PLANOLES- PUIGMAL- NÚRIA-PLANOLES 11.09.2008
Publicat el 15 de setembre de 2008 per Bicicorriols
Per Albert Gómez
Fa dies que tenim al pap la idea d´aquesta ruta. Després d´unes trucades i missatges, en Martí, en Manel i l´Albert quedem a les sis del matí al passeig marítim per tal de no destorbar la pau dels veïns de la plaça Fiveller.
Fem via cap a Planoles, entre sardanes i notícies sentim la meteo per ràdio i ja intuïm que tard o d´hora la remullada ens enxamparà de ple en algun lloc, malgrat tot no perdem la confiança i després de plantar el “crocanti” en un marge prop del càmping de les Foses ens canviem i preparem l´equipatge, pensant en clau de pluja.
De seguida enfilem per davant del càmping per una pista herbosa que de mica en mica es converteix en un corriol entretingut que entre giragonses va agafant pendent, travessem algun torrent que ja ens fa entrar en calor fins arribar a les primeres cases de Dòrria. Bonic poble ben conservat i gens estripat pels “cobis” de ciutat, aprofitem per acabar d´omplir aigua, som davant l´esglèsia romànica de Sant Victor que conté uns frescos on van ser trobats sota cinc capes de guix l´any 1996. (Llegint una mica te n’assabentes de tot). De seguida remuntem unes rampes per dins al poble fins trobar una pista en bon estat, ben aviat però una ramat de xais no ens deixen passar i el pastor en recomana esperar-nos, mentre tan en Martí li dóna conversa. Anem seguint la pista que en pendent suau va guanyant alçada, sota els nostres peus veiem les voltes de la carretera de la collada, i sense adonar-nos-en la pista s´acaba convertint en un prat d´herba que ens fa panteixar de valent, fem una breu parada en el coll de la Creu de Maians on ens cauen les primeres gotes que ens fan arrufar el nas, la previsió augurava que la pluja havia d’arribar a mitja tarda.
Sabem d´altres vegades que les rampes que hem de pujar a partir d´aquí ens faran treure el fetge, però és el que toca i per tan intentem agafar-nos amb bon humor. Després d´un bon esforç arribem al coll de sant Salvador on ja trobem la pista que des de el vessant francès en conduirà fins a la falda del Puigmal.
Aviat la pendent es va suavitzant i rodem ràpidament per la coma de l’embut fins travessar el riu que acaba penetrant dins el forat de l’embut, a partir d’aquí el corriol esdevé més tècnic amb trams de rocs que fa que ens haguem d’esmerçar de valent, algun ensurt que acaba en un no res ens fa xal.lar d`allò més, de tan en tan s´escapa algun “que guapo!!!” ja se sap.
Ben aviat però ja tenim la primera pana, he anat a ensopegar amb l’únic clau que hi deu haver en tot el camí, hi ha té coll…. el tema, sembla un clau de la via del tren; poso una càmera amb recança sabent que em tocarà canviar la coberta, i això que era gairebé nova.
Després de deixar el puig de Dòrria a ma dreta arribem fins el capdamunt de l´estació d’esquí d´Err Puigmal i pedalejant tot resseguint la carena per pista i corriol fins arribar al conegut Pas dels Lladres, en arribar-hi en Martí ens avisa d´un grup d´una quinzena d´isards que passen a prop d´on som nosaltres, des d’aquest punt ja no ens queda més remei que penjar-nos la bici a coll fins gairebé el cim del Puigmal. Uns cent metres abans del cim aconseguim enfilar-nos sobre les btts i arribar a dalt, provoquem el deliri d´algunes excursionistes que se’n fan creus de veure´ns arribar i ens fan pujar l´autoestima, fem un petit mos i comencem el descens, sentim alguns comentaris incrèduls que no creuen pas que baixem dalt de les nostres muntures. Al primer tram trobem uns revolts tancats, pedregosos i amb força pendent que ens obliguen a anar derrapant i conduint amb certa precisió, l’emoció i el gaudi estan garantits, fem un petit descans per deixar reposar els frens, la pudor d´aquests delaten el sobreesforç i els nostres bessons també ho agrairan.
