BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

MONTCABRER 24.07.2008

Per Joan Lladó

Som a les portes de les Santes i alhora de les vacances. S’acosta també la volta a la Cerdanya i tothom hi vol fer un bon paper. D’aquí ve que les sortides de dijous a la tarda no es diferenciïn de les de diumenge pel que a assistència es refereix.

Aquest dijous ens vam trobar onze elements a la Plaça i la vam emprendre cap a Santa Elena amb la intenció d’anar a Montcabrer que feia molt de temps, anys potser, que no hi anàvem amb bici.

Quan vam passar el bosc del Gitano i arribats a la pedrera de Cabrera, vam seguir el camí de Codera deixant-lo tot seguit i anar al Poblat Ibèric pel senderó de llevant. A la font de Cabrera, com és habitual, vam fer els intrèpids baixant el talús de l’aparcament de dalt. Quan en vam tenir prou i aparegué l’Adrià, vam continuar cap a la Creu de l’Avellà. Allí ens endinsàrem pel bosc en direcció a les Planes i ja, agafant el fil carener, i amb bons cops de ronyonada, ens enfilàrem al Montcabrer. Bonica i avançada talaia sobre el Maresme que fa encetar apassionats comentaris. Ens fem la foto i emprenem la marxa tornant cap al Turó de l’Infern. El tram trialer en baixada fa la guitza a en Manel que en una caiguda volada, estampa la carcanada al nostre apreciat granit. Tret d’algun inevitable cop, cap conseqüència apreciable.

Ens entretenim una estona cercant el corriol que baixa a Cabrera i quan ja decidíem de desfer el camí d’anada, al vessant de ponent del Turó de l’Infern, trobem un petit caminet amb marques blanques que no dubtem de seguir. És el que cercàvem. Comença molt dret amb alguns trams impracticables però que a estones es deixa dominar. Quan deixem la cota més alta, el sotabosc és fa més net i el pendent no és tant pronunciat, aleshores gaudim de veres.

Quan el camí planeja, es fa ombrívol. A les capçaleres dels torrents la vegetació és espessa i humida i dónen una bona sensació de frescor. Faldegem tot flanquejant el Montcabrer per la seva vessant nord-est fins al Camí de Cabrils.

Només ens resta travessar Cabrera i pel Camí del Mig tornem cap a casa. L’Enric i en Pep agafen la carretera d’Argentona.

A reveure,
Joan LLadó.

Els corriolaires: Àngel V., Pep F., Enric S., Joan LL., Martí M., Giovanni L., Valentí T., Manel, Adrià T., Manel T. i Marcel T.

Distància recorreguda: 26 km.
Desnivell + acum.: 960 m.
Les quatre fotos: clica aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.