MOLTA CALOR 31.07.2008
Per Joan Lladó
Aquest dijous ens trobem els que encara no hem marxat de vacances. Ho fem una hora abans: a dos quarts de sis. L’Enric du un convidat, en Bernat, és triatleta. Benvingut.
Com que també hi ha l’Andreu i ha de marxar d’hora, anem cap a llevant. Comencem enfilant pel Camí del Nord al Turó d’Onofre Arnau. La xafogor és tan espessa que sembla que ens manqui l’aire. Renoi quina manera de suar. Quan travessem la carretera de Mata sentim un miolar llunyà, esquifit, menut i, de cop i volta, avançant cap als masos de Mata, ens apareix tot indefens i demanant ajuda, el petit cadell de gat. En Giovanni l’agafa i el deixa dins la tanca d’una de les cases per evitar que resti estampat al quitrà.
Abans d’entrar al bosc de Mata, cap al Mirador, ens trobem en Marcel i la Magda. Fem un canvi d’impressions i continuem el nostre camí. Flanquegem i anem a cercar la Font de la Salamandra. El tram fins tornar a la pista es fa molt feixuc. Cal lluitar amb totes les forces i la calor asfixiant ens complica la progressió. Ens recuperem refrescant-nos amb l’aigua que de fresca en té bén poc.
Pel camí de can Peret (per entendre’ns) arribem a la pista de Can Bruguera i tot seguit la deixem per anar pel corriol d’en Jordi que, per la quantitat de pins que barren el pas i l’aixaragallat que ens trobem el camí, dubtem si anem bé.
A can Bruguera girem cap a llevant i en una de les baixades entre brucs, l’Àngel va per terra per una enganxada amb una branca mal tallada. Al net i clarisser bosc de pi on fem parada, en Giovanni que en aquest afers té molta experiència, fa les cures a l’accidentat. Després d’això, en Bernat i l’Andreu, cadascú per la seva banda, ens deixen. Nosaltres continuem pel camí de la línia elèctrica, al vessant nord de can Bruguera, fins la Font de la Moreneta, després font d’en Noms i per Cal Gaig tombem cap a Manyans. A can Nogueres prenem el camí d’en Marcel en baixada, travessem la riera de Manyans i per sobre can Noms tombem cap el Rovell de l’Ou, tot enfilant primer fins les proximitats de la Cabana dels Caçadors i baixant pel molt bonic corriol que ens menarà a la pista prop de can Castells. Gairebé tots voldríem fer una refrescada en una bassa o safareig. Se m’ocorre d’anar a les basses de can Castells. Pel seu estat només podem remullar-hi el cap. Ja és prou.
Baixem pel torrent de Can Martí de la Pujada i per Can Polseguera després, entrem a Mataró. Acompanyo en Giovanni fins el cementiri de les Valls.
Bones vacances,
Joan LLadó.
Els corriolaires: Bernat, Enric S., Andreu C., Manel T., Valentí T., Adrià T., Àngel V., Joan LL. i Giovanni L.
Distància recorreguda: 34 km.
Desnivell + acum.: 840 m.
Les fotos: clica aquí.