BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Adrià Triquell

Sembla que últimament a la que portem tres setmanes seguides sense moure’ns dels nostres corriols del Maresme, ens envaeix un neguit que només s’esvaeix sortint a fer un tomb fora comarca. Sens dubte les sortides d’enguany que ens han fet els pastors hi han ajudat.

Ronda la idea de fer només una matinal, no sigui que amb una altra sortida de tot un dia incrementem el ja considerable índex de divorcis que portem a la colla. En Logístic s’ofereix a muntar una ruta pel Montseny, amb la promesa de ser a casa a les dues (que com era d’esperar d’una sortida guiada pel logístic, aconseguirem clavar la previsió amb una precisió de rellotge suís). Durant la setmana per un motiu o altre, es van produint diverses baixes, cosa que ens fa dubtar de si mantenim la idea, més que res pensant amb els pobres desgraciats que es perdran l’ocasió.

Deixem els cotxes a Gualba ben d’ hora. Fa un xic de fresca però se’ns passa ben aviat pujant per la pista fins a can Pereres Vell ,seguim fins a can Dolça (podeu veure alguna foto) i d’allí a can Barceló, on tenim un divertit encontre amb uns porcs i un parell de cavalls (m’ estalviaré la brometa fàcil).

El dia promet. Fa un temps fantàstic, la ruta, tot i que amb absència de corriols, està resultant d’ allò més variada i entretinguda.  El desnivell serà d’ uns 1.300 que es fa pràcticament tot seguit i sense treva. En un dels repetjons veig com en logístic en el moment de posar-se dret, trenca la cadena i es fot de cap. Esmenem la cosa i continuem pujant fins travessar la carretera, passem pel restaurant Can Carbonell, pedalem per una bonica fageda i esmorzem  a la font del Profit.

De la font, trobem pista i després carretera fins el coll de Sta Helena, prenem corriol i pista per la fageda fins el Roc Perer (on podeu veure com fem unes fotos sobre Sta. Fe). Amb la tranquil•litat de saber que la feina forta ja està feta, i que anem sobre l’ horari previst, fem la baixada a Sta Fe passant per Can Camps, una masia en ruïnes.  Es curiós, tot i que hem estat pedalant pràcticament tot el matí per pistes i llocs marcats en els plànols, no hem trobat ningú. No obstant, un cop a Sta Fe, hem d’ anar en compte que no ens atropelli ningú buscant lloc en l’ atapeït pàrquing.

El tram de baixada de Sta Fe a Gualba és se’ns dubte un dels més macos d’ aquesta matinal. Em quedo un xic enrere (que estrany!), no tan sols perquè el meu esperit poruc em fa anar amb compte que les nombroses fulles a terra no m’ amaguin una arrel traïdora, si no també perquè em ve de gust fer un parell de fotos que reflecteixin aquests típics colors de tardor-hivern, encara que sigui de manera precipitada i sense ni baixar de la bici. Resseguim la riera de Gualba fins la central i el Gorg Negre, on ens aturem a veure’l i on em ve a la memòria un parell d’ imatges de malson en un altre gorg a València…  Arribem a Can Prat i baixada intranscendent per pista a Gualba.

En fi, fantàstiques sensacions d’ una matinal al costat de casa.

Els corriolaires: Pep, Asncari, Enric, Manel Q., Joan, Martí i Adrià.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.