BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

REMENCES 2012: A COMPETIR I RES MÉS 13.05.2012

Per Pep Famadas

Remences 2011: 05.56.21. Aquesta és la fita. Un cop coneguda la volta, l’ambient de cursa, les dificultats, etc, etc, enguany només cabia un objectiu que motivi el repetir la cursa: baixar el crono. Ni paisatge ni mandangues, si no baixava el temps no em donaria per satisfet i, a més a més, hauria d’aguantar la cantarella d’algun galifardeu pelut durant unes quantes setmanes. Això sí que motiva. En Manel i jo teniem clar des de ja fa temps que ens apuntàvem. És una fita que t’obliga a estar més en forma i a entrenar (sí, sí, entrenar!) més sovint. Amb aquesta premissa acudírem valents a la cita.

Som a Sant Esteve d’en Bas d’hora, ben d’hora, de manera que podem col•locar-nos en un lloc prou normal a la sortida. Prèviament la Maria (quin valor llevar-se tan d’hora) ens fa la foto de parella. Enguany la organització ha tingut l’encert de distingir per calaixos la sortida de la volta llarga i la curta, separant molta “palla” del gra. Sona el petard i sortim amb molt compte donada la densitat de corredors. N’hi ha que ja van tard. Amb en Manel ens anem controlant mútuament per no separar-nos. Arribem a Olot i s’origina un cert caos. Els que van tard cerquen pas per sobre la vorera – davant meu un es traboca al pujar el voral -,  passen contra direcció en mig dels cotxes… Déu ni do com va el personal de desbocat.

Anem fent més o menys fins a l’inici del primer port on em giro per controlar la parella. Vaja, no la tinc al darrera. Vaig mirant i no el veig. Segueixo al meu ritme doncs tinc clar que al soci li van millor les segones parts. Allà m’atraparà i em fondrà. Com que em sento bé pujo animat el primer port. Aquí és on es nota la filosofia de la colla: com s’arruga el personal quan canvia el perfil!. Capçacosta al sac. Ara tram planer i baixada fins a Ripoll on em poso a raser del pilot de torn. Noto la diferència vers l’any passat: sóc més endavant doncs la gent roda ràpid i, a més a més, tothom cerca la protecció del grup. Autèntic ambient de carrera, sí senyor. Ai, ai, ai…..

Ripoll i som-hi cap el Coll de Cannes. Torna a haver selecció de personal però aquesta vegada en ambdós sentits: jo passo gent però també n’hi ha que em passen a mi a molt bon ritme. I me’ls miro de lluny. Un cop al coll primer gran descens (Gomes, on ets?) Som molta colla. A la tercera volta ja hi ha una llitera recollint un malferit. Un parell de kms més avall, un altre amb la roda feta un nyap. Compte. Seny. Massa gent per començar a avançar i ja baixem prou ràpid. Més, no cal. Arribem a Olot.

Zona de tràmit fins al pinyol de la carrera: el bonic coll de Bracons. L’estratègia és la mateixa que l’any passat, és a dir, parar a l’avituallament a pixar (ja ho volia fer només sortir), menjar i estirar un moment les cames. Arribo fresc i tinc temptacions de continuar doncs el personal del pilot que em volta no para. Per sort s’imposa la prudència. Tot just un parell de minuts, però ja és suficient. Miro si guaito a en Manel. Res. Encaro Bracons amb ganes. Altra vegada només faig que passar gent. Alguns molt apurats. Molts anaven en el pilot. Noto però que em costa més que l’any passat, quan pujava amb la companyia d’en Gomes i en Pistons. Tot i això, faig la feina digna i aplicadament.

Ara sí, gran baixada fins a Sant Pere de Torelló, amb el personal prou dispers com per gaudir-ne. A sac!!! Avui el Mamalló no em marca la traçada però segur que sol me’n sortiré. Efectivament començo a passar gent: ara un interior, ara per fora….quines sensacions!! Hi ha un petit repetxó (el recordes, Gomes, que en vam parlar al cotxe?) canvio de pinyons, em poso dret per engaltar-lo amb geni, ben refiat, i, de cop, una vegada ja superat: MEEERDA, la cama, quina tibada, ahhhhh, no puc pedalar!!! He de treure la fixació ja que no puc doblegar la cama dreta. Merda, merda, merda. Ja està, s’ha acabat. M’està bé per fer-me-les tan gallet, que t’has cregut, burro, etc. etc. etc. (imagineu-vos-ho). Tot i això continuo el descens ja que la carretera ho permet. Lògicament em passa tot déu mentre vaig fent exercici amb cama lliure tot baixant. Sembla que tot es va posant a lloc. Arribem a Sant Pere.

