BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

No tenia pas intenció d’escriure res sobre l’escapada al Montnegre però en Gio em demanà que fes quatre ratlles per acompanyar les fotos. Doncs heu-les aquí.

No es pot dir que fos una sortida per cantar-hi els àngels però almenys vam variar de terreny de joc, vam anar en tren, vam descobrir nous paisatges i ens vam esplaiar, que és el que compta.

La cirereta del dia era un parell de corriols que havia fet el meu fill gran durant el curs que fa a Pineda. Del primer, el de les Costes, me’n va cantar excel·lències, però del segon, el del salt, no li vaig fer gaire cas. Les seves indicacions arribaven fins l’inèdit sallent i se’n tornaven. Em suggerí que d’allí ens seria difícil continuar amb bici. Però el seu pare, tossut com una mula, ho havia de comprovar. I els que li anaven al darrere, també. El mapa, de fet, indica corriol, però no diu en quin estat. Això, com diu l’Adrià, és una filosofia de vida.

L’alternativa hauria estat pujar al Coll dels Tres Termes i anar a fer les muntanyes russes del Turó de l’Home Mort. I amb això hauríem fet una trialera de baixada que també m’indicà en Guillem i que arribava fins a Can Pallofa, una àrea d’esbarjo al fons de la vall de Riu. Ho deixarem per un altre dia.

La qüestió és que després del salt d’aigua vam fer la lladonada de la jornada fins ben a prop del coll de Can Benet i aquesta ens va restar molt de temps a la matinal: ens deixà el temps just per anar a esmorzar a Sant Martí, anar tornant cap a Arenys de Munt i tot seguit cap a casa.

Fins ben aviat,
Joan

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
Les fotos meves: cliqueu aquí.