BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Content per la visita a peu al poblat ibèric de Puig Castellar en un diàfan capvesprol amb les senyores, amb en Martí concretem l’escapada per l’endemà diumenge cap el Montseny. De moment en serem tres: ell, en Guillem i jo. Més tard s’hi afegirà en Nil i havent sopat en Manel.

Com que en el tomb previst en Martí hi incloïa la visita al Castell de Taradell (Castell d’en Boix), res em feu dubtar d’apuntar-me en la seva proposta d’escapada matinal. Per aquells verals on la terra és ben roja hi havíem estat amb la colla potser fa més de quinze anys i em plaïa de repetir-hi ruta sense l’afany ni les pretensions de restar trinxat per tota la resta del dia; amb un ritme, un desnivell i una distància més adients a la nostra davallada vital.

En Guillem no dubtà en afegir-s’hi tot i que llevar-se en hores petites no és pas el seu afany. Aquesta decisió també em serví d’alenada i d’empenta per encarar amb alegria l’excursió. Darrerament em manca sovint la motivació per fer qualsevol esport. Sortir a fer-ne, si no és amb l’excusa de visitar o veure alguna primícia cultural, no em motiva gaire, per no dir gens. M’hi obligo, però.

Així doncs, després del viatge d’aproximació fins a Seva, engegàrem amb les eines cap  2/9 de 9 del matí. En Nil començà ben estiuenc i en aquelles hores que encara fresquejava, un xic de roba no era pas sobrera. El llarg ascens fins el Turó del pou d’en Sala transcorregué en primera instància per pista, passant pel Brull, més endavant per la font Pomereta i, cap els 1200m., l’emprenguérem per un molt costerut corriol per prendre el fil de la carena que s’inicia al Turó de l’Alzina Rodona als 1241m., enllaça amb el de les Daines a 1244m. i culmina al d’en Sala a 1265m.

En aquesta bonica talaia ens hi aturem per esmorzar abans d’iniciar el descens. Tenim a l’altra vessant del fondal del Torrent dels Rentadors, en la línia del Gorg Negre i mirant cap a migdia, el Santuari de Sant Segimon i, un xic més enlairada, l’ermita de Sant Miquel dels Barretons i el seu turó a 1339m. Comentem el camí fet, tot el que abastem als nostres peus i fins més enllà podem observar la silueta d’en Gomes i l’Anna al cim del Comanegra. Els entrepans han estat cruspits en una revolada; així que toca reprendre la marxa resseguint encara el fil carener fins el Turó de l’Oriol a 1224m. i a partir d’aquest punt és on comença el primer descens de la jornada en camí molt pedregós a l’inici que s’anirà endolcint a mesura que arribem a la carretera de Seva a Viladrau. Aleshores seguirem un tram curt de carretera per prendre un corriol que fa un petit puja-baixa fins a travessar la mateixa carretera i obrir així la segona anella de la jornada vers l’entorn sud de Taradell.

El senderó ressegueix el traçat d’una línia elèctrica fins trobar una gran pista que és l’antic camí de Taradell a Viladrau. En algun tram d’aquesta el pendent és força costerut fins assolir l’altiplà on també hi coincideix el GR2 que sense deixar-lo, ens menarà al Castell de Taradell o d’en Boix. Abans hem hagut de fer alguna filigrana enmig dels grans blocs de conglomerat ideals per a practicar-hi l’escalada i és on s’hi pot trobar una de les vies més difícils del món en la modalitat de búlder o bloc.

Ens fem algunes fotos damunt la timba de la Creu del Castell i després entrem al seu recinte per visitar els vestigis d’aquesta vella baluerna del segle X. Hi trobem força visitants que alguns aprofiten la bonior del temps per aclofar-se damunt la roca temperada a recer dels antics murs i deixar-se embolcallar pel caliu del sol.

Desfem el camí fins trobar de nou la pista i deixar-la tot seguit per resseguir la roca mare de gresos rogencs característics de la zona. Aquí és on vaig recordar-hi el nostre pas anant a Viladrau des de Taradell un 30 d’abril de 2006 amb en Tronxo, en Valentí, en Giovanni, en Vallmajó i en Carles.

Ens entretenim una estona observant les diferents traçades de bicis i motos en el graons i formacions que l’erosió ha creat en aquest curiós paratge i tot seguit ens endinsem en zona boscosa, plena de giragonses i ondulacions que, en un canvi sobtat, fa que en Guillem trenqui la cadena. L’adobem i en menys de mitja hora més de camí arribem gairebé al final del recorregut preparat per en Martí. Ens refresquem en el Gurri abans d’enfilar a la carretera i fer el darrer quilòmetre per aquesta i arribar on hi tenim els cotxes.

En acabat d’abillar-nos de carrer i ja de tornada cap a casa, ens aturem en un bar de Seva per fer unes cerveses convidats per en Manel que va fer anys i celebrem també l’original matinal de diumenge en la nova eixida del Màster.

Salut!

Joan Lladó

Els corriolaires: Martí Montserrat, Manel Trenchs, Guillem Lladó, Nil Llorens i Joan Lladó.

Distància recorreguda: 24 km.

Desnivell: 978 m.

Ruta del Strava: cliqueu aquí.

L’àlbum de fotos: cliqueu aquí.