BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per unes qüestions logístiques, els dotze que érem vam haver d’anar amb quatre cotxes. Aparcàrem ben a prop de la Font  de la Pineda situada a nivell del riu Tenes. Lloc ombrívol o hi destaca un magestuós i monumental plataner. Creuàrem el riu per un gual i enfilàrem sota el vermellosos i suggerents blocs de gres tot superant el marge esquerra del Torrent Fondo per arribar tot seguit a Sant Feliu de Codines. Travessàrem el poble i per la carretera ens dirigírem fins l’entrada del parc aviari del Niu d’Àligues on prenguérem la pista que de seguida deixaríem per començar a enfilar a peu pel GR.

Ens fixem en un de tant sots que hi ha al territori, la Bauma d’en Xec, aprofitat en aquest cas com a aixopluc del pagès i habilitat amb grans basses de pedra per recollir l’aigua pel rec.

Superat el primer tram més dret, comencem a pedalejar en ombrívol corriol cobert d’alzines, clapejat per alguns camps erms de fina herba fins l’Alzina de la Creu, collet planer. Els que s’havien quedat més enrere en aquest tram, arriben al coll tot queixant-se de les múltiples pessigades d’abella que han rebut. La resta no n’hem vist ni una. Potser les hem alterat al nostre pas.

Continuem en davallada per bonic corriol cap al Sot del Gorguet i flanquegem després l’impressionant espadat de Sant Martí per damunt la carretera, per finir en tram molt tècnic a la carretera de Sant Miquel, abans de creuar el Tenes.

Quan tothom arriba, seguim la carretera passant pel Santuari i la deixem al salt de Roca Gironella per prendre la pista que enfila tot pedregosa cap a llevant. En tenia un record vague d’aquesta: sabia que era pedregosa i que pujava força. Pren la iniciativa en Bernat que, tot just començar, s’avança uns metres. El seguim en Pep, jo, l’Albert, en Martí… La pista, com més s’enxerina, més pedregam presenta i cal una bona dosi de ronyonada per aguantar l’envestida. En Pep va mantenint el ritme fins que diu prou i ens cedeix la plaça. Sento la presència de l’Albert i en Martí que van ensenyant-me la roda. Aguanto  fins dalt amb no poc sacrifici. L’escalada ha estat disputada.  En Bernat no ha cedit cap metre i ha picat la colla sense compassió. Ens espera a la cruïlla del Soler de Bertí i un xic més endavant esperem que arribi la resta.

Hi ha molta gana i poca paciència i al Collet de la Feu geiem per terra a banda i banda de la pista i ens cruspim l’entrepà per esmorzar. La gran escalfada pujant i l’airet fi que passa, ens obliga a endossar-nos els paravents. Tenim a l’alçada del nostres ulls Sant Pere de Bertí per on més tard hi passarem de tornada.

Quan acabem de fer el brètol seguim pista amunt fins el Collet de les Pereres i prop de la Font del Pollancre prenem un corriol que enfila molt dret vers el Coll de la Nou i ens mena de pet al mas de Bellavista Vella. Bonic paratge amb grans però erms bancals encarats cap a migdia. Mentre anem baixant, l’Adrià no en té prou i continua cap amunt la pista que acabem de travessar. Li cridem l’altu i aprofitem per fer quatre fotos de l’entranyable entorn.

Anem girant cap al sud i encarrilem el GR5 que ressegueix el fil de la cinglera. Les vistes del fons de la vall són espectaculars i més endavant, tot girant el cap, observem la curiosa formació geològica penjada de l’espadat, coneguda com la Taula de Pedra.

Al Sot del Grau comença el tram més tècnic de la jornada i uns més que els altres, gaudim de valent de tan exposat descens fins la Soleia de la Rovira. Voltem després per la Baga de la Rovira fins el concorregut Santuari de Puiggraciós on una simpàtica voluntària ens fara les fotos de tota la colla.

Per la pista progressem fins el Coll de can Tripeta i el Grau Mercader on a mitja pujada ens trobem un intrèpid furgó encallat en el pedregós i exposat viarany. Hi ha gent per tot.

Després de Cal Mestret i havent travessat el Sot d’en Berga, hem de superar un tram de camí d’aquells de carcanada i equilibris fins arribar al Clascar. Tret de la ronyonada, de poc que no deixo un ull penjat en una branca.

A la casa forta d’el Clascar fem una breu aturada per contemplar la construcció i en Giovanni fa unes preses amb vídeo de tota la corrúa.

Seguim per un bellíssim corriol fins a Sant Pere de Bertí per on passem sense temps de contemplacions.

Continuem ara pel GR5 que ens endinsarà a la Baga de Fontguineu i després d’uns breus moments de dubte de com abastar el marge dret del rierol, ens posicionem en un dels camins més bonics del Bertí que tot resseguint i flanquejant la cinglera a una alçada d’uns cinc-cents metres i envoltats d’una catifa d’arbusts i matolls que no supera la nostra alçada i alhora ens permet una visió total de l’entorn, ens menarà al Fai.

El darrer tram del corriol es complica en fer les darreres marrades fins el Rossinyol. A les portes del Santuari ens agrupem i quan comencem a davallar, ens aturem en un bonic i blincat roure per fer una foto de grup amb les cascades de teló de fons.

L’Anscari s’emociona amb el descens que se li presenta i comença a davallar sense pensar-s’ho. Jo li vaig al darrere i l’enganxo un troç més avall. El Torrent del Gat Menjat és superat amb un bonic i treballat pont i podem observar la faixa rogenca característica dels cingles. L’empedrat i els revolts d’aquest tram ens recorden el Torrent de Biniaraix a Mallorca.

Passem per la Madella on guarden la pota de la darrera lloba del Bertí i tot seguit per la Font de la Pineda on dos artistes s’inspiren amb tant suggerent racó, l’interpreten i amb els seus pinzells el plasmen a la tela.

Fins aquí un bon tast dels Cingles de Bertí.

Fins la propera,
Joan LLadó

Els corriolaires: Adrià T., Albert G., Andreu C., Anscari N., Bernat M., Ferran R,. Ferran S., Giovanni L., Joan LL., Martí M., Pep F. i Valentí T.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.