BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

SENSE CONTEMPLACIONS: LA BÈSTIA HA CAIGUT 06.07.2011

Per Joan Lladó

No me n’he pogut estar, calia escampar-ho: finalment i sense preparacions prèvies, ens hem carregat el que per alguns semblava un monstre impossible de batre i per altres un Goliat a qui calia trobar el seu punt feble.

Ahir a la tarda, tot arribant al Mal Pas des de la Font d’en Quico, en Carles em donà la idea, que tot s’ha de dir, en cap moment m’havia passat pel cap, d’anar a provocar la bèstia: la Matacabres-Cirés. El que jo havia previst per tal afer, era esperar que tingués roda nova del darrere i el pinyó de 34. Però ja que hi érem i el terreny, després del ruixat de dilluns, era en perfectes condicions, havíem d’aprofitar l’oportunitat d’enfrontar-nos-hi.

Tot arribant als verals de tant paorosa criatura, els bons companys ens deixàren pas als que teníem les armes més esmolades: a l’Oriol primer i a mi després. Deixàrem un bon marge de seguretat per no ensopegar entre nosaltres i començà la batalla. El cor s’accelerà com mai, esmerçàrem totes les forces sense impetuosos ni dràstics moviments, trobant-li finalment el seu punt dèbil. Sense treva caigué abatuda per les armes dels primers guerrers, l’Oriol i servidor, amb l’ajuda de la resta de l’estol tot destacant en Manel però que no reeixiren en rematar-la, al capaltard del dimecres 6 de juliol de 2011.  Que en pau descansi.Se’ns eixamplà tant el cul que gairebé no passàvem per la Bassa del Senglar.

Els corriolaires: L’Home no tant senzill, en Prosciutto, en Raffanculo, el Maestro, el Nét de la Trini, en Ventús, el Camàlic, en Quadràtix, en Bonateia i en Pistons.

La foto té copyright. Els drets d’ús són 30€

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Total pel cagat que si veu baixar no en donari ni quatre rals. Li falta una bona dosi de glamur.

    Pel que es veu la bici ho fa tot, seria el mateix si a dalt hi anés en Hommer Simson.

  2. Valerosos cavallers tot i morta la bèstia no ho serà per mi fins que li passi la meva roda pel damunt.

    La tinc tant a la vora… i sabent que ja jau amansida… que no m’en puc estar d’agafar la meva muntura i pedalar al seu encontre.

    Qui sap si serà avui però havent-ho conseguit nobles genets del capgròs o mig empeltats, què ha de fer sinó un gentil repicatruges?

Respon a Adria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.