BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Arribem a Sant Esteve d’en Bas, el temps no acompanya massa, molts núvols amb poques ganes de marxar i un vent amb fred que set feia pesat, però, nosaltres seguim endavant amb ganes de començar a pedalejar i no fer cas de res, abans de començar a baixar bicis busquem un lloc per prendre un cafetó calentet i menjar alguna cosa per agafar forces, trobem un petit forn de pa on hi ha una dona molt amable i molt treballadora que ens prepara cafè per a tots i ens talla uns bon trossos de coca per a que no hi passem gana, fem la xerrada durant un petit temps, paguem i ara sí, agafem bicis, muntem les rodes, ens abriguem be i comencem a pedalejar. A 5 minuts de deixar els cotxes comença a ploure, parem, ens posem els impermeable i seguim.Agafem un camí paral·lel a la carretera que ens porta cap a la primera pendent del dia. No era molt pronunciada però era llarga, uns 2 o 3 quilometres, el grup comença a dispersar-se, uns tiren mes ràpid, altres s’ho prenen amb mes tranquil·litat. Desprès dels 3 o 4 quilometres interminables comencem a pujar per corriols…, comencem a pujar per aquest a les 9:30 h del matí i fins les 14:00 h del migdia no tornem a veure un camí ample, 4 hores i mitja de corriols interminables, puja, baixa, cau-te, aixecat… jajajajajaja pero a la vegada molt divertit.

A las 13:00 h morts de gana decidim parar a fer un petit most, parem a un lloc on hi ha 3 creus y unes vistes impressionants, vistes de foto de revista, em vaig menjar l’entrepà amb molt de gust mirant el paisatge tan bonic i sobretot veien els que en quedava per fer.

Ho guardem tot a les motxilles i comencem una altre vegada amb els corriols.

Per fi agafem una carretera que ens porta directe Les Planes on parem a veure una Coca-Cola i a descansar una mica més. Xerrem una mica i decidim emprendre el camí. Ens quedava l’ultima pujada, la mes llarga, la més dura però la que amb més ganes agafàvem.

Veiem les primeres pujades, no amb molta pronunciació però suficient per a que ens destrossés més del que estàvem. A mig camí al costat d’una caseta amb la muntanya de fons i el prat molt verd decidim fer foto de grup, una gran foto per a un gran moment.

Ja ho tenim, només ens queda la meitat, els que no podíem alternàvem amb caminar un ratet i pedalejar un altre i així fins arribar per la fi a dalt. Ens assentem poca estona xerrem i comencem el descens als cotxes.

Agafem un altre corriol, que ens porta a la carretera que ens porta al poble on esta el cotxe. Però entre corriol i corriol passem camps i més camps. A la fi agafem la carretera que ens porta als cotxes.

Al arribar ens canviem, guardem les bicis i ens anem a sopar, allà ens rèiem i expliquem les anècdotes del dia que no han sigut poques.

Gràcies per el diumenge tant divertit i entretingut que m’heu fet passar, es tornarà a repetir.

Els corriolaires: El Maestro, Il Grande Prosciutto, El Tendre, El Senyor, En Formiga, En Raffanculo, El Cuc Taronja, El Tete, El Nét de la Trini, El Quadrao de can Fulló, l’Home no tant senzill i en Pistons.