BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

La ruta s’inicià a Ripoll i continuava fins a Campdevànol on trencàrem per prendre la carretera de Gombrèn. Allí férem una paradeta per carregar l’aigua que alguns encara no teníem i ja pensàvem amb l’esmorzar.

Seguírem vers la carretera del Santuari de Mongrony que abandonaríem per continuar cap al Castell de Mataplana, a ponent, la Serra del Pedró i Can Ros, ja a tocar de Castellar de n’Hug.

Al poble on neix el Llobregat, hi esmorzàrem abans de grimpar el Coll de la Creueta. Alguns de la colla de Món Bike ja ho havien fet  -esmorzar- abans de sortir de casa perquè no sabíen que pararíem per aquest afer. Jaume, Jaume. Possiblement, l’estona de l’àpat va ser massa llarg, però si es fa cicloturisme, què caram, es fa ben fet.

Havent esmorzat, a la plaça ens férem la foto tots els velocípedes de l’excursió i tot seguit emprenguérem l’escalada cap al Coll. Bonica i estètica ascenció que féu gaudir de valent a tots plegats i que anà col·locant a cadascú al seu lloc sense poder constatar grans diferències entre el primer i el darrer en fer cim.  Anàrem pràcticament arribant l’un darrere l’altre. Bonic.

Repetírem la foto de grup en alçada i iniciàrem la davallada cap a la Collada de Toses.  Ens reagrupàrem a la cruïlla dels Alabaus i plegats començàrem el descens cap a Fornells després de passar el coll que, sigui dit de passada, fou un dels primers grans del Pirineu en incloure’s en les primeres edicions de la Volta a Catalunya.

Al grupet capdavanter l’Esteve feia les delícies amb el seu mestratge traçant els revolts i gaudírem de valent baixant a tota pastilla tot alternant-nos per no perdre pistonada.

A la cruïlla de Fornells, pocs metres abans de la de Dòrria, reférem el grup per baixar fins el poble i allí repostar d’aigua a la font per poder fer front a les dues enfilades següents: Nevà i Campelles.

Fins a Nevà una molt bonica passejada entre alterosos boscos de pi negre a través d’una recent asfaltada pista i, després, per un tram emporlanat, vàrem baixar fins la carretera que ens menaria a Planoles. Aleshores, per llarga i costeruda pista emporlanada, fins a Campelles.

Aquest darrer tram féu estirar un xic més el grup, però tot i així, tothom anà arribant sense plorar. Només restava el Coll de Jou que feia patir a més d’un.

Davallàrem fins a Ribes on haguérem de tornar a repostar aigua a la font. Eren les dues de la tarda i per alguns un xic tard per emprendre la temible escalada al darrer coll. Així és que després d’algunes valoracions, es prengué la decisió, per gran alegria d’uns i poca tristesa d’altres, de tornar a Ripoll i fer un dinar de germanor.

La tornada fins a Ripoll fóu molt ràpida i alhora caòtica. La poca traça del grup per fer el relleu es constatà just en arrancar. Les demarrades se succeïren per tots costats amb el perill que comportaven,  fins que, a Campdevànol, l’Esteve donà unes petites explicacions per realitzar l’acció correctament i arribàrem al Bressol de Catalunya amb un aprovat justet.

Al pàrquing de la Ruta del Ferro ens refrescàrem i ens abillàrem per anar a dinar a Ripoll, però en no trobar un bon lloc per aparcar, vam decidir de fer-ho a Sant Quirze. Unes bones i refrescants gerres de cervesa i un abundós dinar donàren el punt i final a una bonica jornada de bicicleta de carretera.

Per molts anys,

Joan LLadó

Més enllà de neguits i entusiames,
potser el guany dels viatges és l’espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos,
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d’aquelles noves rutes.

Miquel MARTÍ i POL

Els de Món bike: Jaume V., Esteve S., Miquel S., Regina M., Quico M., Manuel F. i Ramón.
Els corriolaires: Giovanni L., Àngel V., Valentí T., Martí M., Anscari N. i Joan LL.

Distància recorreguda: 97 km.
Desnivell + acum.: 1848 m.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.