BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

RÈCORD DE CORRIOLAIRES. CÉLLECS 01.02.2009

Per Joan Lladó

A valls i muntanyes previsió de mal temps pel cap de setmana. Deixem doncs reposar la neu i desperto la bici després d’un mes de letargia. La gentada a plaça és important: catorze ganàpies fotent xerinol·la i amb ganes de fotre tralla.  Ja tenia en ment d’anar cap a Céllecs, pujar a la Serra d’en Nadal des de Santa Quitèria i ho proposo. Cap veu en contra. Doncs, som-hi.

Comencem per Riudemeia. Els bassals a la vall ens avisen del què ens trobarem en endavant. Grimpem la Via Romana amb molt bones sensacions. Els pulmons s’obren de bat a bat. Ens recuperem i agrupem a Parpers.

Prenem el GR en direcció a Céllecs i fem la sempre exigent grimpada a can Païssa que aquesta vegada ningú l’ha superada. Quelcom ens ha afectat i en Pep deu saber perquè. Seguim fins a Sant Bartomeu per l’alternativa del GR tot esquivant bonics exemplars de pi que el fort vent va tombar.

Dalt de Céllecs, comencem la davallada cap a la Roca de le Orenetes. Les primeres trialeres ja prometen. L’aigua que regalima per terra i la que sostenen fulles i herbeis ens deixen amarats, sobretot al Mamalló que va al davant. Les torrenteres del vessant oest de la serra baixen curulles d’aigua fent una insòlita i exòtica fressa.
Els trams rocallosos és on més gaudim: la barreja d’aigua, roca, vegetació, aromes de bosc, humitat i la bona adherència de les rodes ens eleven els ànims, per d’altres l’ànima. El més jovenet i possiblement amb els ànims alterats i la sang massa calenta, el marc, l’entorn, la situació li ha jugat una mala passada: ha anat de cap a terra allí on menys li convenia com sol ésser en aquests casos i adéu flamant maillot blanc que per cert l’estrenava, oi?

Amb una cura d’urgència gràcies a la petita farmaciola d’en Ventús, la Virolla ha continuat la ruta, no sense molèsties.

Per arribar al coll de can Nadal hom podia seguir pel camí que ressegueix el torrent de les Sureres però ens hem engrescat tot pujant els forts repetjons  de l’antiga pedrera del Torrent de Céllecs i en un bon tram hem hagut d’arrossegar la bici. Quan hem arribat al Turó del Pi del Cucut, hem continuat pel  carener de la Serra de Puigdellunes fins el coll de can Nadal. Molt bonica pujada i ben remullada.

Deixem el Tete que se’n torna i fem el descens fins a Can Maymó per esmorzar.
Fa fred i anem ben molls. Al restaurant es canvien de roba els que han estat previsors.

Uns quants, després d’esmorzar, se’n tornen cap a casa pujant fins la Roca d’en Toni. La resta tornem pel camí d’anada fins la Plana de can Tarascó, coll de Porc, Gironella i, a Matacabres, trenquem cap a la Font del LLop per baixar tot seguit pels ui-ui-uis. Baixem un xic els sellons i els fem seguits l’un darrere l’altre.
Travessem la pista de Burriac i anem cap el bosc del Gitano per baixar a la Barca i la font Picant. Allí trobem en Quim C. i família que han anat d’excursió. Han trobat camins i corriols per on no havien passat mai. Enhorabona.

Tornem a enfilar flanquejant el turó dels Oriols i baixar fins la casa de la Por.
En resum: sortida completa per a tots els gustos.

A reveure,
Joan LLadó

Els corriolaires: La Flor, el Tete, l’Home Senzill, en Ken, la Pantera Rosa, en Ventús, la Virolla, en Prosciutto, el Màster, el Mamalló, el Maestro, en Formiga, l’Avi i en Pistons.
Distància recorreguda: molta.
Denivell + acum.: amunt, amunt.
Les fotos de la Virolla: clica aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.