BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PLA DELS LLADRES I TURÓ DE VILANEGRA 16.10.2016

20161016_091335

Per Joan Lladó

Dimecres passat vam anar cap a ponent, cap a la falda de Céllecs i Sant Mateu. Avui, cap a l’altra banda, a llevant, cap el Montalt. En som pocs, cinc, ben al contrari de dimecres que n’érem catorze. Tant se val, la companyia sempre és bona. Faig canviar els plans que alguns tenien previst. Tinc a la ceba d’anar a fer el camí que ens ensenyà en Marcel als peus del Turó de Vilanegra, però aquesta vegada pujant-lo. Aleshores la vaig veure factible i, és clar, una hora o altra, aquesta mena de parets, s’han d’anar a tastar.

20161016_082926

Tot passant per Llavaneres, ens hem trobat la colla dels Night Bikers, que són del poble esmentat, amb els que hem fet un tros de camí, tot fent-la petar, fins la cruïlla de Santa Mònica. Allí els hem acomiadat, car pujaven cap el Coll Pallarès.

20161016_093109

El nostre camí no era pas tan aplanat: el corriol del Mortirolo i les Pedres Boniques fins el Roc de l’Avi. Deunidó. Després el camí-torrentó de les Pedres -així és com l’anomenem- fins el camí del Mirador d’en Valentí i el Roc de la Ferradura. Des d’el darrer punt, continuem per la pista de llevant, la que du a Arenys de Munt pel Corral del Forn i la deixem per entrar per la dreta al Pla dels Lladres. Aquest pla és el que separa el Turó del Mig del de Vilanegra. És una plana que en temps molt reculats era conreada i així ens ho diuen els vestigis medievals que hi resten d’una vella casa al seu extrem oest. Havent travessat la plana, ara atapeïda per un ufanós i vell alzinar, ens disposem a enfilar el Turó de Vilanegra enmig dels imponents blocs de granit.

20161016_093058

Abans d’emprendre l’exposat descens, faig un parell de fotos amb la serra del Montnegre com a teló de fons i amb la vall de Subirans i el Turó de ca l’Amar als peus. També abaixo la tija que, en aquests casos, és recomanable, simesnó, imprescindible.

Després de les darreres pluges, el terreny és en perfectes condicions per fer aquesta mena d’animalades i ho celebrem. Però per poca estona. El corriol que pretenem enfilar és just passat el primer revolt del camí. Qui comença?

Ho fa l’Uri. Amunt! L’entrada és prou bona i el camí ressegueix una vella canonada de ceràmica que surt d’una mina unes desenes de metres més amunt. Mirarem d’esbrinar què se’n feia. Suposo que era per a ús del Corral. A partir d’aquí, el corriol és descarnat i s’enfila. Esbufecs. Molts. La carcanada es vincla.

20161016_093143

Intentant ara aquest tros, ara l’altre, arribem de nou al Pla dels Lladres. Comentem la jugada mentre recuperem l’alè i fem camí cap al Roc de la Ferradura. Esmorzarem a Canyamars.

20161016_113200

Davallem per la Brolla obaga del Montalt fins la Plaça de les Fonteres -on hi havia el pi gros que fa alguns anys que va caure-  a Can Brugueràs i tot seguit, per la pista en direcció a can Vallalta, trobem l’entrada d’un corriol. El prenem i ens dóna una sorpresa. Enllaça amb el corriol que flanqueja per la Brolla de can Vallalta i que després baixa fins a can Pau de la Rosa. Ha estat divertit i amb la humitat semblava un camí de roses. Cap a taula hi falta gent.

Al Pou de Glaç hi veiem les primeres parades de la Fira del Bosc i entrant al poble es comença de veure l’ambient que arrosseguen els firaires.

Ens entaulem a dins i abocats al carrer. No podem perdre passada. Hi veiem en Valentí i l’Eva que arriben, també, per esmorzar. Un xic més tard en Pep i la Glòria amb bici que també faran un mos amb nosaltres. L’aglomeració de gent fa que el servei del restaurant decaigui en eficàcia i algú de taula s’haurà d’esperar i menjar les galtes sobtades: crues per dins i cremades per fora. Ara, l’os ha restat polit com una patena.

Havent pres els cafès, sortim al carrer que és curull de gent. Uns per aquí i els altres per allà, fem els nostres camins. Nosaltres tirem avall i pugem a can Bruguera per can Saborit, als peus del Turó d’en Rimbles sempre cercant el camí del cel. L’Albert puja per la Moreneta perquè va tard. En Martí, al primer mur, peta l’engranatge del nucli i ha de pujar a peu. El deixem i anem fent fins dalt per prendre el senderó dels Pixats dels Ases fins a can Marquès. Retrobem en Martí. Amb ell se’n va l’Anscari riera avall i amb l’Uri fem la darrera enfilada fins el camí dels Contrabandistes i l’acompanyo fins a casa.

Bonica i dura matinal.

Fins aviat. Carles, amb tú sempre.

Joan

Els corriolaires: Anscari, Uri, Martí, Gomes i servidor.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.