els “pareu, estem fora de track” i conseqüents reculades ens varen acompanyar al llarg dels dies i es varen convertir en motiu de conya continua i de mocs despietats pels sherpes informàtics. En Couldina, que es va passar mitja sortida en avançada solitària com en les pel·lícules de guerra, amb el cap i els ulls enganxats al GPS, va ser el que va rebre més dels tres guies. Que desagraïts que sou!
Sortida atípica ja des d’el primer moment, amb baixes i altes d’ última hora, múltiples i complexes combinacions de cotxes-tripulacions-bicis-horaris de sortida, i abandonaments de bikers el segon dia per compromisos familiars obligats.
En fi, nova gran experiència, nous indrets coneguts, noves imatges gravades en la memòria.
La grimpada al Pic d’ Espadà, el descens del Serengeti, els reptes individuals “ara tu, ara jo” per les zones més xungues de les trialeres, la remullada al riu, les performances d’ en Skywalker, el tot amanit amb el gran bon rotlle de tots els components d’aquesta genial colla de brètols que és Bicicorriols del Maresme.
Enguany no hem gravat vídeo (pel meu posterior descans) però igualment el CD de fotos que en Ventús editarà serà un perfecte testimoni gràfic al qual recórrer quan explicaré les aventures de la meva vida al meu nét… (ja és oficial, és un nen, es dirà Arnau i naixerà a principis de desembre !!!!!!!)
A reveure a tota la colla, fins el dia de la projecció, que – si us ve de gust un bon plat de pasta dels meus- es farà a casa meva. Convidats tots més el cosinet del Màster.
Salut,
Giovanni
La ruta i dades:
Dissabte 11: Eslida, Aín, Alcúdia de Veo, Villamalur, Alto del Pinar, Nevera de Cuatro Caminos, Pic Espadà, Aín i Eslida.
Distància: 66 km
Temps amb la bici: 6h10’
Desnivell acumulat: 2.400 m
Diumenge 12: Eslida, El Horcajo, Alfondeguilla, Chóvar, El Horcajo i Eslida.
Distància: 39 km
Temps amb la bici: 3h20’
Desnivell acumulat: 1.400 m
Dilluns 13: Eslida, Pinato, La Costereta, Tales, Artana i Eslida.
Distància: 33 km
Temps amb la bici: 2h30’
Desnivell acumulat: 900 m
En els tres dies:
Distància: 138 km
Temps amb la bici: 12h
Desnivell acumulat: 4.700 m
Corriolaires:
Pep Famadas, Albert Gómez, Giovanni Leonardi, Luca Leonardi, Joan Lladó, Carles Llorens, Martí Montserrat, Anscari Nogueras, Manel Quadrada, Ferran Sans, Valentí Tarrés, Marcel Torrus, Manel Trenchs, Adrià Triquell, Joan Vallmajó i Àngel Vila.
Les fotos:
Petit recull d’en Gio: cliqueu aquí.
Petit recull d’en Pistons: cliqueu aquí i aquí també.
Les de l’Adrià: cliqueu aquí.
Que us passa, corriolaires? Se us ha assecat la pluma? us han robat el teclat de l’ ordenador? tallat internet per impagament? un’ atac sobtat i total d’ alzheimer? doncs, que recoi us passa? Segur s’ ho estarà demanant també tota aquesta gent que entra al blog amb ganes de llegir els vostres tant divertits comentaris. Vinga, cobards, que no feu honor al vostre grup.