BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

MATARÓ-CAN BARROT (SANTA COLOMA DE F.) 02.09.2007

Per Joan Lladó

Repetim la jugada just un any després. Dijous decidírem de variar un xic l’itinerari i l’horari d’aquest entrenament per la Volta a la Cerdanya: per un costat avancem una hora la sortida en previsió de no fer esperar massa a les famílies. Això vol dir que hem d’estar tots preparats a la plaça a les cinc del matí. Per l’altra banda, optem per no travessar la plana del Vallès per manca de corriols i per evitar les obres del TGV que no són gaire boniques.

Així doncs, set corriolaires equipats amb els respectius llums frontals, encarem riallers, tot i la matinada, el camí de les Cinc Sènies. Pugem per Santa Mònica com si ens prenguessin l’esmorzar i al coll Pallarès fem la primera aturada. Alguns hi arriven amarats de suor. Continuem per la pista. A la Creu de Rupit comencem a albirar les primeres llums a l’horitzó. Seguim la pista pel Pi de Buac fins el camí d’en Ribes. Agafem un bon tram de GR i d’altres camins de la serra de can Clarenç fins el Pradell de la Serra.
Continuem avall per Santa Eulàlia de Tapioles, Gual de l’Arbocer i Tapioles. Ja és prou clar quan agafem la carretera de Palautordera. A Sant Esteve hem d’aturar-nos a adobar la bici d’en Martí que té algun radi trencat. Quan passem Santa Margarida encara no són les vuit i ens esperem deu minuts que obrin el restaurant, doncs cal emplenar el dipòsit abans no comencem la grimpada fins a Sant Marçal.
Abans de travessar la Tordera un xic més amunt del Molí d’en Bonamic, ben seca en aquell tram, escampem quatre purins que gairebé sobreeixien. Enfilem amb bona pendent fins a can Batista i la carretera de la Costa. Ens aturem per agrupar-nos i també per adobar una de les rodes d’en Martí. S’ha aixecat un bon dia gens i xafogós, que cal agrair. Fem un tram de carretera i pista i continuem per Can Rovira i el Salicrup fins el Collet del Bisbe on ens aturem una estona per recuperar l’alè, car la pendent s’ha anat enfilant, el camí era pedregós i calia lluitar cada metre.
A partir d’aquest coll voregem tota la vessant nord-oest del Turó de l’Home i les Agudes per una bonica pista que, travessant sots, torrents, sifonades, tarteres, fonts i idíl·liques fagedes, ens menarà prop del coll de Sant Marçal.
Al Coll de Sesferreres comencem la davallada per la pista vers llevant. La deixem en un revolt als Plans de Graners, passem pedalejant el Corral d’en Vidal per continuar en descens fins la regalada font de Marianegra al Sot de les Gotellades. Allí hi fem una bona refrescada, un mos i observem amb ulls de grans “experts” aranyes i llimacs. Seguim la pista cap a llevant fins enllaçar amb la de Coll de Te. Passem pel restaurant i, tot seguit, baixant per un fantàstic corriol, arribem al Pla de la Llet on admirem l’assolellada casa de la Feixa Llarga. Continuem davallant fins el Collet de la Coma i per sota el Turó de Monfort arribem a Sant Climent. En aquest punt enllacem amb el Camí del Nord que ja no deixarem fins a Arbúcies passant per les runes de Can Roc, travessant la Riera del Pont Cremat i arran de Cal Gall.
A la plaça de l’església seiem a la terrassa del bar per fer-hi un entrepà i uns coca-coles mentre ens distraiem observant la parròquia que surt de missa i amb els encants que passegen per les paradetes de quincalla.
Estem decidits de canviar l’itinerari de pujada que vam fer l’any passat i, davallant un tram de carretera, trenquem a Can Regàs per anar fins al Call del Rieral i enfilar fins a Mollfulleda per la pista. Molt ben conservat viarany que ens deixa remuntar amb bona marxa a la Serra de Ramilans.
Trampegem la serra i amb tendència a baixar, fem parada obligada a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda. Travessem belles i explotades suredes alternades amb perxades de pi blanc. A prop del castell de Farners, comencem la llarga, ràpida i, si no es va en compte, perillosa davallada cap a la plana de Santa Coloma i per un descuit, en Carles se’n va a terra pelant-se cuixa i genoll. Els companys que l’han vist caure se n’han endut un bon ensurt i per sort només ha estat això.
Arribem a can Barrot cap a les tres quan la canalla era a taula dinant. Per les mames hem arribat massa d’hora: els hem esguerrat l’hora del vermut.
Prenem un refresc, ens fem una bona dutxa a la piscina “olímpica” i cap a dinar hi manca gent.
Fins la propera,
Joan Lladó.Els corriolaires: Martí M., Manel T., Jordi C., Valentí T., Albert G., Carles Ll. i Joan Ll.
Distància recorreguda: 92 km.
Desnivell + acum.: 2430 m.
Les fotos, cliqueu aquí.


  1. Un any més s’acosta la Volta a la Cerdanya, aquest passat diumenge quedàrem a les cinc, sí, sí des del campanar de Santa Maria els quarts empaitaven les cinc, amb destí Can Barrot (Santa Coloma de Farners). Sembla ahir que enfilàrem la mateixa ruta també per preparar la Volta i renoi, ja ha passat un any!…."mal educat, el pas del temps remou la pols de la rutina,olors,carrers,cares de gent canvien i és fan diferents,el que era nou, a poc  a poc es va esgotant o s’elimina però el corriolers mentre poguem, repetirem any rera any les nostres sortides…"

    A la sortida d’aquesta setmana no ens van regalar res, per descomptat, però crec que a tots plegats, ens donà la sensació que ens va costar menys que l’any passat. No crec que sigui pel tram que ens estalviàrem del Vallés, en qualsevol cas aquella angoixa o patiment que jo personalment tenia des del moment que quedàrem diumenge, a les cinc, els cent qms….. a la que començarem a pedalar se’m esvaí en un tres i no res. Pedalar a aquella hora és fa molt agradable, no sé pot ser els meus estimats i fantàstics companys no vàren apretar, però de seguida em troba força còmode. Despres de l’esmorzar, tot enfilant cap a San Marçal es va fer una mica més dur, cosa que ja era de preveure, però tampoc res de l’altre mòn. Un cop a arbùcies, i després de la Coca-Cola, ens quedava l’última pujada llargueta, però pim-pam,pim-pam ja erem al coll. Felicito, o com ara està més de moda a la colla, estic orgullòs dels meus companys, dels fantàstics i dels que com jo no ho som tant però fem el que podem, i especialment al Jordi, renoi!!! jo ja li vaig dir que ni Ell mateix sabia quan fort estava…..Al estimat Carles demanar-li que no ens dongui aquests ensurts, que ja tenim una edat  encara que som massa joves per fer-nos grans, sort que només va ser això, un petit gran ensurt….Petonets des d’aquí també per al meu apreciat company d’equip "Il Grande Prosciutto" que està descansant, cosa que no sé si és bona o no…. ai, ai!!!!!!!! Farem el que podrem                                   

                                               FINS AVIAT

  2. Avui he tornat de vacances, el primer que he fet, abans de ni tan sols trucar a la família, és trucar a la colla a veure si sortíem demà, tinc mono potser? i el segon que he fet, doncs mirar al bloc, i em confirma el que em temia: heu estat entrenant com a condemnats.

    … i  tinc por, mooolta por: entre la meva petita lesió al genoll i les vacances, fa un mes que no toco la BTT!

    Espero que algú ja recollirà els meus trossets.

Respon a Adria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.