BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Generalment quan faig vacances amb la família deixo de banda les activitats esportives habituals desenvolupades a les nostres contrades. Aquest  any  però aprofitant la gran capacitat de carrega de l’autocaravana hi faig entrar la bicicleta de carretera…

Son les tres de la tarda i hem passat gairebé  tot el matí caminant per la cara oest del Gruppo di Sella al cor de la Val di Fasa. Estem cansadots de fer arriar la mainada i restem al costat del refugi Monte Pallidi dinant a una area destinada al picnic.

Aprofitant que la mestressa esta enfeinada i la canalla esta jugant, descarrego a corre cuita la bicicleta, en poso el mallot, agafo un parell de barretes , aigua i cap avall direcció la turística població de Canazei.Arribo a la cruïlla dels dos ports i sense aturar me enfilo les primeres rampes del Passo Pordoi.Aquest port no es especialment difícil de pujar llevat no dugis molts quilometres a les cames.El ferm està perfecta,  fins i tot hi han uns quilometres amb  l’asfalt nou de trinca, la successió de corbes numerades ( en aquestes terres s’anomenen tornantis ) dibuixen tota l’ascensió que transcorre al peu de la mole dolomítica del Sass Pordori al massís del Grupo di Sella.

Pujo amb alegria i supero infinitat de ciclistes i en sento observat a reüll , segurament per la meva procedència, deu costar desxifrar el nostres logos del mallot, llevat de la Senyera.

Un cop arribat al panell indicador del Passo de Pordoi 2117 de fi de port faig les fotos , m’abrigo i començo un descens fantàstic gaudint de les vistes sobre la Val di Fasa i tot les muntanyes que m’envolten.

Arribat al cruïlla començo a pujar direcció el Port de Sella, aquest port es molt més maco per que passa ben be per sota de la gegantina paret del Gruppo di Sella i es dirigeix cap al no menys impressionat Gruppo de Sassolungo.

En aquest port el desnivell pica un xic mes però es el desnivell es veu recompensat perquè en general  les corbes son mes maques, mes dretes i la vegetació a banda i banda es mes espectacular, el ferm també esta en molt bones condicions llevat d’algun petit esvoranc.

La part final d’aquet port es memorable ja que compta amb una recta de gairebé mig quilometres amb poc desnivell que permet de fruir de les vistes del massís de Sassolungo abans d’arribar a l’hotel de Maria Flora a 2244 mts.

Passo dello Stelvio

S’acosta el final de les vacances i ens troben reposant de l’estrés  de realitzar la segona repetició mundial amb autocaravana de la travessa del Passo di Gavia ( gràcies mamelló per esmentar-ho abans de sortir) en el Parco Nazionale dello Stelvio, a la localitat de Isolacaccia prop de Bormio porta d’entrada del port mític de l’Estelvio.

Aquest cop si que calculo que la etapa serà un xic mes llarga uns 60 quilometres i uns 1800 de desnivell.

Surto amb direcció a Bormio passat per unes petites poblacions fins als Banys de Bormio on veritablement comença l’ascensió al gegant, aquest terrenys es molt planer i em permet d’anar escalfant.

Aquest port que compta amb un desnivell de 1560 mts amb un quilometratge de 21,9 al 7,14 % de promig i amb unes 37 tornantis ( corbes de ferradura ) arriba gairebé a 3000 mts d’altura, no es mi de menys el mes maco de la zona, però la seva immensitat es aclaparadora.

Desprès de superar les primeres rampes superiors al 10% deixem la vall de Bormio i ens acostem als primers tornantis que menen als túnels i galeries molt estretes amb relació a la carretera. En aquest punt el pendent es d’un 8 % i costa moure la màquina, no ajuda gens la manca d’enllumenat i les pèssimes condicicions del ferm ( al baixar amb trànsit ho passaré malament).

Després d’un tram molt llarg i  amb molta inclinació ( es pot observar una inscripció a la carretera d’un 14 %), arribo a la part potser mes maca del port,  hi ha uns 14 tornantis seguits per tal de superar un gran pany de paret fins a la vall penjada superior.

Aquesta vall de origen graciar s’estén per espai d’uns tres quilometres fins arribar a l’Umbrailpass, que dona accés a Suïssa. Cal dir però que la majestuositat de l’espai es veu trencada per les torres d’alta tensió que passant per el vell mig de la vall.

A partir de l’Umbrailpass l’ascensió torna a ser molt dura son tres quilometres al 9 % a gairebé 3000mts d’alçada… però el sol fet de que doblegàrem el gegant fa que et recargolis sobre el pedalier.

La desil•lusió es majúscula jo esperava pau i tranquil•litat i em trobo un mercat de roba i tots tipus d’estris al vell mig del coll, botigues, paradetes de menjar ràpid i una munió de turistes, motars…

Afortunadament la foto i els bravos de la penya i la posterior baixada em treuen definitivament el malt regust de boca.

Carles

Les fotos de Pordoi i Sella: cliqueu aquí.
Les fotos del Stelvio: cliqueu aquí.