BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PEDALS DEL VENT. CAVALLS DEL VENT VERSIONATS PER FER AMB BTT 11.10.2009

Per Martí Montserrat

Ja fa mesos, parlant amb en Jordi Francès sobre la pujada al Comabona amb bicicleta, em va comentar que al bloc de l’Albert Castellet hi havia una ressenya de la pujada al cim. Buscant-ho, el que vaig trobar és un llibre de ruta dels Pedals del Vent (volta amb btt pels refugis guardats del Parc Natural del Cadí Moixero), amb 4800m desnivell positiu i 134 km fets en una sola jornada de més de 16h !!! Quina passada!!!

Vaig  proposar varis cops d’anar-hi però ningú  s’hi va enganxar. Després de madurar-ho amb el coixí decideixo fer-ho sol…solet,  pobret  pobret .Com més hi penso, més ganes tinc i em vull la sang només de pensar en aquesta fabulosa volta i amb el repte de fer-ho d’una tacada.
Surto de Bagà a 2/4 de 6h…massa tard segons els meus càlculs, amb el frontal al cap i la meva estimada bicicleta, que per cert, serà la única companyia que tindré durant la llarga jornada. Pedalada rere pedalada amb molta paciència i amb molta moral van passant els km…Espinalvell, Coll de la Vena, Coll de la Bauma. Aquets són els trams més durs psicològicament doncs em trobo sol al mig del bosc, de negre nit i amb el repte de més de 130 km per davant. Però a l’hora, són moments d’aquells màgics que es recorden sempre més. Tot disfrutant d’aquests moments arribo ja a Gresolet i al primer dels refugis de la volta, que està en una vall fonda als peus del mític Pedraforca. Amb bona pujada m’arribo al poble de Saldes per seguir ara ja amb les primeres llums del dia direcció al segon refugi de la jornada que no es cap altre que el bucòlic LLuís  Estasen, situat estratègicament als peus les tantes escalades parets del Pedraforca. Segueixo fins el Coll de les Bassotes i un cop aquí comensa l’ascensió al pas dels Gosolans(coll per atravessar el Cadí de 2430m). Per mi,  aquets km són del millor que he fet mai amb bicicleta, són increïbles… 90% ciclable i amb unes vistes espatarrants que em produeixen un estat d’eufòria i benestar. En aquest punt l’espectacularitat del Cadí queda ven palesa tot baixant fent ziga-zagues per un increïble descens cap el refugi de Prat d’Aguiló (tercer refugi de la jornada).Seguint el PR c-124 direcció a la Vall de Riudolaina i fins el poble de Nas, després el poble de Pi i tot seguit Talló. Comensa la tercera pujada del dia, la cosa ja comensa a picar doncs ja son 2/4 de 1h i encara com aquell qui diu no he parat n’hi a fer un mos. Notant-me els km a les cames arribo al quart refugi de la volta, el ja conegut per la majoria de nosaltres:  els Cortals de l’Ingla . Sense fer el saltimbanqui, ni salts de Tarsan segueixo direcció el Coll de Pendis . Ara ja en baixada arribo al cinquè refugi de la Pedals del Vent, el sempre ple de “domingueros” Serrat de les Esposes i a continuació el poble de Riu…Començament de la quarta i ultima pujada, però de 1500m de desnivell, que per acabar el “tute” no esta gens malament!!!
M’arribo fins al poble d’Orús i també Das en el qual començo a pujar direcció a Masella. Un cop aquí la cosa es posa seria ja que l’acumulació de km a les cames no perdona i les fortíssimes rampes de la pista que em portarà fins el cim de la Tossa d’ Alp (2640m) no perdonen, però … amb paciència i esperit de sacrifici s’arriba a tot arreu. Fins i tot al sisè refugi : el  Niu de l’Àguila, que fent honor al seu nom  está construït ben bé al cim d’aquest meravellós mirador. Faig la foto de rigor i per començar el descens m’haig d’abrigar, però… collons !!! M’he deixat la capelina rosa d’en “Vallma” que diuen que es el millor per baixar del Niu de l’Àguila !…je,je,je. Vaig seguint les marques taronges dels Cavalls del Vent per un difícil però preciós corriol d’alta muntanya amb unes espectaculars vistes fins el coll de Comafloriu.
Paro…haig de parar…és fantàstic, la llum de tarda, la soledat, el silenci, un grup d’isards que corren a amagar-se…és un moment màgic d’aquells que convé guardar a la memòria. Des del coll continua el descens igual que el tram anterior dur i molt tècnic fins la pista que ens porta al mirador dels Orris i tot seguit per pista pedregosa fins l’últim!!!.El setè refugi de la “volteta” : el Rebost. Entro a saludar els bons amics dels guardes. Després de menjar ,veure i d’una amigable conversa , segueixo cap avall per la pista infectada de pedres fins l’Hospitalet. D’aquí fins a Bagà per la carretera… Fi dels Pedals del Vent !!!!Molt  recomanable volta per una de les zones del Pirineu més maques i variades i que de ben segur deixarà molt bons records a qui es proposi fer-la.

A reveure,
Martí Montserrat

145 km de recorregut
4800m de desnivell
13h amb les parades

Les fotos: cliqueu aquí.


Respon a Pepe Linares Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.