BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

LA SENGLAR 2.0 AMB RETOC BiCiCORRiOLS 15.03.2015

DSCF6676

Per David Argüelles

El passat diumenge 15 de març, ens vam aventurar tot i saber el que ens trobaríem –fred, neu, fang–, a fer la senglar 2.0. Tot i que la majoria ja l’havia fet, era nova per mi. Arribem a Sant Esteve d’en Bas i ja notem que serà un dia fred, després de fer un cafè i un mos de coca, enfilem la ruta, de forma feixuga pel fred però amb ganes de fer les primeres pujades, no per res, sinó per entrar en calor. Primera parada volcà de Sant Marc, el dia promet, la neu caiguda la nit anterior i el fang acumulat, no ens ho farà fàcil.

DSCF6657

Enfilem cap al santuari del far, i jo ja faig de les meves, fent-me el valent en un bassal gegant, ensopego i faig la primera banyada del dia, dic la primera perquè tot i que no em va veure ningú en vaig fer una altra d’aquelles que t’enfonses fins la cintura, buff, em vaig guanyar el mot de “peus molls” a pols.

DSCF6651

Després de gaudir del meravellós paisatge que ens brinda la neu, arribem al santuari del Far. Aquí parem a fer l’esmorzar i a refer-nos del fred.

Deixem la neu i agafem el corriol que segueix la cinglera i baixem per les marrades del Goleró, empedrat que ens fa apretar el cul i pujar la adrenalina.

DSCF6686

Un cop a baix, ens toca tornar a enfilar per una pista feixuga, tots agafen un ritme i jo em despenjo una mica ja que el fang ens està començant a masegar les cames.

DSCF6892

Un cop dalt ens dirigim cap al salt del Sallent, on al costat del mirador, fem una altra parada tècnica, i mengem unes barretes, fem quatre riures perquè comencen a sortir powerbombs, pastilles de potassi etc, productes gens habituals entre nosaltres.

DSCF6708

Tornem a enfilar cap a Rupit, terreny que em conec bastant i començo a veure que patiré de valent, voregem Rupit i continuem cap a Pruit, aquí em plantejo de deixar-ho i tornar per la carretera, el fang m’havia destrossat les cames.

Arribem a Pruit ja bastant madurs, jo molt tocat, allí omplim aigües i jo em prenc un red bull que portava.

Hi havia uns marrecs corrent per allà i d’una masia, surten dos joves, un d’ells amb accent molt tancat, “de Vic”, que quan els diem d’on veníem i on anàvem, deixa anar un “QUE SOU BENEITS!!!”, després de xerrar una estona ens treu una safata de coca casolana que els havia sobrat del dinar, i com golafres, vam perdre l’educació i no en vam deixar ni un tros.

Redéu com estava la coca, i sort que al final no va treure el vi, sinó potser si que hem d’anar a cercar la carretera per tornar.

DSCF6907

Continuem per la part alta, i després d’uns quilòmetres de pujar i baixar, arribem a la Coromina, a Falgars, on els plantejo que jo tiro cap avall directe.

Després d’uns estira i arronsa, em convencen (cosa que els ho agraeixo) i continuem directes cap a l’ermita, que ara no en recordo el nom, ja que la tarda se’ns tira al damunt i comença a fosquejar.

Arribem a l’ermita i per fi comencem la trialera que ens portarà fins baix, trialera molt maca d’aquelles que et fan pujar la temperatura.

DSCF6916

Un cop a baix, orgullosos d’haver-ho aconseguit, xino xano ja per la carretera asfaltada, ens dirigim cap els cotxes, fent una parada abans en un rentat a pressió per treure l’enfangada que portaven al damunt les nostres pobres bicicletes.

En fi, tot i que el dilluns vaig estar amb febre, potser per la remullada?, la sortida va ser molt maca.

Una altra a la saca, amb molt bona companyia.

Corriolaires: Joan, Martí, Pep, Albert, Anscari i un servidor David.

Les fotos d’en Martí: cliqueu aquí.

Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.