Aviat la pendent es va suavitzant i rodem ràpidament per la coma de l’embut fins travessar el riu que acaba penetrant dins el forat de l’embut, a partir d’aquí el corriol esdevé més tècnic amb trams de rocs que fa que ens haguem d’esmerçar de valent, algun ensurt que acaba en un no res ens fa xal.lar d`allò més, de tan en tan s´escapa algun “que guapo!!!” ja se sap.
Arribem al pla de l´Ortigar i en un tres i no res ens plantem al santuari de Núria, la gent surt de sota les pedres i la idea de menjar en el bar la descartem, s´ha de fer cua fins hi tot pels cafès, decidim doncs menjar quatre cacauets i continuar ja que ens queda una bona remuntada, tot just a la primera rampeta en Martí trenca la cadena es veu que ja no aguantava la tensió, reparem l’avaria i seguim. Quedo sorprès, podem fer molts trams sobre la bici, això si lluitant-los, ens trobem tres xicots que al·lucinen veient com fotem el cabra per aquests paratges. Després de deixar endarrere el roc de la Fita que és l’últim esperonet abans d´arribar a Fontalba, ja sentim tronar fort i en travessar el torrent que baixa del Puigmal ja cauen les primeres gotes que ens obliguen a posar els paravents, de sobte la llum canvia i la foscor ens embolcalla, les gotes son més seguides i sembla que la tempesta ens engolirà de ple, de sobte miro endavant i en Manel ha fugit esperitadament potser li fa angúnia això de ser tan alt, pot atreure els llamps. En arribar a la collada de Fontalba busquem el parallamps d´en Manel que està submergit dins la boira, aquí hem de buscar senyals de GR per trobar el corriol que ens ha de duu fins al collet de les Barraques, no és fàcil la boira ens dificulta la progressió. No fa ni dos minuts que hem deixat el pla de les dues Lliures que comença a pedregar, en principi no sembla res però la cosa s’intensifica fins que la pedregada malmet els nostres cossos, el corriol no es senzill hi ha alguns trams de pedra, es molt estret i a més tot està moll, una badada i la caiguda pot ser fatal.
Decidim fer una parada sota uns avets ridículs per veure si amaina, al cap d´uns minuts veiem que no té aturador i per tant decidim continuar ja no hi ha marxa endarrere, ara el terra ja es com una catifa blanca de calamarsa, els corriols estan plens d´aigua i no sabem ben bé on trepitgem, anem trampejant a peu i en bici de i tant en tant hem de travessar torrents desbocats, la intensa pluja i pedra no para i ens crea un cert neguit, desitjo que el tamany de la pedra no passi de ser com el de les baletes dels nens. Veig en Martí que ja arriba al collet d´Esterbis i aquí la llum agafa una tonalitat diferent, sembla que poc a poc el panorama va canviant, de nou però la cadena del màster cedeix i l´hem de reparar, ara pràcticament ja no cau pedra i s’intueixen unes llenques de sol que reconforten d´allò més, lleugera baixada fins la font de l´home mort i enfilem el corriol que feixugament ens portarà fins al collet de les Barraques.
Des del coll ens deixem caure fins el refugi del Corral Blanc i fruïm dels darrers trams de corriols juganers que ens portaran serpentejant per boscos de pi fins al càmping on havíem iniciat la ruta de bon matí. Ens canviem ja que anem xops de dalt a baix i tenim totes les extremitats arrugades. Baixem fins a Ribes on ens entaulem i fem un bon àpat, ens el mereixem de totes totes.
Fins la propera,
Albert Gómez
El corriolaires: El Màster, la Pantera rosa i el Mamalló.
Desnivell + acum.: 2211m.
Distància recorreguda: 51 Qms.
Temps total: 9h. 25 min.
Les fotos d’en Manel: clica aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb Albert Gomez, bicicorriols, BTT, Puigmal | Deixa un comentari
Quins homes!! Puc dir que jo també surto amb vosaltres en bici?
Suposo que les excursionistes no eren amigues d’en Conrad Son, veí vostre, oi?
hola, companys.
bonica crònica d’una excursiò bttera a la que m’ haurìa agradat participar!
Se m’ acaben les vacances en terra de Sìcilia, he fet un parell de sortidetes pels voltants volcà Etna just per a sobreviure al mono de pedalar per muntanya.
Ens veiem a la tornada, el dijous que vé.
Mentrestant desitjo a tota la colla bicicorriolera un bonica i disfrutona VOLTA A LA CERDANYA.
Valentì, quida’ m l’ Angel.
Giovanni