SENSACIONAL VOLTA AL BISAURA 09.10.2010
Per Enric Subiñà
D’aquell cap de setmana en teníem moltes expectatives. Era el que s’havia de fer el Tourmalet i molts altres cims del Pirineu francès, però el mal temps previst, sobretot per diumenge, desaconsellava de fer la pallissa del viatge. L’alternativa, d’un dia, també tenia força encant: la volta al Bisaura. Així que dissabte 9 sortíem a les 6:30 del Maresme camí de Montesquiu. En Joan ja hi havia estat acompanyat de l’Albert i en Carles un dels dies més freds del darrer hivern, i una part de la ruta ja la coneixia, fet que ens permetria anar més per feina.
Sortim de Vidrà per un corriol que ens deixa a la pista del Puigsacalm. Parada a Sant Bartomeu de Covidases per reagrupar-nos, i seguim amb intenció de parar a la font Tornadissa a omplir els camels. Però una resta de pista enmig d’una fageda, no ressenyada al mapa, ens porta directament al coll de Manter, saltant-nos la font. Ara la ruta segueix la carena cap el Puigsacalm enmig de prats fins arribar al seu peu, on alguns preferim deixar la bici a manca de 50 costaruts metres. Ja teníem la primera foto de cim…
Tornada pel mateix camí fins al coll de Mànter, seguidament canvi de vessant per una zona molt enfangada fins la masia de Pla Tràver, un trosset de carretera al Collfred, i agafem la carena camí del Puig de l’Obiol. Se’ns acaba l’aigua i fem un petit mos abans del coll de l’Espinau. Una carena molt marcada, separada per tanques, i amb trams empenyent la bici, ens porta fins al cim de l’Obiol, on ens fem l’altra foto de grup. La baixada s’inicia pel GR, i ens porta al torrent de Milany esperant trobar aigua. Tot i que no en baixa molta, i no té gaire desnivell, aconseguim omplir una mica el camel per anar a dinar al bonic mirador del morro del Quer.
Ja són prop de les 4 de la tarda, i tenim força gana. Ara trobem el tros més perdedor, el que ens conduirà a les baumes dels Ferrers, i d’allí cap la bonica masia dels Ferrers. Un preciós corriol, segurament el més bonic del recorregut, ens deixa a la riera de la Solana, i des d’allí tornem a travessar el Ter pel pont de vianants. Cap a quarts de set de la tarda arribem als cotxes. Per sort no ens ha calgut el frontal que portàvem a sobre. Una mica de rentat de cara i de cames juntament amb una birra, dóna fi a una de les més boniques sortides que es podem fer a prop de casa.
Totalment recomanada!!!
Els corriolaires: en Ventús, en Formiga, l’Home no tant senzill, el Nét de la Trini, la Flor, en Pistons i en Logístic.
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.
Us escriu el “reponsable” de l’itinerari. M’agrada molt que vingueu a visitar-nos, així els camins no es predran!!
M’ha semblat veure un vell conegut, de quan escalavem, oi Andreu?
He disfrutat veient les fotos, segurament no heu trobat el terreny en les millors condicions, però estven força acceptables.
S’us veu un grup potent i compacte, podríem posar una paradeta de pernils!!
Vinga, salut i pedals.
Alfons
Normalment, per bé que t’ ho passis en una sortida, no ens enganyem, al final d’ una etapa llarga tens ganes de veure aquella casa, campanar o sostre del teu cotxe senyal de que ja has arribat a lloc. Doncs aquest cop, tot i les 7 hores de bici més parades, més aviat vaig tenir una sensació de decepció. Tenia ganes de més! Sens dubte els dos corriols últims de baixada van ajudar!
Collons quina sortida!
Alfons, gràcies per compartir la ruta. Ara bé, procura que no passi cap carrera ja que llavors quedarà tot trinxat. Nosaltres hem anat guiats per en Pistons sense GPS, només amb el mapa. Crec que penjar els tracks a la llarga és perjudicial pel corriol.
Ventús, molt bones fotos. Ara falta que vagis a davant tota l’estona!
Salut i cames