BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PETITA GRAN VOLTA PEL MONTSENY 26.10.2014

20141026_BC-Montseny_0011

Per Joan Lladó

En dues excursions que havia fet des de Riells tot pujant a Morou, vaig trobar-me amb un parell de perles per recórrer tot baixant-les amb la bici. Quan les pujava a peu, anava recordant a tota la colla i em deia:  –Que bé que ens ho passarem!

Trescar, córrer i badar sol pel Montseny entre setmana no sé trobar-li l’adjectiu just per definir-ho. Potser pau? Calma? O assossec? Podria ser serenor? O quietud? Fins i tot, placidesa? Benestar? Tant se val, hi estava i molt bé. Tot i que

s’agraeix aquest estat d’esperit, quan corro per aquests camins de bast, sovint hi trobo a faltar el giro que hi deuria haver cinquanta o cent anys enrere. Mules i carros carregats fins al capdamunt de sacs de carbó i llenya amb els crits dels carboners i llenyataires trencant la quietud: uo, uo, traasss! Ara, els masos de dalt són buits i a punt de caure i, els de baix, refets per passar-hi el cap de setmana. Tot allò, aquell devessall de suor i treball, serví pel benestar d’ara.

De les dues troballes que us deia, l’una era factible, o gairebé,  per a tota la colla. Vull dir que ho baixaríem gairebé tot sense posar peu a terra. L’altra, força complicada i amb algun tram molt exposat, caldria esmerçar-hi més estona. Ambdues, havien estat viaranys de bast, pas de mules carboneres i s’enfilaven –o davallaven– amb uns importants desnivells des de les places carboneres.

Mentre anàvem pujant el PR-C 204 d’Arbúcies a Santa Fe, després d’haver iniciat la sortida a Sant Martí de Riells pel GR-83, força conegut, aquest darrer per molts de nosaltres, encara no havia pres la decisió de baixar per un divertimento o per l’altre; dependria del temps que empréssim en arribar a Morou perquè el descens més difícil requeriria molt més temps.

Desconeixia la dificultat  de l’escalada a Santa Fe pel PR, no sabia pas com seria de ciclable; em temia una bona carregada de bici a l’espatlla però ha estat tota una sorpresa: malgrat que no hi regalaven res, hem hagut de fer molt poc tros a peu. Tot i així, hem arribat als plans de la Feixa Llarga força trinxats, almenys jo.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després d’un dríbling dels nostres mal fet, hem arribat a Santa Fe. L’esmorzar –avui entrepà, però no han mancat les cerveses a darrera hora per gentilesa de l’Uri– ha estat sota les sequoies, enmig de la xerinola dels turistes del parc. N’hi havia força de magrebins i per aquí ha anat el debat de sobretaula: la integració d’aquests.

Ens hem anat aixecant de taula quan començàvem a agafar fred i ens hem fet la foto de grup celebrant-ho amb les cerveses.

20141026_BC-Montseny_0007

Reprès el camí de Morou entre força excursionistes, ens hem aturat a fer la pixarada de grup a recer de mirades furtives.

I ara si, això va de bo. Camí empedrat molt tècnic on –com deia en Pla del seu ofici però traslladat a l’especialitat ciclista que nosaltres practiquem– cal deixar-hi la carcanada. No hi ha res a fer sense això, sense aquest esforç. Coronem Morou. Bufa!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per l’hora que és, ara tinc clar per on baixarem: pel camí més factible que no deixarà a ningú descontent, i a més, podré ensenyar a uns quants les restes de l’avioneta que s’estimbà a prop del mas Fontdecorts un 27 de març del 2000. Aquí l’informe tècnic. Després dels anys que han passat, encara resta dins el parc i ha esdevingut un important destí turístic pels excursionistes que hi pugen a peu des de Santa Fe.

Iniciem el descens vers l’Empedrat de Morou. Noi! com de bé funciona aquesta màquina amb tanta molla… No pas per pujar, que he suat el que no està dit! Vaparir!

20141026_BC-Montseny_0012

Travessem la curiosa llenca de pedra i baixem esperitats entre els espaordits excursionistes enmig de la fageda. Ens agrupem a la cruïlla prop del Roc del Sinaï i continuem frenèticament la baixada fins el mas de Fontdecorts i ens acostem tot seguit, baixant un xic més, fins a veure l’avió des del camí estant.

DSCN3125

I a partir d’ara iniciem les postres de la matinal: el descens pels plans de Gratallops i dels Trèmols, Pla de Saba i Riells. Hom ressegueix el vell camí de bast, que tot sigui dit de passada, algú n’ha adobat els trams més malmesos col·locant bé les pedres i poder-lo franquejar sense estimbar-se ni deixar-hi el costellam. Malgrat això, el nostre estimat Carles ha comprat una parcel·la en el tram més baix, prop del Pla de Saba. Sense conseqüències.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Només cal dir que és un camí que algú el pensà, el dissenyà i encara ara, el conserva per nosaltres. Tenim uns angelets…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Continuem aleatòriament i a tota pastilla per camins que ens han de dur a la pista que va de Riells fins a Gualba però tenim un bon ensurt que per sort no ha anat a més: ens trobem un cable fent de tanca i sense senyals per fer-lo visible enmig d’un camí amb força pendent. A en Martí i a mi ens ha vingut de ben poc que no ens el mengem. M’ha vingut d’un pèl que no em llenço a terra per evitar-lo, els frens han respost.

A Riells, atapeït de gent i a l’hora de dinar, no podem fer-hi la cerveseta. Llàstima…

Fins aviat, companys,

 

Els bicicorriolaires: Adrià, Àngel, Anscari, Antonio, Carles, Gio, Manel, Marcel, Martí, Pep, Uri, Valentí i Joan.

Aquesta entrada la dedico a en Guillem que avui, 4 de novembre, fa els seus 20 anys. Per molt anys!

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Gio: cliqueu aquí.
La foto de l’avió del bloc Pas a Pas.


  1. Bona matinal Joan. Encara hi ha molt Montseny per recórrer. A tot arreu ens sorprenen trialeres fetes al nostre gust. Recordeu la banda de Tagamanent i Aiguafreda? Jo no em cansaré de tornar-hi.

    A més a més, com tu dius, arreu hi ha vestigis d’altres èpoques, no tan llunyanes.

    Quan vulguis m’hi apunto de nou!

Respon a Formiga Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.