BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Sergi Corado

He tingut la sort durant aquest pont de la “fira”, de gaudir de tres dies de calma amb la familia al petit poble de Borredà, entre Ripoll i Berga. Vam estar en una casa rural, “El Querol Vell”, la qual us recomano si voleu estar tranquils, menjar bé, tenir a la canalla controlada i rebre un tracte d´allò més familiar.

 

Com us pudeu imaginar, el fet de que anés amb la dona i la nena no em va fer dubtar a l´hora d´agafar una de les bicis, així que després de pensar-m´ho una mica, vaig decidir-me per la de muntanya.

Dissabte a la tarda mentre les noies descansaven, vaig sortir una estoneta per tenir una petita presa de contacte amb el terreny i “matar” les ganes de bici, tot plegat 20kms. i un bon ruixat. Diumenge, sobre dos quarts de vuit, començo la sortida que prèviament havia programat sobre el mapa  de l´Alpina “Catllaràs-Picancel”, que l´Andreu em va fer arribar, gràcies Flor!!

Surto de Borredà per anar a buscar la carretera que va fins a St. Jaume de Frontanyà, als dos o tres kms. agafo el camí de l´ermita de Sant Sadurní de Rotgers, pista asfaltada i costeruda  fins arribar més o menys  a la Collada de Cirera. A partir d´aquí, s´acava el ciment i es torna en pista forestal plena d´esquirols  i vaques pasturant tranquil.lament.

En arribar a la petita ermita segueixo les indicacions d´un rètol i agafo el GR-4 per anar a buscar una carretera local que puja del poble de Vilada en direcció Castell de l´Areny, per anar a trobar l´inici d´una altre pistota que m´ha de portar fins Sant Romà de la Clusa. Arribo a l´inici de la pista, i com que fa bon dia i veig que la cosa serà suada, em paro un moment i aprofito per treure´m roba i beure una mica.

Començo a pujar. Perquè us feu una idea, es la típica pista tipo “Volta”, amb moltes “esses” per guanyar alçada ràpidament i a ple sol. Tot i això es deixa fer bastant bé. Passen els kms. i la pista transcorre ara enmig d´uns cingles ombrívols i freds durant aproximadament un km.  fins que finalment surto a un prat verd espectacular. Tram final de pujada i arribo a Sant Romà. Faig una ullada al mapa per resituar-me i aprofito per mejar una barreta. Al sortir tant d´hora la cuina de la casa estava tancada i al poble no hi havia cap bar obert…

Com que tinc clar per on haig de seguir no perdo gaire temps i continuo pujant pel GR4 (aquí tot puja). El paissatge es fantàstic, em moc entre els 1500-1600mts. i tot està florit i ple d´animalons corrent per tot arreu. Aquests  detalls  són els que compensen tot l´esforç que fem sobre la bici. Potser un esquirol que ens creua, potser el verd d´un prat, potser el so de l´aigua, la calma… en fi, segur que tots trobaríem milers de petits moments i sensacions per fer que una sortida sigui especial. Aquesta per mi, és la gran diferència amb la carretera.

Bé deixem-nos de moments romàntics. Segueixo pujant sempre per la pista principal, fins que un rètol a la collada de Sant Miquel em fa treure el mapa i decidir per on seguir. Miro al mapa les opcions del rètol i no em convencen, així que  decideixo seguir pel camí que tenia pensat al sortir. Per fi començo a baixar, ja era hora!!!… i quan arribo al Camp de l´Ermità agafo una pista a mà esquerra que si no m´he equivocat m´ha de deixar a la petita carretera local que ve de Sant Julià de Cerdanyola. A tot això, encara no m´he creuat amb cap ciclista, i això que tot son pistes…

Arribo a la carretera, el que vol dir que no sóc un expert en orientació però que tampoc ho faig tan malament. Com no, la carretera fa pujada, per variar… En arribar a un revolt veig un cartell informant-me que em falten menys de dos kms per arribar al Santuari de Falgars. Espero que facin entrepans perquè tinc una gana que la propera vaca que vegi me la cruspiré tot seguint els consells del “superviviente” de la Cuatro… Arribo al santuari i estic de sort, és obert i a la fi podré menjar alguna cosa més que barretes i gels.

Mentre esmorzo una bona torrada amb embotit de la zona,  em plantejo la tornada. La Moni m´ha dit que tindrem convidats a dinar perquè ens venen a veure uns amics, així que la meva idea de passar tot el dia sobre la bici queda anulada.

Surto del santuari amb el camí de tornada modificat i clar.  Agafo la pista principal (semblo el road book de la Volta) direcció la Roca de la Lluna i passo de llarg el desviament  cap a Vallfogona i el que portava cap a La Roca i Xalet del Catllaràs, que en un principi era el que volia haver fet .Tram llarg i ràpid de baixada fins La Pobla de Lillet, els que vau fer l’última edició de la Volta la recordareu perfectament ja que la vam fer cap al final de la primera etapa abans d´agafar la carretera fins a Castellar. L´Adrià encara està intentant oblidar aquells vuit kms finals d´asfalt, oi Adrià??? Jejeje.

Travesso la Pobla  i vaig a buscar la carretera de Sant Jaume de Frontanyà / Borredà.

Em resten uns 18 kms. aproximadament de carretera trenca-cames , i amb aquesta bici els kms. no passen tan ràpids com amb la “flaca”… Finalment, després de 64 kms. i 1923 mts. de desnivell , cap a la una del migdia  arribo a la casa quasi al mateix temps que els convidats.