BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Dos equips de l’Editorial Alpina han participat el darrer cap de setmana al VII Raid de Muntanya de Tavertet organitzat per la Unió Excursionista de Vic. Aquesta prova, puntuable per la Copa Catalana i Campionat de Catalunya d’Esports de Muntanya, constà de dues etapes que començaren el dissabte 27 d’octubre i acabaren el diumenge 28. Ha estat un raid en modalitat Non Stop on els equips havíem d’enllaçar totes les seccions proposades de les dues etapes, ininterrompudament. Els equips eren formats per tres corredors (2 + 1 assistent – rellevista) que es podien anar intercanviant per escollir la millor forma per superar les dues etapes proposades. L’edició d’enguany començà a l’estació hivernal de Vallter, al Ripollès, i acabà al poble encimbellat de Collsacabra, a Tavertet.

Han estat dos dies d’intensa activitat. Es començà dissabte a les vuit del matí amb la primera secció d’alta muntanya on, el vuitanta per cent d’aquesta fou amb neu. La nit anterior havia fet una tempesta que deixà un gruix de cinc a deu centímetres i les temperatures força més baixes que els dies anteriors. Dos corredors de cada equip enfilàrem el coll de la Marrana, el Gra de Fajol, carenejàrem fins el Pic dels Tres Cims, llarg descens fins Coma de Vaca i final a la central elèctrica de Queralbs
on, amb cames i peus per llençar, ens esperava la secció de descens de barrancs. En aquesta secció, també descansava un membre de l’equip. Al pàrquing del cremallera, l’assistència i el rellevista anaven preparant el material per la següent secció: bicicleta de muntanya: de Queralbs fins a Ogassa amb espeleo inclosa a la Portella d’Ogassa. En arribar al punt de canvi, tot l’equip passava a la prova d’escalada i en acabar aquesta, ja de nit (nosaltres), la cursa d’orientació a peu amb una vintena de balises amb mapa 1:10.000. La Lluna ens acompanyà tota la nit i passàrem una estona molt agradable entre boscos, prats i masos aïllats.

En acabar l’orientació, ens restava una petita secció de bici que, en ser tard i no tenir pràcticament temps material per realitzar-la, optàrem de baixar a Sant Joan de les Abadesses amb el cotxe. La Feli “Batanen” féu mans i mànigues per arribar a temps. Uf…! Dos corredors preparàrem allí les bicis per circular de nit: començàvem a les deu. El tram a realitzar acabava a Santa Maria de Besora. Tinguérem via lliure i per tant, optàrem per la carretera: el recurs més fàcil i ràpid. En arribar al cap d’una hora, tinguérem temps per fer un mos, preparar motxilles, mapes i frontals i cap a la cursa d’orientació nocturna: cinc balises, més una d’opcional però llarga, molt llarga i penosa cursa de nit: Les Tombes, Coll del Barretó, Castell de Milany, Mare de Déu de la Cau, Llaés i a Santa Maria per la pista. Sort que vam ajuntar-nos tres equips per fer el “llom” i així vam estar distrets. Arribàrem a meta caminant d’esma. Eren dos quarts de sis.

Carregàrem el cotxe i anàrem fins a Vidrà. La sortida de la següent secció fou a les set. Al cotxe vaig tancar els ulls uns tres quarts i malgrat la fredor de la matinada que m’havia ablanit el cos, en preparar els estris m’eixoriví i com nou, dos corredors iniciàrem el tram de bici en el que també hi trobàrem un ràpel en cascada i un sector d’orientació també amb bici. Començàrem davallant pel Meridià Verd i al Molí Nou férem el ràpel. Continuàrem baixant fins a Sant Pere de Torelló i en direcció sud cap el Coll Sesoques, travessàrem la nova carretera que unirà l’Osona i la Garrotxa i al cap de poc trobàrem el punt de partida del tram d’orientació. L’iniciàrem malament: a l’inrevés. Les primeres balises se’ns resistiren i a mesura que agafavem un bon ritme d’encerts, baixava el físic a un dels corredors. Arribàrem molt tard a l’Sporting a Sant Martí Sescorts. No ens entretinguérem en carregar el cotxe i ens dirigírem cap a l’Esquirol. A la cruïlla de can Codina hi havia el següent punt de canvi. Ens equipàrem, menjàrem, ens re-aprovisionàrem i dos corredors agafàrem les bicis per anar cap a Sant Miquel de Sorerols. Allí ens esperaven dos controls de pas més: un a La Bora Fosca, cova, i l’altre, a l’ermita de Santa Cilia de Sorerols. Aquests darrers controls s’havien de fer a peu. En acabar i tornant a agafar la bici, ens restava el darrer tram fins a Tavertet amb el control de pas a la Serra; punt que es trobava en la ratlla que separa l’Esquirol de Tavertet. I ja baixant cap a meta, amb les ganes d’arribar i en ràpid descens, férem la darrera errada: enlloc de passar per la Cova del Serrat del Vent, ho férem pel Sunyer. Ja no venia d’aquí. Arribàrem a la plaça amb un gran somriure.