BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Així que el diumenge, durant l’ esmorzar de la sortida en bici a Vilanova  convoquem una nova pujada al Matagalls pel dimecres a la nit.

Només dos al final ens hi apuntem. La resta busquen penoses excuses ……la canalla, la dona, una reunió d’ escala, i coses per l’ estil………..ai covards!

En Martí recupera per telèfon al Xarli. Aquest no s’ ho pensa gaire, tot i que l’ endemà té previst marxar a l’ Aragó per dos dies d’ esquí de muntanya. Pugem doncs. El dia ha sigut súper assolellat, i la nit és esplèndida. Aquesta vegada arribem a Coll Formica sense trobar el més mínim rastre de neu i, mirant cap amunt, la cosa pinta fatal. No es veu neu per a lloc, però no podem deixar de tirar amunt, ja que hem arribat fins aquí.

Travessant  en vertical la pista, per tal de pujar més ràpids, triguem més de mitja hora abans de tocar neu i posar-nos les fustes. Mitja més i tropecientus zigazagues per estretes llengües de neu abans de trobar neu com cal.

A les deu estem a dalt a la creu. Arribar i abrigar-se és tota una cosa, ja que el vent ha anat pujant d’ intensitat i fa un fred que pela. Procurem arrecerar-nos ben ajupits arran de terra darrere el monument i fem l’ entrepà sense perdre temps.

La baixada resulta ser una lluita contra el vent, que ara ens talla la cara amb la neu que aixeca, i contra la neu  que està dura i crostosa com una mala cosa per sobre, i tova per sota.. Aquesta vegada no busco vies noves per meu compte i segueixo les traçades d’ en Martí A més el Xarly porta un frontal massa petit i amb la bateria ja
cadavèrica. El posem entremig per tal que s’ hi vegi i arribem gelats al punt més baix que es pot esquiar…

Caminant trobem el GR     , que en vint minuts ens porta fins al cotxe. No es pot dir que l’ esquiada hagi estat de les millors de la nostra vida, i la neu no era el que esperàvem, ni per quantitat ni per qualitat, però de ben segur que ha valgut la pena venir. Sempre millor que estar assegut davant la tele. Mira, hi ha gent que a la nit va al cine o bé a fer una birra. Nosaltres anem a esquiar!
¿Què passa?

Ciao, coglionazzi! Fins la propera.