Altra vegada tros de tràmit fins a Manlleu, això sí amb una mica de por i a l’aixopluc d’un nombrós pilot. Paro, igual que l’any passat, a emplenar bidons a l’avituallament. El pilot de torn que em portava des de Sant Pere tampoc para. Encaro la llarga i pesada pujada fins al coll del Bac tot sol. Ara ja hi ha pocs corredors a l’horitzó. Devem ser les escorrialles, els creguts, els valents que hem pixat fora de test, els que som on no ens toca…. tinc la moral per terra i 20 km de pujada tonta per davant. Vaig fent. Passo Cantonigros i el pendent s’anima una mica. Jo també doncs sense voler-ho torno a avançar gent. La cama es porta bé. Va, ànim, que ja li tinc el peu al coll. Torno a apretar. Sí, va, ho provo. Tot d’una un grup nombrós m’atrapa a bon ritme i jo que m’hi afegeixo. Pujo amb ells fins a la Devesa, més relaxat. L’ambient del grup no es gaire engrescador ja que el personal només pensa en acabar. Just passat la casa de colònies comento que només queden un parell de quilòmetres, que potser que cremem l’últim cartutx. Es posa a ploure. Merda de nou: no hi haurà la collonuda baixada de Condreu. Decideixo esprémer el suc i ningú em segueix. Els darrers quilòmetres planers fins a Condreu els faig sol i em castiguen força. I plou. Just al coll m’atrapa un petit grup que demana prudència a l’hora en el descens. I tant! A aquestes alçades no és qüestió de jugar-se-la.

Iniciem el descens i em trobo al davant del grup. No vull anar-hi però ningú s’anima fins que n’hi ha un que em passa força decidit. M’hi enganxo, a uns metres de distància. Baixem prou ràpid. De cop ens passa un altre amb més collons i tots dos ens hi enganxem. Ja som un petit grup de quatre baixant a la idea però amb seny (??). Amb un no res som al pla. Ara toca el darrer quilòmetre de relleus però el personal sembla conformat. Jo m’hi poso i s’hi agafen. Demano el canvi al mateix moment que la cama m’engega altra vegada a dida, quan tot just queden 100 m. Arribo a meta ben enrampat. Miro el rellotge i……5.42. i pico……. Feina feta. I Tant!!

Trobo a la Maria. Ara només resta esperar a en Manel i comentar la cursa. Llàstima de pluja. Em disculpo per haver fet la carrera sòl. Ho sento Manel, jo tenia ganes d’anar a per totes. Em sembla que a la Remences ja he fet tot el puc. L’any que ve caldrà canviar d’horitzons.

Cofoi, em falta temps per fer saber el crono al personal. El whatsapp bull. La colla patia per nosaltres.

Pep Famadas

Les fotos de la Maria: cliqueu aquí.
Les classificacions: cliqueu aquí. (trencat)


  1. Parella meva,

    Moltes felicitats pel resultat. Només cal dir quin crono més espectacular. Per la meva part dir que vaig fer tot el possible per apropar-me però no vaig veure ni la teva ombra. No pateixis per no anar junts, estàs perdonat (paraula de mossèn).
    I com bé dius en el títol, a competir i res més, de tant  en tant va bé per cremar una mica d’adrelanina. Malgrat trobar a faltar una mica la presència i el xerrar barato de la colla.

    Fins la propera,

    Manel 

  2. Collons quina crònica. Mentre llegia he notat l’escalfor a les cames. Semblava que ho visqués a la meva pròpia carn. Hem recorda un llibre que vaig llegir “El ciclista” de Tim Krabe una etapa del tour del Mont Aigoual. No he vist cap comentari de les figues seques. Segur que aquest any t’has fotut aquell collons de biomassa que produeixes que deu portar dopping fins al cul. Mira que no esperar el mossèn. No t’obriràn la portà allà dalt quan la dinyis.

  3. El ciclista anònim m’ ha pres el comentari, llegint la crònica m’  he transportat talment a la cursa. Felicitats dobles per l’ escrit i pel temps.

    ei, parella, i ara ja podeu fer descompressió, eh, que a Navarra no hi haurà Capçacostes ni Bracons… ni pressa, no?  

  4. Parelleta, Moltes Felicitas, aquest any m’he quedat amb les ganes, molts pocs quilòmetres a les cames, em va fer desistir….. M’agradava veure que l’escletxa que vaig obrir ha deixat el pavelló en una mes que meritòria posició.
    Moltes Felicitats a tots dos!!
    Si algú li fa gracia llegir el llibre de “El Ciclista” que xiuliiii

Respon a Andreu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.