BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Ahir a la tarda, tot arribant al Mal Pas des de la Font d’en Quico, en Carles em donà la idea, que tot s’ha de dir, en cap moment m’havia passat pel cap, d’anar a provocar la bèstia: la Matacabres-Cirés. El que jo havia previst per tal afer, era esperar que tingués roda nova del darrere i el pinyó de 34. Però ja que hi érem i el terreny, després del ruixat de dilluns, era en perfectes condicions, havíem d’aprofitar l’oportunitat d’enfrontar-nos-hi.

Tot arribant als verals de tant paorosa criatura, els bons companys ens deixàren pas als que teníem les armes més esmolades: a l’Oriol primer i a mi després. Deixàrem un bon marge de seguretat per no ensopegar entre nosaltres i començà la batalla. El cor s’accelerà com mai, esmerçàrem totes les forces sense impetuosos ni dràstics moviments, trobant-li finalment el seu punt dèbil. Sense treva caigué abatuda per les armes dels primers guerrers, l’Oriol i servidor, amb l’ajuda de la resta de l’estol tot destacant en Manel però que no reeixiren en rematar-la, al capaltard del dimecres 6 de juliol de 2011.  Que en pau descansi.Se’ns eixamplà tant el cul que gairebé no passàvem per la Bassa del Senglar.

Els corriolaires: L’Home no tant senzill, en Prosciutto, en Raffanculo, el Maestro, el Nét de la Trini, en Ventús, el Camàlic, en Quadràtix, en Bonateia i en Pistons.

La foto té copyright. Els drets d’ús són 30€