BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

MALSON A LLEVANT STREET 23.01.2010

Per Giovanni Leonardi

Fa uns quants dies, cap les tres de la nit em vaig despertar tot fent un bot per damunt el llit, per gran espant de la meva dona.
“Res, res, tranquil·la, només ha sigut un mal somni…..no passa res” li vaig dir eixugant-me la suor que em cobria la front, però em vaig quedar amb els ulls entabanats mirant la foscor, sense poder treure’ m del davant les terribles imatges que havien quedat gravades en la ment.

….Em trobava dintre del bosc a la nit, molta foscor, sol,  pedalant sobre una bici que devia pesar cent quilos, les rodes enganxades en el fang, molta pujada i pedres davant meu, les branques del arbres doblegant-se per barrar el pas……el frontal trencat i sense sabates, els pedals em mossegaven els peus…. no, eren gossos, no sé…. ¿on és la colla, perquè no m’ ajuda ningú? espereu-me, cabrons!….. em responien rialles i sortien de la foscor boques gegants amb dents monstruoses, buscant les meves natges per a mossegar-les, tot cridant: “pedala home, pedala , pedala , dala….ala….la…..ja ja jaaa!”
…..caic, i durant un’ eternitat no toco el terra, no sento  i no veig res. Quan per fi em paro, m’ aixeco, estic al mig d’un escampat immens, la terra seca per quilometres al voltant…..i lluny, lluny em sembla veure una filera de figures lleugeres…. corren ràpides, criden i riuen alegres….les crido….”espereu-me, amics meus, soc jo, soc…..” però s’ esfumen en la boira sense fer-me puto cas, vull córrer però no tinc les cames…….la boira puja i m’ envolta tot, torna la foscor i és fosc perquè em trobo tancat en un lloc petit, estret, toco parets de fusta dura….hòstia, estic tancat dintre d’ un armari!! Hi ha mes gent amb mi (els reconec, son Manel, el Pep, en Marcel), tots enfangats, tots cridant com bojos….i la porta està tancada, no s’ obre…..m’ ofego!
Vull sortir……vull sortir de l’ armariiiiiiiiii !!!!!!….. i és quan em desperto, per fi.
“Això vol dir alguna cosa” em dic mentre m’ aixeco per anar a fer un riu, i de sobte ho entenc tot. Tot està més que clar!El matí em passo a la botiga Mónbike del Jaume, i tot avergonyit li demano si em pot ensenyar alguna d’ aquelles coses rares com les que de fa un temps fan servir els de la colla. …..sí, alguna bicicleta de carretera!

El dissabte a les vuit em presento als Burots amb un somriure d’ idiota estampat a la cara, tot cridant alegre dintre meu : “….espereu-me, companys, espereu-me……que vinc amb vosaltres!!!!……….”

Però, si us plau, NON LO FATE SAPERE ALLA MIA FAMIGLIA IN ITALIA!!!!

Il Grande Prosciutto

Premeu aquí per veure la imatge de l’horror. (trencat)


  1. He rigut molt Gio, tot i que potser deixis durant una temporada la medicació…

    parlant d’ armaris, i perdoneu l’ associació de idees que em porta a un altre tema, pero porto tot el dia rumiant sobre aquesta nova peli porno que volen fer amb tecnologia 3D.  A Avatar per exemple, utilizen les bales per treure rendiment a l’ efecte, que faran servir en aquesta peli?

  2. Ciao, dopo tante sofferenze, tante notti di suoni cattivi e sudore freddo. Ora è questo strano mondo, queste macchine e di queste strane voci diventati amici congratulo con voi fuori dalla stanza. Vieni già ….. meno mancanti E ora i suoni sono come un bambino, dovrebbe essere finito e sudori freddi. “Animus Nanu” SIAS amico in pace.

  3. pel que  sembla, seré l’únic en no sortir de l’armari. Algú ha d’alimentar les feres del bosc, embrutar-se de fang , netejar les arrels amb les rodes de tacs i seguir amb el mite dels “atraure esbarzers”.
    en quant a teva famiglia in italia, si pagas bé callaré la boca(haig de fer calaix per sortir de l’armari) 
    firma
    la mafia torruniana.  

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.