BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

A les 7.20 sortim de Mataró amb el cotxe d’en Martí que acaba de anar-lo a buscar al mecànic i a l’alçada de Parets es desprèn un tub de plàstic i el turbo deixa de funcionar. Paco!, la mare que et va parir! (és el mecànic). Parem en un polígon industrial i intentem de tornar a collar el tub amb un tornavís cutre i al provar-lo torna a sortir i es carrega el portalàmpades i la bombeta de l’intermitent: Truquem al RACC.Al cap d’una hora ve i ens ho arregla. A les 9.30 ja fosquejant sortim del polígon just quant començàvem a arribar els ionquis i les putes. Parem a fer un plat combinat cutrillu i gas a fondu i xampany fins a Benasc. Pujant intento frenar a les corbes però el cotxe d’en Martí només du el pedal de fre el conductor. A les 2 arribem al Pla de Sanarta i bivaquegem: posem el despertador a les 5.

No sé per què ens costa de llevar-nos, aparquem el cotxe a la Besurta (1.910m) i amb bambes als peus i els esquis i botes a la motxilla tirem amunt, amb mitja horeta ens presentem al refu (2140m), 5min. més i ens calcem els esquís, hi ha una gentada de por, gent amb esquís o raquetes vinga gent amunt per la mort de deu.

A mitja pujada comencen a aparèixer les temudes llagues, més esparadrap i amunt. Baixem a peu el coll del Portillón Superior (2900m), busquem uns rocs i ens cruspint el bocata, continuem, ja ens movem per sobre els 3000m. Abans de fer l’Aneto decidim pujar un parell de cims més, ens desviem de la ruta per pujar el coll del Medio (3245m) plantem els esquís i a peu fem el pic del Medio (3346m) tornem al coll i fem el pic de Corones (3293m) tornem a baixar al coll ens calcem els esquís i baixem fins el una mica per sota del coll de Corones, posem les pells de foca i remuntem l’última pala fins l’Aneto.

Hi ha molta gent a la cresta del pas de Mahoma però en Martí s’anima i arriba a la creu (3404m). Ja portem 1730m de desnivell acumulat (més dels 1.500m mínims
que marquen els canons de sortides de muntanya aquest any).

Baixem per la glacera primer amb neu bona després neu fonda malparida que fa difícil negociar els girs (en Martí continua esquiant sense problemes) més avall torna a canviar la neu i es deixa surfejar bastant bé per acabar amb neu primavera poc fonda i fàcil d’esquiar.

Abans d’arribar a Aigualluts s’acaba la neu, ens posem les bambes, carreguem els esquís i les botes a la motxilla i cap el cotxe.

En Joan com que no en té prou, el diumenge surt amb la flaca.