PER LA FALDA DE BURRIAC I A LLEVANT D’ARGENTONA 11.02.2007
Publicat el 13 de febrer de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
Diumenge vam tenir dos convidats a la colla: benvinguts. Aquests, en Carles i en Rodrigo, pensem que no eren ni en Jo, ni La Dona Misteriosa ni l’italià. Bé, suposo que aquells apareixeran un dia ò un altre.Els nou corriolaires emprenguérem la marxa cap a la riera d’Argentona, la travessàrem a can Pitongo i, a tocar de la casa de la Por, com ja és costum aquest hivern i abans d’emprendre l’escalada fins el bosc del Gitano, ens traiérem quelcom de roba. Abans d’arribar en aquest punt però, en Rodrigo ja va tenir la
primera ensopegada del matí. En no semblar res greu, continuàrem la pujada pel corriol que discorre perpendicularment entre la casa de la Por i can Riera, fins el bosc del Gitano i ja a la banda d’Agell, vam faldejar el turó dels Oriols fins als límits de la pedrera de Cabrera. Férem una petita aturada per recuperar l’alè, aprofitàrem per fer unes fotos i quan anàrem per arrencar, en Rodrigo ens diu que es retira perquè el genoll li fa mal de la patacada. Vol tornar per Agell, és a dir, desfer el camí que hem fet. Intentem de convèncer-lo de fer la baixada fins el cementiri pel la carena del Turó d’en Punsola, però no se’n veu en cor. Ens acomiadem i iniciem el descens, que ens ser entretingut, se’ns fa curtíssim.
Pel carrer d’en Punsola entrem a Cabrera, travessem el poble i passant per can Lladó, tornem a enfilar fins al peu de la pedrera. El viarany volta el llevant del poblat ibèric, que compta amb alguns graons, uns tants revolts i amb un important escull a la part final: un repetjó per fer treure el sopar.
Tot just el superen dos corriolaires. Travessem el tros de pista i continuem pel fresc, frondós i costerut corriol que ens menarà al camí que d’Agell du al coll de Codera. En arribar al coll, decidim de baixar per la trialera (per nosaltres de Codera) i travessar la pista de Burriac en direcció al coll de Burriac per trencar avall, pel camí antic d’Argentona a Cabrils i arribar a la Font del Ferro, seguir per la Font de l’Esquirol, Font de les Sureres, enfilar fins la del Camí i baixar per un senderó fins el torrent de la Feu. Com que ens sembla que és massa d’hora per esmorzar i ningú té gana, ens dirigim cap a la Font de les Oliveres i grimpem pel seu vessant sud el turó de l’Esquei de la Feu. El primer tram, al damunt de la font de les Oliveres fins enllaçar amb la pista, es fa feixuc, tant, que tots en fem uns vint metres a peu. Quan arribem a dalt, sembla que la gana s’ha desvetllat. Pel vessant de ponent del turó, arribem al Malpas i comencem el traumàtic descens per les tres fonts: D’en Baló, de la Cua Llarga i tornem a passar per la de les Oliveres. A mitja davallada i a l’entrada del sector més complicat, el Tete compra una parcel·la i el Màster, queanava al davant, agafa por. Pel Tete només ha estat un ensurt i el Màster intenta de nou el tram. El fa fins la meitat. La resta el fem a peu. És molt, molt complicat. Que un dia el farem tot, us ho bén asseguro.
Acabem de baixar fins a tocar de can Pata i decidim d’anar a esmorzar al Bar Núria. És tancat. Anem cap al centre del poble per fer-ho en un dels bars de la Plaça Nova. M’acomiado de la colla perquè tinc deures amb la canalla.
Havent esmorzat, la Flor, el Tete i en Carles se’n tornen cap a casa i resten per a la segona part l’Home Senzill, el Màster, en Prosciutto i la Virolla. Travessen la riera d’Argentona i pel Sot de can Bellatriu, enfilen fins la pista de llevant, passant per la cabana de l’indigent. En direcció a la granja de can Bagot, deixen la pista a la dreta, per un senderó que grimpa el turó del Rovell de l’Ou i arriba a la pista de can Bruguera, per damunt de can Martí de la Pujada. Van anar encigalant-se pels mateixos indrets, faldejant amunt, avall, avall, amunt, el Rovell de l’Ou, per acabar en el corriol nou que, del camí de can Bagot, mena a la cabana dels caçadors, a la Plana d’en Martí. D’allí continuàren fins l’Oasi i arran del mur de la sagrada finca, anàren a cercar el sender que surt cap a nord vers la Pedrera de can Noms i pel damunt de les Cauques d’en Gemmir enfilàren fins les Planes de can Nogueres de Manyans, la Brolleta, Can Bruguera i pel Parc Forestal, baixàren cap a casa.
S’ha de dir que aquesta sortida ha estat curta en quilometratge, però intensa en desnivell. I al desnivell s’hi ha d’afegir l’esforç fet per aconseguir ultrapassar els diferents esculls sense trepitjar el terra. Aquesta lluita, afegida a la distància i al desnivell, és la que es fa sentir veritablement al cos en cloure la volta.
Distància recorreguda: 32 qms. Desnivell+: 1409 m.
Els corriolaires: La Flor, L’Home Senzill, El Màster, En Pistons, En Prosciutto, El Tete, La Virolla, En Carles i En Rodrigo.
Les fotos, cliqueu aquí.
Fins la propera,
En Pistons.
En Pistons.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb Argentona, bicicorriols, BTT, Joan Lladó | Deixa un comentari
Sovint hi ha persones que al saber que sortim en BTT ens pregunten, quants qms feu? per on aneu?….Aleshores no saps ben bé que respondre ja que els qms. no són cap referència de la duresa de la pedalada. La sortida d’aquest diumenge és un clar exemple. En acabar la sortida ho vàrem està comentan amb el Master, el Prosciutto, la Virolla i jo mateix. Vàren sortir (la volta sencera) uns 32 qms. però per l’amor de Déu !!! tots per corriols, amb pujadors duríssims, técnics on en cada pedalada hi haviem de posar els cinc sentits per no tenir que baixar de la bici i seguir a peu. De fet quan vàrem parar per esmorzar portavem uns 15 qms. i ja haviem fet uns 700 mts de desnivell, i això ja es notava a les cames. Bé per acabar vull donar le benviguda al Rodrigo i al Carles, el pare del Guille, que vàren sortir amb nosaltres per primera vegada. Del primer no tenim temps de fer-na cap valoració ja que va plegar molt aviat, però al Carles dir-li que pensem que les sensacions foren bones, "animus" i esperem que vingueu altres diumenges.
fins aviat
Tot i la duressa de segons quines sortides en especial la del diumenge,ens ho passem de conya.Dir que la volta que varem fer es de les més gratificadores de les que fem,(per duressa,per trialera,per bonica…).
Donar gràcies a la flor per la seva inestimable ajuda vestida de flaire que’ns anava acompanyant duran bona part de la sortida deixan rastre del seu pas,no siguès que’ns perdéssim.
La meva compra de parcel.la amb va sortir amb una bona prusvàlua en forma de rescades i morats a la cama dreta,peró bé ja hi sóc abonat.
Per l’home cenzill felicitar-lo en el dia del seu onomàstic
fins aviat
P.D. Gràcies al prociutto i en pistons per les seves fotos.
Realment, us ho heu de passar d’allò més bé !!! Per part meva, les ganes d’aparèixer un dia a la Pç. Fiveller hi son, i no sabeu pas com… però, ara per ara m’es totalment impossible seguir-vos. La meva sortida del dissabte va ser genial ens ho vam passar molt bé, i la vam disfrutar moltíssim, unes bones baixades, unes bones pujades i com no, un bon esmorzar, i la meva companya va aguantar com una campiona. Per mi va fallar el temps, a primera hora del matí cap problema, però a mig matí, la calor era mortal !!! feia moltíssima calor, quan és estiu, cap problema acabes la sortida, una bona dutxa i cap a la platja, però a l’hivern…. Li vaig estar comentant que hi havia la possiblitat de fer alguna sortida amb una colla de corriolers i ella de bon principi ja no li va fer molta gràcia, a ella no li agrada massa les sortides per la muntanya, no sap el que es perd, veritat???!!! Jo quan veig els resums de les vostres sortides m’entren unes ganes d’enfortir-me… suposo que és questió de temps i de perdre la vergonya.
Us envio una salutació per tots !!!
LCM
Pd.: He intentat posar una foto meva, i no he pogut de cap de les maneres, si algú em pot explicar de manera resumida els passos a seguir, la penjo i sino, no passa res, ho seguiré intentant. Gràcies per avançat.
Fins aviat !!!!